Una casa modernista d'Arenys d'Empordà propietat de la ballarina catalana del segle passat Àurea de Sarrà (1889-1974) ha estat objecte d'una investigació per part de la Societat de Fenòmens Paranormals de Girona després de tenir constància que alguns testimonis relataven que s'hi sentien sons estranys, planys, i altres havien assegurat haver vist una figura fantasmal d'una dona a la planta superior de la vivenda.

La propietat és una casa modernista i un castell que van pertànyer a la ballarina i on visqué amb el seu marit. A la part posterior de la vivenda hi ha la tomba d'Àurea i la seva germana Emília, amb una descripció que diu "Domus Àurea. El castell data del segle XI. La investigació es va centrar a la torre modernista. Segons un membre de la Fundació, es va centrar a la casa on "suposadament han vist la figura d'una persona". Després de recopilar informació i acompanyats dels professionals van fer diverses investigacions amb els científics i una sensitiva -persona amb especial sensibilitat per contactar amb les entitats- hauria contactat amb una noia vestida d'època amb faccions que coincidiren amb la suposada forma que es veu a la finestra. La tasca va durar onze hores recollint els registres psicofònics. Des de la societat han informat que en psicofonies es van detectar algunes veus i sons. La informació es recopila i s'arxiva per si en un futur pot servir a la comunitat científica encarregada d'estudiar aquests fenòmens.

Una ballarina internacional

Sobre Àurea de Sarrà s'ha escrit molt com a ballarina catalana noucentista. Va debutar al cinema Picarol de Badalona, la ciutat on va néixer, però va acabar mostrant la seva dansa als escenaris d'arreu del món. Anglaterra, Argentina, Grècia o Egipte van ser alguns dels llocs. Sobretot a Grècia obtingué un gran èxit i es relacionà amb personatges il·lustres de l'època. De família culta era una enamorada del món clàssic i en les coreografies dóna vida a heroïnes bíbliques i a deesses de la mitologia. Va tornar a Catalunya, on va cloure la carrera el 1930. Des de 1932 i fins a la seva mort se la va veure poc. S'havia establert a la finca d'Arenys d'Empordà amb el marit on va morir, es creu, sola i arruïnada.