Els veïns i l'alcalde de Bàscara, Lluís Lloret planten cara al Govern pels canvis en la data prevista per la retirada dels camions de l'N-II. Adverteixen que no es mouran de la carretera fins que no hi passin camions. L'alcalde considera que als ulls dels ciutadans s'ha demostrat la "incompetència" de la classe política. Mentre la societat civil pressiona per treure els camions, el sector dels transportistes representat per Asetrans es nega a passar per l'autopista si no és gratuïtament.

"El termini de quatre setmanes ja no existeix, les vuit ja ho veurem i la negociació de Foment amb Acesa i els números són ja una pel·lícula repetida" ha manifestat l'alcalde de Lloret. El batlle va fer aquestes declaracions després d'una trobada amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, a qui va retreure que personalment l'informés que seria en un parell de setmanes, que ell per prudència manifestés als veïns que seria un mes i que dijous anunciés que seria en set o vuit. Per Lloret, "ja no tenim temps perquè el perill és evident".Assenyala que de la trobada n'ha sortit igual que fa uns dies perquè no s'ha concretat res. "Es parla de bona voluntat, negociació, predisposició, alternatives, tot això són paraules que ja estan gastades", es queixa el batlle, que reclama que Foment aprovi d'una vegada el decret que prohibeixi la circulació de camions per aquesta via i que els facin passar per l'AP-7. Segons li han explicat, això es pot fer en qüestió de dies mentre s'acaben de tancar les condicions de l'acord. Però la realitat, diu, és que s'està allargant i la solució no arriba.

El conseller en una intervenció a la Cadena Ser insistia que s'estan mantenint i acabant de tancar les negociacions amb el Ministeri de Foment, aprlava de setmanes i que la retirada dels camions té unes conseqüències econòmiques que fan que la mesura no sigui tan senzilla d'aplicar.

El director general de Transport i Mobilitat, Pere Padrosa, tal com va publicar Diari de Girona, avançava divendres en un acte a Figueres que els transportistes pagarien el 50% del cost. Aquest, però, no estan disposats a pagar ni un euro.

El secretari general de l'Associació de Transport de Girona (Asetrans), Carlos Palacio, manifestava a la Cadena Ser que estan absolutament en contra a l'hora de pagar si els obliguen els camions a passar per l'AP7 a pagar. Des de la patronal consideren que actualment ja paguen molts impostos, per exemple a través dels carburans. Estan d'acord amb què els camions no haurien de ser a l'autopista però no volen pagar-ho ells. "El que té l'obligació el ministeri és que amb els nostres impostos, un camió està pagant cada mes cada camió només en gasoil, això ha de servir per poder pagar l'autopista i que hi poguem circular gratuítament". Ja es paga suficientment perque a sobre es facin aquest recàrrec, deia, i assegurava que "no podem acceptar-ho i no volem pagar, volem passar per l'autopista però ja estem pagant prou". Palacios va dir que s'han adreçat a Foment perquè els tinguin en compte amb les negociacions amb Abertis perquè són els més afectats i no els han preguntat. Palacios va respondre, a la pregunta si estarien disposats a sumar-se al #novullpagar, que no ho descarten.

Desdoblament i accés AP-7

Les negociacions amb Foment, segons el director general de Mobilitat han servit per desencallar diverses qúestions importants. Com informava Diari de Girona ahir, s'encarregarà un estudi per desdoblar la NII de Sils a la Jonquera. Es disposaria d'un pressupost de 300 milions d'euros, entre 250 i 270 per al desdoblament i la resta les bonificacions per al transport que calculen que mentre durin les obres del desdoblament seran d'uns 40 milions.

El darrer projecte valorat en 700 milions ha quedat descartat i es farà una obra menys ambiciosa, per trams, i prioritzant els més perillosos. Padrosa manifestava que "haurem de fer ziga-zagues" però hi haurà una carretera menys vergonyant. També haurien obtingut el compromís d'acabar l'enllaç de l'autopista Figueres-Nord on ara no es pot entrar i sortir des de tots els sentits de circulació.

Padrosa també justificava les vuit setmanes per posar en marxa la iniciativa com necessàries per valorar mesures que ajudin a no repercutir als negocis a punts com Llers o la Jonquera que actualment viuen del transport de camions per carretera.