La crisi ha fet tornar als instituts de formació professional joves que han perdut la feina i aprofiten per acabar estudis o complementar formació. Segons les dades d'un estudi, un de cada quatre estudiants que va acabar la formació professional el curs 2010-2011 tenia més de 25 anys. Aquest estudi, realitzat entre el 76% dels estudiants graduats, també recull que només el 33% dels graduats treballa i que la majoria troba feina gràcies a contactes de la seva xarxa personal (24%) o enviant currículums (19%).

El curs 2010-2011, un total de 2.380 persones es van graduar en cicles de formació professional de grau mitjà i superior a Girona. D'aquests, un 25% són alumnes de més de 25 anys. Aquest és un fenomen nou als instituts gironins i és conseqüència directa de la crisi.

Segons va explicar el director dels serveis territorials d'Ensenyament, Albert Bayot, es tracta de joves que s'han quedat sense feina i han apostat per formar-se, recuperant estudis que havien deixat inacabats o buscant una titulació relacionada amb la feina que havien fet fins ara. "La gent és conscient de la importància de tenir una titulació acadèmica", va remarcar.

En descens des del 2007

Aquesta és una de les dades rellevants de l'estudi sobre inserció laboral que han fet conjuntament, per sisè any consecutiu, la Cambra de Comerç de Girona i el Departament d'Ensenyament -a través dela seva Direcció territorial-. Del total de titulats, un 76% han respost a l'enquesta que permet extreure els resultats de l'estudi.

Altres dades remarcables són que, des del 2007, ha caigut significativament el nombre de graduats que treballen. Si al 2007 eren un 52,9%, al 2012 només treballaven un 33,32%, dos punts més que l'any 2011.

Segons va remarcar el vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona, Jaume Fàbrega, l'atur juvenil entre els graduats de Formació Professional és significativament més baix. Si la meitat dels joves entre 16 i 24 anys estan sense feina, en el cas dels titulats gironins en formació professional aquesta dada cau fins al 17%.

L'estudi també destaca que hi ha titulacions amb més sortida que d'altres. És el cas dels titulats en fabricació mecànica, tèxtil, confecció i pell, hostaleria i turisme i activitats físiques i esportives.

En canvi, l'estudi reflecteix que hi ha titulats en d'altres estudis que estan buscant feina del seu àmbit i no en troben. És el cas dels graduats en indústries alimentàries, fusta, moble i suro o transport i manteniment de vehicles, entre d'altres. La via més habitual per trobar feina és, segons el mateix informe, a través de coneguts o familiars. Un 24% dels titulats que treballa ho fa gràcies a la seva pròpia xarxa personal, un 20% ho ha aconseguit enviant directament currículums a empreses, un 19% a través del centre on va fer les pràctiques i un 12% gràcies al centre on va estudiar. La majoria dels titulats ocupats cobra de 900 a 1.200 euros (el 51,82% en el cas dels titulats en grau superior i el 46,35% en el cas dels de grau mitjà). Només un 4% dels graduats treballa per compte propi.

Potenciar la formació dual

El director dels serveis territorials d'Ensenyament, Albert Bayot, va explicar que un dels objectius principals del Departament per al curs vinent és potenciar la formació dual. Es tracta d'un model que aposta per augmentar les pràctiques laborals -els alumnes fan 50% teoria i 50% pràctica- i els alumnes perceben un sou mentre reben formació a les empreses, que també participen de l'avaluació de l'alumne.

Aquesta modalitat, molt emprada a països com Alemanya o Suïssa, topa amb una realitat diferent a Catalunya, on proliferen les empreses petites i de caràcter familiar que no tenen prou capacitat per absorbir tot un grup d'alumnes d'una mateixa titulació.

Tant des del Departament d'Ensenyament com des de la Cambra de Comerç de Girona estan mantenint reunions amb diferents empreses per tal de signar convenis que permetin ampliar l'oferta d'aquesta formació dual que, fins al moment, s'ofereix a Arbúcies (sector carrosser) i Ripoll (mecatrònica). D'aquesta manera, la Conselleria d'Ensenyament i Cambra de Comerç confien que hi pot haver una relació més forta entre escola i empresa i aconseguir ocupar més joves.