La reforma local ha posat al municipalisme en un dilema. El que per al Govern suposa un nou mapa competencial basat en l'eficiència i el sanejament de les arques municipals, per als alcaldes buidarà de contingut els ajuntaments, convertirà als regidors en meres "figures decoratives" i comportarà la supressió de facto de consistoris. Tres setmanes després de conèixer-se els detalls de l'avantprojecte, politòlegs i experts en administració local analitzen el text cuinat per Hisenda.

Reforma local: reduirà costos i garantirà l'eficiència en la prestació de serveis o convertirà els ajuntaments en administracions inoperatives? Els experts coincideixen en la necessitat d'abordar l'actual mapa municipal encara que amb no pocs peròs als mecanismes defensats pel departament que dirigeix Cristóbal Montoro.

Entre les fòrmules que més posen en dubte hi ha el reforç del paper de les diputacions, així com la retallada de salaris als alcaldes o que no s'ha tingut en compte les particularitats de l'àmbit local català. I entre les mesures que troben a faltar, la reforma del finançament dels municipis. "La gran assignatura pendent", diuen.

"Aquesta reforma provocarà un autèntic caos al règim local català"

D'acord amb el text de l'avantprojecte, aquesta és una pregunta d'impossible resposta perquè ho deixa obert (...) En aquests moments és molt difícil saber quan una competència anirà a la Diputació o es quedarà en mans dels ajuntaments.

L'important és que als ciutadans se'ls prestin correctament els serveis públics. Això és la premissa de qualsevol reforma de la llei. Partint d'aquesta premissa, em sembla bé que si els ajuntaments no poden prestar serveis, els presti una administració superior o la que tingui més mitjans. Si la solució és la Diputació, doncs la Diputació tot i que a Catalunya el més correcte seria la comarca.

Tal com passa amb la primera pregunta, aquesta tampoc és fàcil de contestar. Com que no sabem quantes competències aniran a parar a les diputacions, no podem saber si estan preparades. Aquesta reforma no té en compte les particularitats del règim local de Catalunya. En aquests moments, moltes competències les tenen els consells comarcals i les comarques, que és la solució més lògica.

L'avanprojecte de llei diu que això s'ha d'avaluar cada cinc anys. Tant els serveis delegats als municipis com els de les diputacions. Les delegacions mai són perpètues. Cada cinc anys s'hauria de fer una avaluació dels recursos econòmics dels ajuntaments.

Això és fer ciència-ficció. La resposta no la podem saber ara. A més, reforçar el poder de les diputacions no és el model d'administració local pel que ha optat l'estatut de 2006. Potser és un model que va bé per a Espanya però no és el model de l'Estatut. Havien dit que això no s'aplicaria a Catalunya i en tot l'avantprojecte no diuen res de les particularitats del règim local de Catalunya.

Tot el que sigui regulació, limitació i transparència em sembla bé. Veig encertada la limitació de sous a empreses públiques, fundacions públiques, consorcis, mancomunitats... És una part de l'administració local que el ciutadà desconeix però que són excessivament abundants, n'hi ha massa. No obstant, la regulació que hi ha és tan breu i tan parca que és de cara a la galeria.

El tema és molt complicat perquè les persones s'estimen el seu municipi però en aquest sentit, no és tant suprimir el municipi sinó intentar atribuir a un ens superior els serveis que no es puguin prestar.

La més important a Catalunya i que ens afecta a tots, és que no té en compte les particularitats del règim local de Catalunya i ?menysprea la regulació de l'estatut. Aquesta reforma provocarà un autèntic caos al règim local català on, per exemple, a través de l'Estatut es preveu una regulació de comarques i vegueries en ?substitució de les diputacions.

"El problema més greu és que es perd en qualitat democràtica"

És una reforma que no té cap mena de sentit. Implica definir costos estàndards quan els ajuntaments no porten comptabilitat de costos. En algunes províncies amb la majoria d'ajuntaments per sota els 20.000 habitants, vol dir que els ajuntaments que tinguin uns costos de prestació dels serveis per sobre l'estàndard hauran de demanar que els presti la Diputació i, per tant, els ajuntaments quedaran completament buits de competències. El seu objectiu és recentralitzador en línia amb altres polítiques del Govern espanyol.

No. És cert que alguns ajuntaments són molt petits i poden necessitar l'ajut d'un nivell de govern supramunicipal, però la diputació no és la majoria de les vegades el més adequat. Pot ser-ho més la comarca o una mancomunitat.

El problema més greu és que és perd en qualitat democràtica, ja que els polítics de les diputacions són d'elecció indirecta. S'allunya la prestació del ciutadà, el que va en contra del principi de subsidiarietat, que vol dir que sempre que es pugui s'han de prestar els serveis públics al nivell de govern més pròxim al ciutadà.

No, per les raons exposades abans.

No és probable, perquè els costos dels serveis no estan relacionats amb la grandària de la població sinó amb la seva densitat. Els costos són elevats perquè existeix una baixa densitat de la població i diversos nuclis. Això no es resol passant els serveis a la Diputació.

No, perquè allunya de la política els més capaços.

En alguns casos la fusió de municipis pot ser una solució. En ?altres, la creació d'ens supramunicipals (comarques o mancomunitats, però no les províncies que no tenen la grandària adequada.

El que he dit en el punt anterior, i reformar el finançament, que és la gran assignatura pendent dels ajuntaments.

"Trobo a faltar una reforma real de les estructures per tal de reduir-les"

Qualsevol millora en l'eficiència del sector públic em sembla recomanable. Malgrat això, és possible que es redueixin significativament les competències dels ajuntaments, especialment dels més petits. Però cal partir del punt que existeix un ventall important de serveis públics ofertats des de les administracions locals que no són estrictament necessaris, per tant, aquells que no siguin viables s'ha de buscar una alternativa per tal d'obtenir (en el que en diríem economies d'escala) una millor execució del servei. En aquest punt em sembla que l'intent d'agregar estructures en la gestió és positiu, i entenc que malgrat que a dia d'avui les diputacions poden no tenir les eines per portar-ho a terme, aquestes hi són i només cal fer una relocalització de les estructures (de persones, principalment).

Sóc del punt de vista que els ajuntaments fan un servei social molt important, donant resposta a les necessitats ciutadanes de manera molt propera. La teoria econòmica considera que malgrat que no són les estructures més eficients, sí que són les que generen més benestar als ciutadans. Aquest punt, entra en contradicció amb l'anterior, però caldria buscar un equilibri entre eficiència, viabilitat i benefici social, que sembla difícil d'assolir amb el plantejament del Govern central (malgrat que no m'agradaria valorar la gestió política de la matèria).

El principal objectiu de la reforma és redimensionar l'estructura pública per tal de millorar l'eficiència i aconseguir els objectius de dèficit. Sobre aquest punt de vista, crec que la reforma no ataca els punts més rellevants, com seria reduir duplicitats de l'estructura, i el que per a mi és el més rellevant, que sigui quin sigui el nivell de govern, la competència de la despesa ha d'estar relacionada amb la competència de la recaptació. Sabem que això és complicat, però no és raonable que les decisions de despesa i ingressos no estiguin relacionades.

Crec que molts dels punts introduïts en la reforma representen una gran aparador públic, reducció de sous i nombre de regidors, però la millora en la reducció de despesa és molt poc significativa, per tant són mesures poc efectives.

He trobat a faltar una reforma real de les estructures o arquitectura, per tal de reduir-les significativament i no introduir millores difícils de concretar i executar. El mateix que ens preguntes per la supressió d'ajuntaments, que segurament són punts a valorar, també caldria valorar la necessitat o no de supressió d'altres organismes públics de les estructures intermèdies.

Considero que s'han dedicat molts esforços a intentar millorar l'estructura dels ens locals, però el principal problema del dèficit públic no recau sobre aquests, sinó que só les administracions central i autonòmica les que acumulen un major dèficit i deute.

"Els ajuntaments perdran capaciat de decisió"

Aquesta reforma es fa bàsicament per principis d'eficiència, de reducció de despeses, des d'una visió d'Estat, centralitzadora, de recuperació de competències i de fiscalització dels territoris, però en cap moment orientada al ciutadà i a les seves necessitats. Es proposa que només es facin actuacions en les quals els ajuntaments tinguin competències, les que toquen per llei i amb un cost més baix. Les que no toquen i que s'han desenvolupat durant aquests anys per cobrir les necessitats detectades producte de problemàtiques i ?circumstàncies sobrevingudes s'hauran de deixar de fer. No queda clar per qui seran assumides.

Les diputacions han de donar suport als ajuntaments. D'aquesta banda, s'entén que els ajuntaments no han de patir. Però la realitat és que els ajuntaments perdran capacitat de decisió. És a dir, de donar resposta als problemes dels ciutadans amb agilitat. La ?valoració positiva dels ciutadans cap aquestes administracions ?s'explica perr la capacitat de resoldre problemes i conflictes. Dubto que una administració que no té ?contacte directe amb els ?ciutadans pugui fer-ho igual o millor.

Hi haurà més càrrega de feina per a cada treballador. Teòricament, no se'n poden contractar més. Ja ho veurem després a la pràctica, ja que aquest govern no està fent res del que va presentar en el programa electoral, al contrari. Crec que hi haurà una pèrdua de qualitat en la prestació del servei, no tant per la professionalitat dels treballadors públics d'aquests organismes, sinó d'entrada per l'adaptació que hauran de fer i per la llunyania amb els problemes locals més quotidians.

No. Ara el principi que s'ha seguit per a la reforma de l'administració ha estat de control i reducció pressupostària. El principi que ha de regir l'administració és l'orientació cap al ciutadà i la prestació de servei que donin resposta als problemes i els conflictes dels seus habitants. En conseqüència, s'han de retornar. Si els ajuntaments són intel·ligents, haurien de negociar quins volen cedir i quins no. Aquells que defineixen la seva missió pública, social, comunitària, i mancomunar o cedir aquells que no hi estan directament relacionats.

No. Hi ha reducció de pressupost per reduir un dèficit. Per tornar diners. No s'estalvia res, ja que els diners no restaran en el futur per fer més coses. Cada any hi ha els diners que hi ha. No s'acumula, es fan servir, i si no es perden. A l'administració en general costa molt aconseguir recursos i encara més recuperar-los quan te'ls han tret. Explica-li a qui els té ara i que en fa ús, que te'ls torni i els deixi de gastar ell. A més com més s'allunya el servei, creix el cost tècnic i la càrrega de la prestació sobre el ciutadà.

No sé si és significatiu o no des del punt de vista del funcionament i l'estabilitat d'aquestes institucions. Ho dic perquè aquest concepte apareix en el text de la reforma. Des del punt de vista de la finalitat de la política -regular i gestionar els conflictes en una democràcia a través de les normes, el diàleg i la incorporació i negociació dels diferents punts de vista d'una societat- és molt significatiu. Fent això es perd la possibilitat per part de les persones i dels ciutadans d'accedir, de fer i de poder esdevenir representant polític en democràcia. És a dir, limita l'accés a la política a un segment de la població, la que tingui ?menys recursos. Mentre es fa política, es deixa de fer una altra activitat. ?Habitualment privada i que permet tenir una font d'ingressos. Ara només uns, els que tinguin temps i recursos extra ho podran fer i no són precisament els més febles o amb més necessitats socials. La política serà més fàcil per uns pocs amb recursos econòmics. Les oportunitats de decisió seran més grans per a uns pocs. A més, si els sous són més justos, existiran més probabilitats que el polític pugui caure en la corrupció.

Les solucions en les quals els implicats en el problema decideixen quina és la proposta i els procés per dur-lo a terme, són les que millor funcionen. En aquest cas les millors solucions seran les negociades i acordades pels mateixos municipis, les que donaran millor satisfacció i funcionaran més bé per reduir despeses i mantenir els serveis necessaris i, fins i tot, crear-ne de nous, amb les seves competències, segons les necessitats conjunturals amb el mateix i menys pressupost.

Les que hagin proposat els municipis i les administracions més properes al ciutadà. Crec que la reforma es fa des la llunyania i amb poca voluntat d'anàlisi sobre quines són les administracions menys valorades, les que gasten més i les que donen pitjors respostes als problemes dels ciutadans. És a dir des de l'administració central. El punt de partida de la reforma hauria d'haver estat la racionalització i la transparència dels serveis orientats a les necessitats de la societat i dels ciutadans.

"És el moment

d'apostar per la

cooperació municipal"

Amb aquesta reforma, el municipi deixa de ser la porta d'accés habitual dels ciutadans a l'Administració, doncs la major part de les qüestions que tradicionalment es plantejaven als alcaldes ja no seran de la seva competències. Es tracta de tornar a la concepció dels municipis dels anys 80, dedicats a la tramitació d'uns quants procediments i a la realització d'obres d'escassa entitat.

La solució al problema que té la nostra administració local no és donar més protagonisme a les diputacions que han demostrat la seva incapacitat, fins i tot per assumir les seves competències. Una altra cosa és que, encara sent, com són, si existeixen, hagin d'assumir en aquests moments i puntualment un major grau de responsabilitat. Avui més que mai les diputacions han de fer el que els correspon: recolzar i col·laborar amb els municipis i deixar-se d'enredar amb funcions que tenen més a veure amb el repartiment de beneficis polítics que amb la funció que el nostre legislador els ha encomanat.

Les corporacions provincials són ens molt acostumats a la gestió d'interessos polítics (en el pitjor sentit de la paraula) i poc acostumats a la gestió dels interessos municipals. Han de canviar d'estructura i filosofia. Posseeixen molts recursos i poden fer-ho, però han de canviar de filosofia i per això han de canviar d'estructura. Ser més representatives.

Assumir una competència durant cinc anys per a tornar-la més tard a l'ens titular és un sense sentit. És marejar la perdiu.

Si les diputacions assumeixen serveis deficitaris hauran de rebre un plus de finançament. L'economia d'escales no ho resol tot. Si així fos, la cosa més senzilla seria que totes les competències fossin assumides per la comunitat autònoma, per exemple.

Amb els estàndards que es fixen, la major part dels alcaldes haurien de cobrar més i haver-hi més dedicacions exclusives.

Probablement aquest no és el millor moment per reorganitzar el mapa municipal.

Es fa necessari ja definir les competències municipals en funció de la dimensió dels municipis. No hi ha municipis incapaços, el que hi ha són competències que no es poden assumir. Té sentit que un poble de 1.000 habitants planifiqui la seva ordenació territorial? És el moment de posar en valor la cooperació i col·laboració municipal com a remei als problemes actuals. Una cooperació que, si no és voluntària, s'ha d'imposar per qui correspongui.