La nova reforma local del Govern suposarà la reducció d'al voltant de 1.000 càrrecs remunerats en els ens municipals i limitarà els sous dels alcaldes, segons va explicar la vicepresidenta de l'executiu català, Joana Ortega.
En un esmorzar informatiu del Fòrum Europa-Tribuna Catalunya, la vicepresidenta va presentar els grans eixos de la nova llei catalana, que el Govern portarà al Parlament, i va recordar que Catalunya té competències exclusives en aquest àmbit, en un moment en què el Govern central també ultima una reforma local.
La nova llei local catalana, de la qual només estan exclosos per tenir un règim propi el Consell General d'Aran i el municipi de Barcelona, pretén combatre la duplicitat d'administracions i, així, estableix que no hi haurà consells comarcals on hi hagi una àrea metropolitana, com és el cas de la capital catalana. "Aquesta reforma ningú no la pot entendre com un retret al món municipal o com un càstig", va apuntar Joana Ortega.
El projecte de llei també preveu que les quatre diputacions passin a ser vegueries (jurisdicció administrativa tradicional catalana), a l'espera que s'aprovi una altra llei per incrementar el nombre d'aquests ens supramunipals de 4 a 7 (Àmbit Metropolità de Barcelona, Alt Pirineu i Aran, Camp de Tarragona, Comarques Centrals, Girona, Ponent i Terres de l'Ebre).
"Les diputacions, a les quals també cal reconèixer tot el treball i tot l'esforç que han fet, han de ser de manera efectiva una administració de Catalunya, del conjunt de la Generalitat, i no pas un ens que respongui a una particular divisió territorial de l'Estat. Ara més que mai, han de ser un ens coordinats amb la Generalitat, amb les comarques i amb els seus municipis", va assenyalar Ortega.
La vicepresidenta va ser presentada per l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias (CiU), en un acte al qual van assistir un centenar de persones, entre elles els consellers de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, el d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, i el de Salut, Boi Ruiz, així com l'advocat Miquel Roca i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls.
Ortega va defensar que la nova llei és "valenta i ambiciosa" amb els objectius d'"eficiència, sostenibilitat i transparència" i que s'ha negociat durant els últims mesos amb el territori.
Servei amb mínim de qualitat
Pel que fa als serveis, s'estableixen uns estàndards mínims de qualitat, d'acord amb les entitats municipalistes, amb respecte al principi de diferenciació, de tal manera que en aquells casos en què la prestació d'aquests serveis mínims obligatoris no assoleixi els estàndards exigibles, aquesta prestació recaurà en el consell comarcal o en el seu cas en l'Àrea Metropolitana.
Per limitar les retribucions, la llei estipula que a les gerències dels consells comarcals hi hagi càrrecs eventuals assignats per concurs a professionals; amb això s'estima que s'eliminaran 1.034 càrrecs públics remunerats. El principal òrgan de govern de les comarques serà el Consell d'Alcaldes, en el qual els alcaldes tindran vot ponderat en funció de la seva població. Així mateix, en els Consells Comarcals amb més de deu municipis es podrà crear una junta de govern amb un màxim de set membres.
Segons la nova norma, de la qual estarà exempta el consistori de Barcelona, els alcaldes tindran limitat el seu sou segons la població, les circumstàncies econòmiques de l'ens municipal i les tasques que desenvolupi el receptor del sou públic. "La Generalitat fixarà anualment els límits màxims de les retribucions i drets d'assistència anuals a percebre pels representants locals a Catalunya, havent-se de fixar aquests límits en funció del tipus d'ens local, de la població, de les circumstàncies econòmiques de l'ens local i de les tasques i funcions assignades al representant que les hagi de percebre", va concretar Ortega.
També es fomentarà la mancomunitat de serveis i la fusió voluntària de municipis, tal com han sol·licitat recentment Esterri d'Àneu, Alt d'Àneu, la Guingueta i Espot, tots quatre a la comarca del Pallars Sobirà.
En relació a les entitats municipals descentralitzades, per primera vegada comptaran amb una regulació desenvolupada. Seran una eina més pel foment de la fusió voluntària de municipis.
"El projecte però, estableix que la seva creació ha d'estar absolutament justificada, i preveu una creació molt ràpida quan es tracti d'un municipi previ", va apuntar la vicepresidenta.
El sistema per a l'elecció dels representants de les Entitats Municpals Descentralitzades serà per llistes obertes, el més votat de les quals en serà el President. El projecte determina molt clarament les competències que poden tenir per atribució de la mateixa llei i aquelles altres que els poden ser delegades pels ajuntaments respectius, com ara la ordenació urbanística i la intervenció en l'edificació i ús del sòl i del subsòl que afectin exclusivament el seu àmbit territorial.
Per garantir la sostenibilitat financera dels municipis, la llei preveu que la Generalitat no pugui delegar serveis sino van acompanyats de recursos necessaris per oferir-los. Ortega va subratllar que el Tribunal Constitucional no ha discutit mai la competència exclusiva de la Generalitat en la reforma local, de manera que la nova normativa neix segons el seu parer amb "plena seguretat jurídica".
Un any per aprovar-la
Si el Parlament aprova les previsions de l'avantprojecte, el Govern quedarà autoritzat per refondre en el termini màxim d'un any, a partir de la seva entrada en vigor, i en un únic text, les disposicions legals vigents en matèria de règim local.
L'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), no va veure cap problema en la intenció del govern de fixar els sous dels alcaldes i regidors, i va advocat per aprimar l'administració del Govern i dels consells comarcals.
Ballesteros va assenyalar en un comunicat que no té "cap problema en la limitació de les retribucions dels càrrecs remunerats. No posarem cap objecció perquè, de fet, els sous tant de l'alcalde com dels regidors estan per sota de la resta de càrrecs electes de l'Estat".
"El que fa falta fer és aprimar l'administració del Govern i els Consells Comarcals i no crear les vegueries perquè això representa crear més administració en un moment en el qual el que cal és reduir estructura administrativa", va afegir Ballesteros.
Finament, l'alcalde de Tarragona va defensar que declaracions com les de la vicepresidenta del govern "són una cortina de fum per no parlar del que realment preocupa la gent".
