El diputat d'ICV-EUiA Marc Vidal ha adreçat al govern una bateria de preguntes en relació amb la creació d'un nou ens jurídic per gestionar les Àrees Bàsiques de Salut de les comaqrues gironines. Entre les preguntes Vidal demana si s'establiran mecanismes per evitar els "amiguismes".

El grup d'ICV-EUiA adreça un total de nou preguntes al govern en relació a la creació d'una filial a Girona composada per les 26 ABS de l'ICS. En el document que recull les preguntes el diputat gironí Marc Vidal demana quins fets concrets i objectius recomanen la creació de la filial i quins estudis d'eficiència i econòmics avalen el projecte.

Així mateix demana si s'establirà controls sobre la despesa de diner públic o l'accés als llocs de treball i la creació de nous càrrecs de comandament intermedis, i si els canvis seran apreciables pels usuaris de la sanitat pública a les comarques gironines.

Per a Marc Vidal, "resulta preocupant la falta d'informació i de justificacions per a tots aquests canvis, en cap moment ens han explicat a ningú que responen a una necessitat o intenció de consolidar o millorar la sanitat pública com a dret irrenunciable i això ens porta a pensar que realment hi ha una agenda oculta per fer de la sanitat un negoci". Per aquesta raó, Vidal va manifestar que "serem molt curosos en el seguiment de tots els canvis".

Fa més d'un any, l'ICS va anunciar la seva intenció de fragmentar-se en empreses autònomes amb capacitat jurídica pròpia. L'òrgan va designar que els 26 CAP que gestiona a les comarques gironines (juntament amb l'hospital Arnau de Vilanova de Lleida) fossin les primeres en fer-ho a través d'una prova pilot. Els Centres d'Atenció Primària (CAP) públics de la província de Girona havien de començar a funcionar com una empresa autònoma de l'Institut Català de la Salut (ICS) des del gener passat.

El sector sanitari privat i concertat veu amb bons ulls el procés de fragmentació de l'Institut Català de la Salut (ICS) en diferents "filials". Els representants de l'àmbit concertat i privat, molt representatiu a les comarques gironines, van avalar el projecte de fragmentació de l'ICS, lloant sobretot la gestió més lligada al territori i propera als professionals que tindrà a partir d'ara la sanitat pública.

Per contra, entre el col·lectiu mèdic els dubtes han anat en augment. El Col·legi de Metges va traslladar en una carta al gerent de l'ICS, Joaquim Casanovas, en la qual demana una reunió a Girona per tal que l'entitat pugui exposar els seus arguments. Segons Pallarès, la trobada s'hauria de produir en un auditori gran, al qual poguessin assistir tots els metges qui volguessin, i que també s'hauria de poder obrir un torn de preguntes per a que els professionals ?puguin resoldres els seus dubtes i inquietuds vers aquest procés de "descentralització" que es va presentar la setmana passada.

Consells sense polítics

L'estiu passat el director gerent de l'ens públic, Joaquim Casanovas va revelar que les línies generals del projecte ja estaven definides. El director gerent de l'ICS va explicar que les decisions les prendran consells dentre 6 i 8 persones de fora de l'àmbit polític. En aquest sentit, va especificar que, entre altres, serien de l'àmbit professional i que "col·laborarien en la gestió de les entitats".

Davant la situació d'incertesa, el diputat ecosocialista Marc Vidal es pregunta "si la llei de l'ICS del 2007 permet la descentralització de la gestió i l'autonomia de gestió dels territoris, per quin motiu es volen fer canvis en el sentit de crear una filial de primària a Girona amb les 26 ABS de l'ICS i dotar-les d'entitat jurídica pròpia?". També demana saber quins estudis s'han fet i quins estudis d'eficiència avalen el projecte. Per Vidal és necessari també aclarir quins mecanismes de control s'implementarien.