La quantitat d'habitatges que hi ha a les comarques gironines va créixer un 18,55% entre 2001 i 2011, tot passant de 412.679 a 489.214. L'increment s'ha degut, sobretot, a l'augment dels habitatges principals, ja que les segones residències han caigut un 3,34%. Les vivendes buides, d'altra banda, han incrementat un 5,43%. A les comarques de l'Alt i el Baix Empordà, les segones residències i les cases buides suposen més de la meitat dels habitatges familiars.

Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) corresponents al Cens de Població i Habitatges, que es publica cada deu anys, el 29% de les vivendes que hi havia a les comarques gironines l'any 2011 eren segones residències. De fet, malgrat haver-se reduït un 3,34%, Girona és la vuitena demarcació de l'Estat amb un percentatge més alt de segones residències, per darrera d'Àvila, Terol, Sòria, Segòvia, Conca, Guadalajara i Osca, i dels 20 municipis espanyols de més de 20.000 habitants que tenen un major percentatge de segones residències, set es troben a la província de Girona. Es tracta de Llançà, que ocupa el tercer lloc en la classificació estatal (amb un 73,89%), Castelló d'Empúries-Empuriabrava (67,3%), L'Escala 866,22%), Castell-Platja d'Aro 65,87%), Pals (64,87%), Begur (63,7%) i Cadaqués (61,51%).

Mentre que la quantitat de segones residències ha disminuït, el que sí que s'ha incrementat ha estat la xifra d'habitatges buits a les comarques gironines, que ha crescut un 5,43% i suposa un 11,3% de tots els que hi ha. En aquest cas, la província de Girona també ocupa la vuitena posició en el "rànquing" de l'Estat espanyol, per darrera de Saragossa, Cadis, les Illes Balears, Santa Cruz de Tenerife, Guadalajara, Huelva i Navarra.

Pel que fa a les principals localitats de la demarcació -és a dir, aquelles que tenen més de 20.000 habitants-, destaca l'espectacular increment d'habitatges que s'ha produït a Lloret de Mar, on el nombre de vivendes principals s'ha duplicat al llarg de la última dècada (concretament, ha crescut un 109%). En molts casos, es tracta de segones residències que s'han convertit en habituals, ja que la xifra de residències secundàries s'ha reduït un 44,6% en el mateix període. També han augmentat molt considerablement (un 79%) les vivendes buides que hi ha a Lloret.

Pel que fa a la capital, Girona, la xifra de vivendes principals ha crescut un 38,1%, mentre que les residències secundàries han disminuït un 58,6% i les buides, un 8,9%. A Figueres, la quantitat de vivendes principals ha crescut un 42,2%, mentre que les secundàries s'han reduït a la meitat i la quantitat de vivendes buides s'ha reduït un 30,1%.

Si es tenen en compte les dades per comarques, facilitades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), es pot comprovar que més del 50% de les cases de l'Alt i el Baix Empordà tenen més d'un 50% estan buides o són segones residències. A la Cerdanya, a més, més de la meitat de les vivendes són segones residències, mentre que la Selva és una de les comarques de tot Catalunya on més ha crescut la xifra total de vivendes (un 57,3%). En canvi, les comarques amb un major percentatge d'habitatges principals són el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, ja que cadascuna supera el 85% d'habitatges principals.

Un 6% d'edificis en mal estat

Finalment, l'estadística de l'INE també ha permès comprovar que gairebé un 6% dels edificis de la demarcació no es troba en condicions òptimes. Concretament, dels 212.994 edificis comptabilitzats a les comarques gironines, n'hi ha 582 que es troben en un estat ruinós (el que suposa un 0,27% del total), 1.823 estan en "mal estat" (un 0,85%) i 10.214 un 4,79%) presenten deficiències. La resta (200.375) es considera que són edificis en bones condicions.