El portaveu de la Comissió de Transports del Col·legi d'Enginyers de Camins, Xavier Abadia, va defensar ahir desviar els camions de la N-II cap a l'AP-7, tal com han pactat la Generalitat, l'Estat i Abertis, en un acord que va quedar oficialitzat dimecres amb la publicació de la resolució al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). En una roda de premsa celebrada ahir, Abadia va advocar per aquesta possibilitat "necessària i urgent" davant les "poques possibilitats" que el Ministeri de Foment executi el desdoblament de la N-II a curt termini.
L'enginyer també va qüestionar convertir la N-II en una autovia un cop els camions passin per l'AP-7: "No passa enlloc del món que hi hagi una via de pagament i una de gratuïta al costat. Es podria fer un arranjament molt més barat amb una via d'alta capacitat, velocitat reduïda i limitada al trànsit local".
Abadia va criticar que aquesta solució de fer dues vies paral·leles, una de pagament i una gratuïta, està estesa a l'Estat i va posar com a exemple les autovies radials de Madrid. "Són recursos que es podrien destinar a fer altres infraestructures més necessàries", va defensar. Per la seva banda, el degà del Col·legi, Josep Oriol, va explicar que "el problema és el greuge comparatiu: si s'ha fet a altres llocs, perquè no es fa aquí?".
Tanmateix, els enginyers de camins van defensar una solució tècnica i van assegurar que el desdoblament de la N-II "no és tan urgent si s'aconsegueix traspassar trànsit pesant a l'autopista de manera que es redueixi l'accidentalitat", en paraules d'Abadia.
El tècnic va explicar que "la decisió de fer passar els camions per l'AP-7 és provisional, però un disseny diferent de la N-II ja desincentivaria els pas de vehicles pesants". Abadia va proposar solucions dissuasives com afegir rotondes o reduir la velocitat màxima a la via per dificultar el pas dels camions per la N-II.
No retallar en obra pública
Els enginyers de camins són conscients de les dificultats econòmiques del Govern català, però insisteixen en què val la pena que Govern i Generalitat donin un impuls als projectes, ja que "la inversió és molt inferior al benefici" que es podria obtenir.
En qualsevol cas, aquesta corporació creu que Catalunya ha rebut de l'Estat durant les últimes dècades inversions en infraestructures molt per sota del que li correspondria, i que a Catalunya s'han fet moltes menys infraestructures sense sentit que en altres parts d'Espanya.
No obstant això, des del col·legi també admetien que en l'època de bonança no es van fer infraestructures que Catalunya necessitava, pel que aquestes assignatures segueixen pendents des de fa dècades.
