o sabem si existeix l'art d'exposar les circumstàncies des de la nanoexpressió. En art plàstic segur que sí, però en turisme aquesta possibilitat no té nom, encara que els estudiosos de màrqueting turístic segur que aviat li'n posen, i cognoms inclosos. Aquesta col·laboració s'ha fet des de l'òptica d'una persona que no viu a Girona però que la visita molt sovint i on té grans amics. Vaig néixer i viure on justament neix o acaba, depèn de com es vulgui veure, l'Eix Transversal, a Cervera (Lleida). He aprofitat l'oportunitat que m'ha brindat conèixer un expert gironí en turisme per donar-li forma de text als seus comentaris i signar amb ell aquest treball.

En aquest còctel que uneix la necessitat de cercar noves sortides al turisme i altres formes d'arribar-hi, trobem l'experiència en el lleure turístic representat per Peter den Braber, empresari holandès establert a Girona des de fa gairebé trenta anys.

Dels municipis de Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar i d'altres, vistos des de terra endins, se'n té una visió sovint distorsionada i des de la distància. El nostre espai natural d'expansió, quan parlem de turisme de proximitat, és el sud de Barcelona i Tarragona, sense arribar als dominis turístics aragonesos i de La Rioja, a la zona anomenada quinta provincia. L'amplicació a dos carrils de l'Eix Transversal i l'arribada de l'AVE a Girona i Figueres ha obert els ulls com prunes davant les possibilitats que presenta un nou mercat turístic que, per la manca d'enllaços segurs i directes, no hi havia forma de trobar el què i com per donar-li sortida. Un potencial de gairebé 300.000 persones de totes les edats, procedents de la província més gran de Catalunya (Lleida) i de les comarques on circula l'Eix (posem per cas, el Bages), que poden descobrir una segona sortida natural d'esbarjo de dia i de nit en les platges gironines on es troba una excel·lent oferta hotelera a uns preus molt competitius i un ambient internacional amb turisme molt actiu.

I posats a preguntar: què pot cercar aquest nou turisme? Molt fàcil, el que a Lleida i a la Catalunya interior no es té: la proximitat al mar i una forma de concebre el lleure molt llunyana, per exemple, al turisme de muntanya i d'hivern. Des de Girona es desconeixen les particularitats de les zones industrials i agrícoles de ponent i d'interior, eminentment procedents del sector primari. Ara per ara, els lleidatans i catalans de l'interior que busquen noves formes de turisme de platja, curiosament, el cerquen en la llarga distància. Troben molt natural desplaçar-se de cap a cap del món a fruir del turisme de platja quan el tenen a la cantonada amb tots els ets i uts que reclama la política de qualitat turística. Den Braber és de l'opinió que "el turisme difícilment es desplaça 15 o 20 dies a un indret concret per fer vacances i que aquesta paraula, per la conjuntura econòmica actual, té una altra connotació". I continua: "Es prefereix contrac?tar espais de temps més curts i amb més possibilitats d'esbarjo", i es pregunta: per què no apostar per aquest model de turisme a l'interior de Catalunya?

Els habitants a l'entorn de l'Eix i de la Catalunya de ponent tenen una capacitat adquisitiva molt elevada i juguen al marge dels pics d'estiu, ja que, per exemple, els pagesos i treballadors d'empreses de transformació agrícola formen un col·lectiu privilegiat i valoren poder fer vacances curtes fora de temporada. I aquí cal llençar l'ham: per què no agafar aquest testimoni des d'on desemboca gairebé a mar l'Eix Transversal, a la comarca de les comarques de la Selva i del Baix Empordà?

Una hora i escaig de viatge, ara per una carretera segura, (ja ha costat!), ens separen. I com diuen empresaris turístics d'aquests municipis, "tenim una costa que no té res a envejar a moltes altres i una oferta que evoluciona dia a dia i que tradueix ràpidament les noves tendències de mercat turístic i es ?reinventa cada dia". "Fa anys que ens han descobert des ?d'Europa, darrerament des de la resta de l'Estat, i per què no des de la Catalunya interior?".