L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), en els propers dies, farà arribar un requeriment a Josep Pujiula conegut com en Garrell. La demanda obligatòria de l'ACA consisteix a restituir al seu estat orginal la sèquia situada al costat de l'A-26 i del nucli d'Argelaguer. L'incompliment del requeriment suposarà l'inici d'un expedient sancionador. Així, Josep Pujiula de 79 anys té l'obligació de desfer un seguit de camins escalats fets amb ciment i còdols, d'embassaments artificials, de fonts, i de torres elevades sobre els forats dels desguassos de l'A-26. Les construccions abasten quasi un quilòmetre del barranc del rec de can Sis Rals. ?L'ACA té la responsabilitat dels entorns hidrològics. Fonts de l'Agència van assenyalar que han de fer treure els elements que poden ser considerats obstacles en un curs d'aigua. Van indicar que el requeriment serà el resultat d'una inspecció feta fa uns 7 dies.

Tornar el rec de can Sis Rals a l'estat anterior per a Josep Pujiula és una feina ingent i impossible per una persona d'edat. Tanmateix, Josep Pujiula, en el decurs de 45 anys ha estat capaç de construir-la. Fer-ho li ha estat reconegut com un mèrit importantíssim per publicacions periodístiques i per estudiosos de l'art. Això no obstant, Josep Garrell ha hagut de desfer en diferents ocasions les torres de fusta i filferros situades al costat de l'A-26 i que formaven part d'aquest parc. La causa era la proximitat a les obres de la carretera. Amb tot, Josep Pujiula no es rendia mai i quan podia les tornava a construir. El parc havia arribat a tenir set torres, algunes de més de 25 metres d'altura.

Fa un temps, Josep Garrell, es va trencar el tendó d'Aquil·les. La lesió el va tenir quatre mesos aturat per a fer qualsevol feina. Els efectes es van notar a les construccions de fusta i de filferro: una de les torres va caure a causa del vent. A més, els bombers van detectar persones que feien fogueres dins el parc. Tot seguit van avisar l'Ajuntament de la perillositat que suposava l'àmbit del parc en cas d'incendi. A tot plegat, s'hi afegien els robatoris als cotxes dels visitants. Emparat amb el fet que Josep Pujiula no havia demanat mai llicència d'activitats, l'Ajuntament li va fer treure les torres i els laberints de fusta. Ahir, ja no hi havia res, només restaven un laberint i una cabana. El que sí hi havia eren els esgraons, les torres de còdols i la resta d'elements que no són fets amb branques, fustes i filferros, sinó amb ciment i pedra. Aquesta part quedava mig amagada quan hi havia les cabanes, però una vegada que aquestes han desaparegut es pot veure la curiosa contrucció en la seva totalitat i dimensió.

Pujiula va dedicar quatre dècades de la seva vida a treballar l'entorn de can Sis Rals, que és propietat del Ministeri de Foment. El Ministeri els va expropiar en el dècurs de la construcció de l'A-26. De moment, no han demanat res per les construccions,

Durant anys, els laberints d'en Garrellvan ser la gran atracció d'Argelaguer. Cada cap de setmana, s'hi veien els cotxes de famílies amb nens que hi feien la visita. Els seus elogis eren l'únic premi que Josep Pujiula obtenia i uns dels motius que impulsaven la seva feina.

En una altra ocasió en comptes d'elogis va rebre una pallissa. Va ser quan va cridar l'atenció a un grup de joves que feia malbé la seva feina. En tot cas, els homenatges i els elogis, posaven més pes a la balança de la il·lusió. La dèria li va començar quan va construir una caseta per una barca al rec on tota la vida s'havia refrescat a l'estiu. Després va anar ampliant la cabana fins arribar a configurar un complex que durant anys va sorprendre els conductors que transitaven entre Banyoles i Olot.

Això no obstant, el muntatge mai va obtenir el reconeixement oficial de l'Ajuntament. Tot i ser un dels principals atractius del poble, no el va incloure a les promocions turístiques de la comarca. El motiu és que l'Ajuntament sempre havia estat conscient de l'al·legalitat del parc, a pesar de la il·lusió de Josep Pujiula.