La Generalitat i les quatre diputacions van signar un conveni de col·laboració per coordinar l'acció europea de les cinc administracions i "plantar la llavor del futur servei exterior català", com el va definir el conseller de la Presidència, Francesc Homs. El conveni pretén aprofitar el servei internacional de la Diputació de Barcelona per part de les altres tres diputacions, acció centrada en Europa i que serà coordinada per la Generalitat en el marc de les competències que li dóna l'Estatut. Els serveis de la Diputació de Barcelona serviran per orientar els ajuntaments i les empreses catalanes a l'estranger i buscar subvencions i inversions procedents de l'exterior.
El conseller Homs va remarcar el "simbolisme" de l'acord, que ha equiparat al que es va signar per potenciar l'Agència Tributària de Catalunya el passat setembre, i l'ha fet servir com a exemple del "compromís ferm" del país amb la Unió Europea (UE) i les seves institucions, compromís que "no és tant clar ni tant nítid" en altres països de la UE.
El conveni no costarà diners a les administracions, sinó que s'aprofitaran els recursos, estructures i personal ja existent de la Diputació de Barcelona, per donar servei a les altres tres diputacions, i orientar els ajuntaments i empreses a l'hora de buscar subvencions i inversions estrangeres o anar a l'exterior a invertir i promocionar-se. L'acció estarà centrada en Europa, però la Diputació de Barcelona també té experiència al Mediterrani i a Amèrica Llatina.
El conseller Homs va agraïr el paper de la Diputació de Barcelona, que fa de "ròtula" amb les altres tres corporacions, i va anunciar que en els propers mesos la col·laboració s'intensificarà. De fet, segons ell, l'acció exterior no s'entén si no és mancomunada, ja que a l'estranger es defensen els interessos de país, i des de fora és difícil saber de quina administració és cadascú. Es veurà refermat per la futura Llei d'Acció Exterior.
Orgullós de l'experiència
Per la seva banda, el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, va destacar la "llarga" trajectòria de la corporació a l'estranger, consolidada i avalada. Per això, es va mostrar orgullós de compartir l'experiència i recursos, perquè ara més que mai, va dir, cal optimitzar esforços de les administracions. A més, el conveni reforça les "estructures del govern nacional" i és la contribució de les diputacions "a les estructures d'estat que tant es necessiten" a Catalunya.
Un dels més contundents va ser el fa poc escollit president de la Diputació de Girona, Joan Giraut, que considera una "evidència" que Catalunya i Girona "han de mirar nord enllà" des del punt de vista social, econòmic i polític, perquè el país "té voluntat de ser, créixer i oferir millors oportunitats" als seus ciutadans. I això és millor fer-ho en el marc europeu, sent-ne "membres de ple dret". "Som catalans, i som i volem ser europeus de ple dret", va dir.
Giraut va elogiar el paper de la Diputació de Barcelona per aportar contactes directes dins la Comissió Europea en matèria d'ocupació, serveis socials, medi ambient, turisme, energia o cultura, entre d'altres.
El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, va lloarla imatge d'unitat i va recordar que en època de crisi cal triar bé entre les prioritats i les necessitats, per buscar finançament europeu o aconseguir legislacions més beneficioses pels catalans. Poblet va emmarcar aquest conveni dins la tradició catalana d'acció exterior, començant pels Consolats de Mar i arribant fins les actuals delegacions del Govern a l'estranger.
El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va destacar la llarga tradició europeista de Catalunya, abans que Espanya ingressés a la Unió Europea.
