Un exdelegat d´Hisenda reclama 2 anys de presó a un pèrit per falsejar un informe

Ernesto Aguiar l'acusa de mentir per donar la raó a una comunitat de veïns de Palafrugell en una disputa urbanística

 
Aguiar, en imatge d´arxiu.
Aguiar, en imatge d´arxiu. ddg

GIRONA | ACN/DDG L'Audiència de Girona va jutjar ahir un arquitecte i pèrit judicial, Lluís Rodeja, a qui l'exdelegat d'Hisenda a Catalunya, Ernesto Aguiar, acusa de falsejar un informe tècnic. El cas es remunta a? ?l'any 2003 i l'origen és un conflicte entre propietaris de dues parcel·les veïnes a Palafrugell. Aguiar considera que, d'acord amb l'Ajuntament baixempordandès, l'arquitecte va elaborar un informe "basat en mentides" que va servir per donar la raó als veïns i concloure que ell va envair terrenys aliens a l'hora de construir una casa. El fiscal no acusa perquè considera que no hi ha indicis de delicte però l'acusació particular demana que condemnin el pèrit a dos anys de presó, 10 d'inhabilitació i a pagar quasi 300.000 euros d'indemnització.
L'origen del conflicte és la delimitació de dues parcel·les a Palafrugell. L'any 2003 la comunitat de propietaris Cap de Planes, a l'avinguda Mediterrània, va interposar una demanda contra l'exdelegat perquè considerava que la casa que havia construït envaïa part del seu terreny. Una versió totalment oposada a la que sosté Aguiar que considera que qui va envair la propietat aliena va ser precisament la comunitat de propietaris.
Llavors, el jutjat va demanar a l'arquitecte que analitzés la documentació i realitzés un informe tècnic per poder definir la delimitació de les propietats. L'arquitecte va concloure que l'opció "més lògica" era la que sostenia la comunitat de propietaris. Amb l'informe pericial a la mà, el jutjat va concloure que Aguiar havia construït part de la vivenda sobre terreny propietat dels veïns, cosa que obligava l'exdelegat a enderrocar el que havia edificat.
Ernesto Aguiar està convençut que el dictamen que va emetre l'arquitecte està "falsejat" i es fonamenta "en mentides i cartografia manipulada". De fet, l'exdelegat creu que l'arquitecte va actuar d'acord amb l'Ajuntament de Palafrugell . "Establia una delimitació que coincidia plenament amb la cartografia manipulada elaborada pels serveis d'Urbanisme de l'Ajuntament", detalla l'acusació que afegeix que el responsable últim d'aquesta "manipulació" va ser el regidor d'Urbanisme de llavors que, a més, va ser qui "va interposar la demanda en representació de la comunitat de veïns".
En el judici, que es va fer a la secció quarta de l'Audiència de Girona, l'arquitecte va assegurar que va elaborar l'informe tècnic amb rigor. Segons el pèrit, va analitzar tota la cartografia i documentació que existia sobre les dues propietats i va establir fins a quatre opcions de delimitació, segons si eren més o menys lògiques. L'arquitecte va detallar que les parcel·les tenien superfícies diferents en cada registre i que es va limitar a fer la feina establint quina era la línia més probable.

L'opció "més lògica"
L'opció A, "la més lògica" i la que va prendre com a referència el jutjat, reduïa la finca propietat d'Aguiar de 460 metres quadrats a 410 i donava la raó a la comunitat del Cap de Planes que sostenia que havia ocupat part de la seva propietat.
El fiscal considera que no hi ha cap indici de delicte per part de l'arquitecte però l'acusació particular creu que és autor d'un delicte de fals testimoni. Per això, demana inicialment que el condemnin a 2 anys de presó, l'inhabilitin durant 10 anys i indemnitzi ?Aguiar amb gairebé 300.000 euros. La defensa demana l'absolució.
El judici es va celebrar a l'Audiència després que el setembre del 2011 arribés a un primer judici en què es va practicar la prova oral, però la magistrada, en el moment de dictar sentència, es va declarar incompetent per resoldre el cas i el va remetre a l'Audiència Provincial.

Enllaços recomanats: Premis cinema