El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat part dels reglaments lingüístics de les diputacions de Lleida i Girona. El tribunal ha estimat parcialment un recurs presentat per Convivencia Cívica Catalana i ha decidit anul·lar que el català sigui llengua "preferent" en aquestes dues administracions i també que els ciutadans hagin d'explicitar la seva opció lingüística mitjançant un petició formal expressa. El TSJC ja havia suspès cautelarment diverses parts d'aquests reglaments mentre no resolia els recursos presentats, cosa que ha fet amb dues sentències amb data del 6 de març. Les sentències encara no són fermes i es podran recórrer davant del Tribunal Suprem.

En les dues sentències de la sala contenciosa-administrativa, el TSJC fa servir jurisprudències com ara la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l'Estatut de l'any 2010 o bé la sentència contra el reglament lingüístic de l'Ajuntament de Barcelona i que va anar en la mateixa línia que les dues que ara s'han fet públiques sobre aquestes dues diputacions. El TSJC, així, determina que la posició de les dues llengües oficials és de "paritat jurídica" als poders públics de Catalunya.

El tribunal determina que les administracions estan obligades a respectar l'elecció de llengua que faci el ciutadà, "de manera que queden en una posició de disponibilitat lingüística". A més, afegeix que la jurisprudència constitucional admet la qualificació del català com a llengua d'ús normal a les administracions "mentre no comporti imposició", i que la sala contenciosa-administrativa del TSJC considera que la configuració del català com a llengua pròpia i d'ús normal "no afecta ni exclou el castellà com a llengua igualment oficial".

Sis articles anul·lats

Pel que fa a la Diputació de Girona, s'ha anul·lat l'article 2 que estableix el català com a llengua d'ús preferent, així com els articles 5.2, 6.1, 6.2, 7 i 13. Entre d'altres qüestions, aquests articles establien que l'expedient de documents es farà en català o bé en català i castellà si el sol·licitant ho demana; que els impresos s'han d'oferir en la versió catalana, mentre que les versions en castellà es posaran a disposició sempre que els interessats ho demanin; que només es faran impresos bilingües quan alguna circumstància especial ho requereixi; que el personal de la diputació farà servir el català en les comunicacions administratives orals, llevat que l'administrat demani ser atès en català; o bé que les disposicions de la diputació s'han de publicar en català.

D'aquesta manera, el TSJC ha estimat parcialment els recursos presentats per l'entitat Convivencia Cívica Catalana, que a través d'un comunicat va celebrar les sentencies perquè "confirmen el respecte al bilingüisme a què està obligada l'administració". Les sentències no són fermes i les parts poden presentar un recurs de cassació davant de la salta contenciosa del Tribunal Suprem.

CiU anuncia un recurs

El portaveu de CiU a la Diputació de Girona, Albert Piñeira, va afirmar que des de l'ens provincial s'acata la decisió però que ja s'ha donat l'ordre als serveis jurídics per començar a preparar el recurs a aquesta sentència. Piñeira va lamentar aquesta decisió i va afirmar que amb aquest reglament, aprovat al mes de maig del 2010 per unanimitat, no s'ha discutit mai la convivència de les dues llengües i va recordar que sempre s'ha garantit el dret a ser atès en les dues llengües. El portaveu de CiU va afirmar que en una demarcació com les comarques gironines un reglament d'aquestes característiques té sentit ja que el català és la llengua vehicular i la de més ús entre els ciutadans. "Respon a una realitat social", va argumentar.

A més, va lamentar que de nou un hagi "un grup minoritari" que pretengui "instrumentalitzar la llengua" i buscar un conflicte lingüístic "allà on no hi és". "La gent té garantits els seus drets i qualsevol persona pot ser atesa en castellà si ho vol", va reiterar. Piñeira va denunciar aquest "nou atac" cap a la llengua, lamentant que es vulgui tornar a polititzar, igual que s'ha fet a les escoles.

Per la seva banda, el president de Ciutadans, Albert Rivera, va afirmar que "s'ha acabat sacrificar els drets dels ciutadans per la construcció nacional". Rivera ho ha dit després de conèixer el resultat de la sentència i va anunciar que C's proposarà al Parlament "una resolució perquè la Generalitat i totes les administracions públiques catalanes apliquin els criteris d'aquestes sentències en tots els àmbits de l'administració". El president de C's va lamentat que "hagi de ser sempre en autèntics viacrucis judicials l'única manera de garantir els drets lingüístics de tots els catalans".