El Tribunal Suprem ha donat la raó a la família Rius Casanovas i ha anul·lat la sentència que els impedia construir 10 xalets a la zona d'es Codolar, a Tossa, coneguda també com Camí de la Marina. Tanmateix, la decisió de l'Alt Tribunal suposa retrotraure les actuacions fins al 10 de gener de 2002, quan l'Ajuntament en ple va aprovar l'estudi de detall del projecte.

La urbanització d'aquest sector ha enfrontat sempre govern i oposició a Tossa de Mar i ha estat utilitzat com a arma electoral font de retrets. El 10 de gener de 2002, l'Ajuntament va aprovar definitivament l'estudi de detall Camí de la Marina i el 6 de març següent, la Comissió d'Urbanisme de Girona s'hi va mostrar conforme, per aquesta raó, l'any 2003 el govern de CiU i AET va entregar la llicència d'obres pertinent.

Les eleccions municipals van comportar un canvi de color polític en el si del consistori, PSC i ERC van associar-se i el seu govern va aprofitar per demanar, el 2 d'abril de 2004, la revisió de l'estudi perquè considerava que podia ser nul. El 10 de desembre d'aquell any, gràcies als vots del PSC, ERC i TU, l'Ajuntament va celebrar un ple acordant la caducitat del procediment de revisió de l'estudi detall en considerar que havia expirat el termini de tres mesos que marca la llei.

Pocs dies després, l'entitat que s'havia d'encarregar de la construcció dels xalets va presentar un escrit on argumentava que l'acord de ple estava viciat i era anul·lable perquè no existien motius de revisió d'ofici de l'estudi de detall. Els serveis tècnics municipals es van pronunciar desfavorablement i, de forma immediata, l'Ajuntament en ple va acordar, a 5 de gener de 2005, desestimar les al·legacions i declarar nul l'acord de 2002 que aprovava l'estudi de detall Camí de la Marina.

Els propietaris dels terrenys van recórrer la decisió de l'Ajuntament però el Jutjat Contenciós-Administratiu va reconèixer en primera instància la fermesa de l'acord del consistori tot i remarcar que es va produir un funcionament anormal de l'administració en aprovar un estudi de detall no ajustat al Pla General del municipi i, posteriorment, revocar-lo. El jutjat va considerar indemnitzables el cost dels projectes, taxes i despeses produïdes pel compliment del procés urbanitzador. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va confirmar la sentència.

Ara, la sentència del Tribunal Suprem qüestiona l'actuació de l'Ajuntament en aquest afer perquè, si bé li dóna la raó al fet que hagués caducat el termini per revisar l'estudi de detall, considera que no podia limitar-se només a donar per reproduït tot l'actuat en l'esmentat expedient i dictar una nova resolució de nul·litat quan, per contra, podia haver optat per incoar un nou procediment de revisió just després que hagués caducat el primer.