L'altre dia vaig voler anar fins a l'estació de l'AVE de Figueres-Vilafant per recaptar informació. Sí, ja sé que hi ha Internet, però a mi m'agraden les hot line o el cara a cara i, així, trobar-me algú a l'altre costat del telèfon i, millor, del taulell. Com que venia de Girona de pujar i baixar les costes gaudint del Temps de Flors (doble plaer per a mi perquè si tancava els ulls m'imaginava estar deambulant pels carrerons de Toledo en Corpus) m'hi vaig dirigir des dels accessos de la N-260, que arrenquen a Vilafant. Era de nit; així no em va sorprendre (no s'estranyin, en aquest país pot passar de tot) que l'enllumenat funcionés i amb làmpades de vapor de sodi que són les recomanades pel seu baix consum i la seva reduïda pol·lució lumínica. Però heus aquí que al cap de pocs metres no vaig poder evitar recordar-me d'en Federico quan deia allò de "se apagaron los faroles y se encendieron los grillos" perquè, de sobte, el servei va copsar el seu més alt grau d'estalvi energètic i manca d'impacte ambiental: les tenebres es van apoderar del camí i em vaig veure com un nou Caront travessant l'Estígia en lloc d'un mer pilot d'automòbil. En els dominis d'ADIF no: allà es va tornar a fer la llum. Així no deu ser culpa de Madrid! vaig pensar, que ja saben que jo sóc així. Acabades les gestions, vaig tornar a casa travessant, per no fer volta, pel tristament famós barri ara dit de Sant Joan (ja saben: "Gypsytown" per entendre'ns). Segur que aquest trajecte està no només il·luminat sinó engalanat (sense cap referència a la Galatea del mestre) com li correspon a la daliniana porta d'Europa. Doncs no: si abans era l'Estígia, ara es tractava de l'Aqueront que, el nom només depèn de les versions i tant li fa un com l'altre pel que a la foscor es refereix. Encara que no feia mal temps, potser ha desconnectat un automàtic i el responsable del servei de manteniment s'ha trobat malament de sobte, vaig pensar, davant el que d'una altra manera hauria considerat un internacional ridícul i una imperdonable vergonya aliena. Així que, al dia següent, encuriosit, vaig tornar a veure si Ave, José Luis, l'enllumenat em saludava. Doncs no: els accessos a la porta d'Europa, tant des de Vilafant com des de la seva principal beneficiada Figueres, com a prova d'una ineficàcia política, administrativa i ciutadana imperdonable seguien a les fosques i els espais sense acabar d'urbanitzar. Fa 140 anys de l'arribada del tren a Figueres i la zona de l'estació és encara tercermundista. Quant temps haurem de passar exclamant Ave, AVE, les tenebres te salutant?
