L'any 1976 les màquines excavadores començaven a posar els fonaments pel que havia de ser el complex turístic més gran de la península Ibèrica. Els Aiguamolls de l'Empordà havien d'acollir fins a 64.000 apartaments d'estiueig. Aleshores, un grup de joves encapçalats per Jordi Sargatal, va prendre la iniciativa per paralitzar unes obres que ja estaven en marxa. Així va començar una lluita que va durar set anys. Ara un documental que s'està rodant explicarà la gesta d'aquests combatents que van salvar aquesta emblemàtica zona. "Entre el cel i la Terra. Trenta anys d'Aiguamolls de l'Empordà" veurà la llum entre els mesos de setembre i octubre, just quan farà 30 anys de la creació de l'any 1983 amb la creació, votada pel Parlament català per unanimitat, del Parc Natural. Una efemèride que va suposar la fi de la lluita per conservar l'espai.
El documental, que va rebre el suport de les Beques Agita de Figueres l'any 2012, és un projecte de Sergi Moreno, productor de Caracremada i Tono Folguera, productor de cintes com Balseros. Folguera dirigeix a quatre mans amb el documentalista David Fernández de Castro aquesta història de la qual l'exdirector del Parc, Jordi Sargatal, és el protagonista. Hi participen, però, d'altres figures com Jordi Pujol, Martí Boada, Josep Espigulé, Narcís Serra o Ramon Folch. Fa mesos que roden però encara no compten amb tot el finançament econòmic d'aquest projecte valorat en uns 70.000 euros. Compten amb la beca -d'uns 4.500 euros- i la Fundació Mascort i estan tramitant ajuts amb la Diputació de Girona i TV3. Per això, han endegat una campanya de micromecenatge que els permeti rodar algunes seqüències per mostrar el Parc "d'una manera mai vista fins ara". Els seus promotors asseguren que van patir un enamorament de la zona i que, per això, consideren que el món ha de conèixer la seva història. "Es tracta d'un fet que va passar en un lloc concret però que, alhora, parla de la història d'una generació, la de la Transició", va assegurar De Castro.
La dècada dels setanta va ser moguda en tots els sentits i també ho va ser per a l'Empordà. Aquest paradís conegut arreu pels seus paisatges i valors naturals va veure com l'ombra d'una macrocontrucció hi planava per sobre. Un complex per a 64.000 persones havia d'eliminar per sempre l'última zona dels Aiguamolls, un autèntic santuari per a les aus migratòries del Golf de Roses. Un grup de joves, però, van saber trobar les escletxes legals per parar les obres. I no va ser fàcil, la contructora, fins i tot, els va arribar a reclamar danys i perjudicis per valor de 4.000 milions de pessetes l'any 1978. També la justícia els va "assetjar" amb detencions i expedients, així com les institucions recentment creades i sense "cap experiència en temes mediambientals".
Una història d'èxit
Els joves van invocar un argument legal: una declaració de "Paraje pintoresco" del 1972 i, juntament amb el suport de destacats naturalistes europeus, van aconseguir endarrerir el procés mentre feien pedagogia entre els locals de la zona. Així ho va recordar Sargatal ahir. "Al setembre del 77 recordo que vam fer una xerrada aquí al Museu de l'Empordà. Érem joves inconscients però sabíem que ho aconseguiríem", va assegurar. I així va ser. El 13 d'octubre de 1983, els Aiguamolls van aconseguir la categoria de Parc Natural.
El documental retrata aquesta situació a través d'imatges i paisatges però també amb entrevistes amb els seus protagonistes i habitants. Una petita història que, diuen, demostra que de vegades la feina d'uns pocs pot millorar la vida de molts altres.
