L'escriptor i sotinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres, Agustí Vehí, va morir la matinada d'ahir a l'edat de 54 anys fruit d'una llarga malaltia. Nascut a Figueres vivia actualment a Pont de Molins. Persona polifacètica, vinculada a diferents àmbits i entitats era conegut, estimat i ha deixat una empremta tant a Figueres on va néixer, com a Vilafant on resideix part de la seva família, o Pont de Molins. Vehí tenia tres fills. Avui el Teatre Municipal El Jardí acollirà a les cinc de la tarda una cerimònia civil de comiat on intervindran companys i amics de feina, gent de l'àmbit acadèmic, de la literatura i del món cultural.

Nascut a Figueres el 1958, es va llicenciar i en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el 1982 va ingressar a la Guàrdia Urbana de Figueres on actualment ocupava el càrrec de sotsinspector. Mai va abandonar aquesta professió però la va compaginar amb la docència universitària, la recerca històrica i la passió per altres àmbits. Va ser també professor de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral i darrerament s'havia donat a conèixer com a escriptor de novel·la negra. En cada una de les parcel·les de la seva vida companys o coneguts van destacar ahir el caràcter rialler, bromista, però també la professionalitat i honestedat d'Agustí Vehí.

Trenta anys a la policia

La història com a agent de la policia naixia fa trenta anys quan va prendre la decisió fent un cafè amb uns amics, relatava ell mateix en entrevistes posteriors. Va treure el número u i va descobrir que és una feina des d'on pots ajudar la gent. En una entrevista a Diari de Girona el 2009 admetia que al principi, ningú et prepara per afrontar certes situacions i que et sents impotent davant d'altres com els incendis. Ho explicava en referència al de 1984 i s'hi tornaria a sentir l'estiu passat amb el foc que va arrasar 10.000 hectàrees. "Aprens a descobrir que per gros que sigui allò, formes part d'un mecanisme que ho solucionarà". Així veia la seva feina i defensava que "la policia som una eina, que ens facin servir", "ens heu de controlar, hem de ser exquisidament democràtics".

Com a policia va viure grans canvis al llarg dels trenta anys dins el cos. L'exalcalde de Figueres (1995-2007) Joan Armangué ha destacat que "a la meva etapa com a alcalde, la seva professionalitat com a sotsinspector, amb una sòlida formació i una gran capacitat intel·lectual, primer al costat de l'intendent Francesc Rojo, després de l'inspector Josep M. Riera, va ser d'una inestimable ajuda i va contribuir a construir un cos policial modern i preparat per afrontar els reptes d'una ciutat i d'una societat canviant". El mateix Agustí Vehí comentava en xerrades i entrevistes els canvis viscuts, els primers ajuntaments democràtics, els Mossos i els canvis tecnològics.

Per Armangué, la mort de Vehí fa perdre un "home bo, un home culte, un gran servidor públic, amb una gran lleialitat a la institució municipal, defensor, per davant de tot, del bé comú i l'interès general al sevei de la ciutat i la ciutadania". L'exalcalde constata que la seva mort ha deixat una gran petjada a la ciutat. De les moltes mostres d'estima, citava la de l'equip de la Biblioteca Fages de Climent que jugant amb el títol d'un seu relat li dedicaven ahir aquestes paraules: "Aquesta nit, Agustí, a Figueres no ha sortit el sol. Et trobarem a faltar".

I és que Vehí va estar implicat en molts àmbits de la vida figuerenca. Als anys setanta va formar part de l'Agrupació Teatral Arlequín juntament amb altres joves com el periodista Alfons Gumbau. Era als anys setanta quan va participar en obres com Andorra, o El Barret de palla d'Itàlia. El grup dels més joves entre els que es trobava, explica Gumbau, van posar en marxa la coneguda representació dels Pastorets en els quals va participar interrompudament vuit anys. "Feia del personatge Ferruc, el capità dels lladres, i solia fer broma amb el fet que era un policia que feia de lladre", diu Gumbau. El 1997 hi va tornar però fent de Sant Josep i amb el seu propi fill acabat de néixer de nen Jesús. Són anècdotes d'una persona que qualifica "d'entranyable" "divertida" i "molt afable". Vehí també va participar en el moviment d'animació Quitxalla que feia cercaviles per la Santa Creu i va ser escolta. La relació amb les entitats va continuar des d'altres vessants al llarg de la seva vida. Amb Alfons Gumbau i Gemma Gumbau van escriure un llibre sobre els Pastorets en motiu del 75 aniversari i va ser l'autor d'un llibre dels escoltes en el cinquanta aniversari. Va escriure altres llibres d'història i divulgació però va ser en novel·la negra com més es va donar a conèixer. Deixa el seu llegat amb Abans del silenci (2009), guanyadora del premi Ferran Canyameres; Ginesta pels morts. Un blues empordanès (2010) i Quan la nit mata el dia 2011), guanyadora del premi Crims de Tinta 2011. La darrera obra publicada ha estat Torn de Nit a la col·lecció crims.cat de l'Editorial Alrevés. El director d'aquesta col·lecció, Àlex Martín, manifestava ahir que per al món de la literatura en català i de la novel·la negra, la mort de Vehí suposa "la pèrdua d'una gran persona, d'un gran escriptor, de qui cal recordar el seu caràcter entranyable, únic i irrepetible". Les mostres de dolor també del món de la cultura van ser presents ahir al llarg de diferents plataformes. De "sensible, generós, rialler, senzill, simpàtic, intel·ligent" i molts adjectius més el qualificava la professora i escriptora Anna Maria Villalonga des del bloc de novel·la negra A l'ombra del crim. Companys i amics li diran l'últim adéu avui a Figueres.