Fa nombrosos dies que en setmanes s'han tornat que neguem el més important: que aquí no hi ha un pam de net. ?Enten?gui's per "aquí" Catalunya sencera i entengui's la meva obcecació per no acceptar que d'oasis a femer hem passat, com una responsable aportació en positiu a un debat que, en el fons, s'interroga sobre la moralitat de tota la nostra societat. Entenc que la gent es pregunti en quin lloc del nostre país no hi ha catifes que merda tapen, però també vull llançar el missatge que no tot està podrit ni tot es troba sota qüestionament. Que hi ha gent que és honrada i que la podem trobar en tots els diferents espais convivencials: Des de l'acció política a qualsevol ofici o professió, i que fan de la seva vida i del seu treball un exemple a imitar. Però, tanmateix, aquest discurs se'n fa cada vegada més insostenible per la progressiva pèrdua de credibilitat enfront del torrent de putrefacció que fins els mobles se'ns emporta. Els que tenim certa edat, ens freguem els ulls cada vegada que una notícia sobre corrupció ens assota; i els que en tenen menys d'anys i que joves són ?s'interro?guen sobre quina mena de societat els hem construït (i els deixem) que des de líders polítics a banquers, passant per empresaris, es troben sota l'ombra de la sospita tant per allò fet com per allò no deixat de fer. Per la inobservança de les lleis. La generació que ens ha de ?substi?tuir es pregunta si encara és possible la regeneració social. La meva resposta és que amb ells, sí; sense ells, no, no és possible. I que facin el favor d'afanyar-se.

La corrupció política és una manifestació del poder, diu en Kepa Aulestia, mentre Lucía Etxebarria afirma que el pacte anticorrupció que els principals partits propugnen li sona a siciliana "ormetà" entre distintes i competidores famílies de la màfia amb pretensió de tapar-se mútuament les vergonyes. Pel cas que la pluja que cau no fos tanta ni tan espessa com bruta és l'aigua, que es mescla amb maldecaps de tipus econòmic i social, ve el primer secretari del PSC, en Pere Navarro, un exemple d'inutilitat política en estat pur, i proposa que el Rei abdiqui, com aquell que posa la ràdio i parla sol. Sembla que la qüestió és practicar allò tan antic d'embolicar la troca fins que ningú no sàpiga ni quan comença ni quan acaba ni sobretot quin diàmetre arriba a fer. Altres, abans que en Navarro digués la seva boutade setmanal, pugen a la trona de la prèdica i enceten el discurs de que tot és un muntatge de Madrid amb la finalitat que Catalunya es dilueixi en les seves pròpies desvergonyies abans d'exercir el dret a decidir. Uns fatxendes, aquests, que es troben al Govern català i que sembla que no va per ells la inqüestionable dada que la seu del seu partit, CDC, s'ha lliurat al jutge com a potencial dació en pagament per la responsabilitat civil que es podria deduir del "cas Millet", una fàbrica de producció dinerària il·lícita a favor d'il·lícit finançament de l'esmentada formació política i de la seva fundació, pel que es va coneixent i difonent, i que sembla mirar cap a l'altre costat quan la fiscalia anticorrupció demana la imputació del seu secretari general, president del grup parlamentari i fill del pater familias, l'Oriol Pujol. Ja puc demanar jo, com un imbècil, que la gent faci abstracció del que està succeint, que treballi per crear espais de pau i que assereni el seu molt indignat esperit, que l'onatge és tan fort i els mariners governamentals tant poc preparats per aquesta complicada navegació que sucumbeixo, mal que em pesi, davant la indigència intel·lectual del portaveu Quico Homs, que cada vegada que parla, la caga, i bona lògica té que sigui així.

En el femer de la corrupció només es poden donar dues coses: una, la rebel·lió dels mariners vers els oficials que els comanden, que molt sana seria, observat que mans brutes tenen alguns d'ells -no tots-, i que cap capacitat regenerativa tenen la resta atès que no estan disposats a tallar caps "dels nostres". Els militants, bona gent, i molts servidors públics que al Parlament, a la Diputació i als Ajuntaments es troben, no tenen per què aguantar tanta misèria com ara, per exemple, que alguns autoanomenats independentistes, fills del papà, disposin de milions d'euros fora de la pàtria que tant diuen estimar i que d'altres, uns quants, s'hagin aprofitar de la seva situació en benefici propi com senyalen les dotzenes d'imputacions criminals que hem conegut o que uns quants molts hagin instat la gravació de converses privades que per centenars es compten i en venda es troben tot vexant així la privacitat. Enlloc està escrit que la bona gent de CDC o del PSC, tant li fa, hagin d'aguantar tanta merda dels seus companys de partit com tampoc enlloc no es troba escrit que la bona gent del PP o del PSOE hagin d'imitar a Job i a la seva santa paciència. Aixecar-se contra els oficials és un deure i en cap cas un delicte.

L'altra cosa que pot oferir el femer de la corrupció, i que evidentment si no es produeix el colpisme dins els partits, aquesta inacció hi ajudarà i molt, és l'aparició de nous lideratges, comunament denominats populismes, que els substituiran més aviat que tard, i que provocaran l'enterrament de formacions polítiques clau en aquests últims trenta anys. Vegi's aquí els seguidors que té la recentment coneguda Ada Colau gràcies a la iniciativa legislativa popular contra els desnonaments o el que està succeint a Itàlia ara mateix amb la mirada posada en les imminents eleccions legislatives o el que va succeir a Grècia, la inqüestionable presència de Ciutadans i de les CUP al nostre Parlament que alguna cosa anticipen o l'enfonsament electoral de CiU i el PP que les enquestes vénen pronosticant sense que comporti l'enlairament dels socialistes, sinó dels que només una dècada enrere serien partits extraparlamentaris. Que a Catalunya allò que perd CiU ho recuperi ERC estava més que cantat quan la primera va optar per seu una vulgar imitació de la segona. Es veu ara que la nova generació convergent mai va sentir parlar del verb fagocitar.

No cal parlar de valors perduts; cal fer-los reaparèixer i practicar-los de nou. No val que al Senat, l'altre dia, es produís ploranera, tant conjunta com falsa, respecte de la corrupció instal·lada a la política com també a la nostra societat civil; cal desfer-se d'imputats, com vinc defensant, perquè Roma ja va ser avisada sobre allò de la dóna del Cèsar i no va fer cas, per la qual cosa va desaparèixer. No convé mentir i fer-nos creure que Madrid té un canó molt potent que ens envia merda i endemés els espies del CNI; cal netejar el país de certes ments no preparades per governar, sinó per fer el pallasso. Cal foragitar tot això que ens destrueix com a poble i com a societat i cal fer-ho d'immediat.