Directors d'escoles i instituts defensen els beneficis que suposarà, tant per als centres com per als seus projectes educatius, el fet de poder escollir docents que responguin a uns requisits determinats. Aquesta possibilitat es recull a l'esborrany del projecte de decret de plantilles i provisió de llocs docents, inclòs a la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) i que Ensenyament ha començat a desenvolupar amb l'objectiu d'aprovar-lo, amb tota probabilitat, el primer trimestre del curs vinent.

Que l'objectiu de la mesura és millorar els resultats del projecte educatiu de cada centre és un fet clar tant per al director de l'escola de Vila-roja (Girona) i membre de la Junta de directors de Primària de Catalunya, Cristóbal Sánchez, com per al seu homòleg a l'institut Santa Eugènia i portaveu de la Junta de directors de Secundària de Girona, Jordi Vilarrubí. Els dos professionals defensen taxativament la transparència del procés, negant les acusacions de favoritisme i d'amiguisme.

L'origen d'aquestes denúncies rau en què el decret permet als directors determinar fins a un màxim del 50% de la plantilla orgànica -és a dir, funcionaris-. Tal com diu l'esborrany, tot centre pot definir en el seu projecte educatiu uns perfils docents associats a unes places, que -si hi ha vacants- es cobririen fent una selecció. Per exemple, al centre li pot interessar un mestre de matemàtiques que domini l'anglès perquè el seu projecte potencia l'aprenentatge d'aquest idioma. Sobre la tria, Sánchez afirma que "nosaltres no podem posar els nostres amics, hi ha una garantia de transparència"; i, igual que Vilarrubí, afegeix que aquesta garantia es troba en què els directors no prendran la decisió en solitari sinó en el marc d'una comissió, amb un inspector del Departament i dos mestres.

Jordi Vilarrubí remarca que es tracta d'"un concurs singular" per cobrir places, "amb algun requisit més que el fet de tenir la titulació", previstes en un projecte educatiu de centre que ha "aprovat el claustre". En aquesta línia, Sánchez es mostra segur que el procés serà beneficiós per a l'ensenyament i que "els directors serem els primers a vetllar per la transparència".

L'altre aspecte polèmic del decret és que dóna potestat als directors per escollir substituts i interins, en aquest cas sense límit de places ni la mena de tribunal de garanties que es fixarà per als funcionaris. Per triar el substitut, el director haurà d'entrevistar un mínim de tres candidats seleccionats de la borsa d'Ensenyament; però tant Vilarrubí com Sánchez també coincideixen que aquest sistema només s'aplicarà en cas de baixes de llarga durada.