Els banyolins no hauran de pagar el cànon de captació de l'aigua de l'estany perquè és un bé comunal i, per tant, aquest recurs natural pertany als ciutadans. Actualment, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) cobra aquest impost a l'Ajuntament, que n'ha assumit el cost, però en el moment en què s'aprovi la modificació de la Llei de l'aigua del 2003 no caldrà que es continuï abonant.

El cost són 33.000 euros a l'any -cosa que suposaria un increment del 2% de les factures dels ciutadans-, una taxa "injusta" segons va reconèixer el mateix conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, atesa l'excepcionalitat del municipi que ara quedarà "blindat" davant aquest gravamen. La mesura entrarà en vigor amb l'aprovació dels pressupostos.

Banyoles serà l'únic municipi de Catalunya que no haurà de pagar el nou cànon que s'aplica des del 2012 en concepte de captació d'aigua i que l'Ajuntament ve pagant des de l'octubre passat. És l'acord al qual s'ha arribat entre la Generalitat i el consistori, després del conflicte obert amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i l'Ajuntament. Aquest últim considerava que no tenia sentit cobrar per captar una aigua de l'Estany, que és propietat dels ciutadans. I per això reclamava que es diferenciés del cànon de sanejament, que és el que es continuarà pagant igualment.

Per incloure aquesta excepcionalitat, caldrà modificar la Llei de les aigües del 2003 a través de la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat d'aquest any, que s'hauran d'aprovar perquè pugui entrar en vigor. Concretament, la Llei de mesures fiscals i financeres que acompanyarà els pressupostos del Govern inclourà un cànon que caldrà aplicar a la conca lacustre de Banyoles per valor de 0 i, per tant, no s'haurà de pagar. Si els pressupostos es prorroguen, la modificació no tindrà validesa. Un cop es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), tampoc tindrà un efecte retroactiu, de manera que aquells diners que l'Ajuntament està pagant per aquest concepte -uns 33.000 euros per any- no es retornaran.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va reconèixer els esforços fets per tothom per trobar solució a una situació "injusta" pels banyolins, amb una mesura que "fixa per llei i de forma definitiva" -va dir-, l'"excepcionalitat" dels banyolins en l'ús del seu estany.

Els valors jurídics

Un dels factors que més han pesat a l'hora d'acordar aquesta modificació ha estat poder acreditar que l'estany és un bé comunal i que la gestió que es fa de l'aigua no suposa una venda a tercers, un fet que obligaria a pagar aquest nou impost. Vila va explicar que "com que el servei es presta per als propietaris del bé comunal, es pot justificar"; a més, el conseller també va reconèixer haver-hi influït la "gestió impecable" que s'està fent de l'aigua. Santi Vila va recordar que el nou cànon de captació té una voluntat ecològica i no pas recaptatòria i que la Directiva Europea de l'Aigua reconeix la possibilitat de poder aplicar excepcionalitats per motius socials, econòmics i ambientals, com és el cas de Banyoles.

Des de l'Ajuntament, es van felicitar per haver aconseguit aquest acord, que "no era fàcil", segons paraules de l'alcalde, Miquel Noguer, atès que calia modificar la llei. Noguer va qualificar el tema com a una "línia vermella" que no es podia traspassar, però no va voler parlar de "batalles guanyades" perquè va assegurar que des de la Conselleria ja fa temps que es manté una estreta col·laboració sobre aquest tema. Noguer va explicar que Santi Vila ja coneixia aquesta problemàtica quan encara era alcalde de Figueres.

Pel que fa al fet d'assumir el cost del nou cànon des de l'Ajuntament, Noguer ho va justificar tot dient que confiaven que la "raó" s'imposaria i, per tant, que la situació es desencallaria sense necessitat de traslladar aquest impost a la factura dels ciutadans que hauria suposat un augment del 2%.