En el moment dels al·legats inicials, cap a la una del migdia Joan Vila s'asseia per primer cop davant del jurat popular -format per cinc homes i quatre dones- que serà l'encarregat d'emetre un veredicte sobre la seva culpabilitat o innocència. Va ser en aquest moment que dues de les acusacions van preguntar-se, i així li preguntaven també al jurat, el perquè hi havia descontrol i facilitat d'accés als fàrmacs en el geriàtric de la Caritat on Joan Vila feia de zelador. Una altra pregunta va ser com és possible que els crims es produïssin a plena llum sense que ningú s'assabentés que hi havia quelcom estrany en el fet que, com va reflectir el fiscal Enrique Barata, fos en el torn de Joan Vila que van morir 27 del 59 difunts entre els mesos d'octubre de 2009 i 2010.
Un dels advocats de les famílies, Jaume Dalmau, va relatar que quan els seus clients portaven els ancians a la residència d'Olot ho feien perquè creien "que estarien més ben tractats que a casa, un fet que no és cert perquè no hi havia cap control sobre l'estoc de medicaments". I mostra d'això, segons el lletrat és que "qualsevol treballador podia anar a l'armari dels medicaments i treure'n llapis d'insulina -com va fer Vila- i ningú se'n va adonar".
Una altra acusació particular, representada per Jordi Coma, també va carregar contra el centre geriàtric en ressaltar que cal que doni explicacions perquè tothom qui hi ingressava un familiar ho feia amb "plena confiança" i, tot i que a les víctimes "se les va ingressar per viure al final van ser ingressades per morir". "Necessitem saber per què ha passat això", va recalcar abans de reflectir el descontrol existent al geriàtric que, malgrat que comptava amb càmeres de vigilància ningú s'havia adonat que faltaven medicaments. Per això va acusar el centre de "no saber impedir ni voler investigar què passava".
La Caritat compareix com a responsable civil i el seu representant legal, Miquel Regalat, va deixar clar que el que s'està jutjant "atempta contra els principis que ha defensat La Caritat des de la seva fundació el 1914". No va obviar que el centre va col·laborar en la investigació per resoldre el cas.
Un dels punts que va ressaltar el fiscal Enrique Barata davant el jurat popular és que considera que Vila va actuar amb molta crueltat en els últims tres assassinats. En concret, amb acarnissament -com també ho creuen les tres acusacions particulars- perquè va utlitzar un altre sistema a l'hora de matar-los. De les injeccions d'insulina i els còctels de barbitúrics va passar a l'àcid desincrustrant i el lleixiu, que els va fer ingerir o hi va posar coll avall amb una xeringa. Un fet que com va descriure el fiscal feia patir les seves víctimes fins al punt que acabaven cremades per dins. A banda de l'acarnissament hi veu traïdoria perquè es tracta de víctimes que no es podien defensar i confiaven en el seu zelador.
L'atenuant per la confessió
Respecte a l'atenuant de confessió, el fiscal reconeix que va permetre poder descobrir vuit morts més enllà de les tres inicials que va reconèixer l'assassí. Les acusacions van ser menys indulgents: la confessió no es pot aplicar en nou dels crims ja que Vila va confessar "quan sabia que l'havien descobert", com va recordar Dalmau.
Es va expressar en la mateixa línia el lletrat Rafael Berga quan assegurava que l'assassí "preparava en secret els crims i s'amagava dels seus actes, sabia que allò que feia era il·legal i després quan el descobreixen s'inventa una justificació".
La defensa, Carles Monguilod va demanar al jurat que analitzi el mòbil, el perquè dels fets. Assegura que el seu client no és un psicòpata ni un sàdic però que tampoc era conscient que no estava bé allò que feia sinó que tenia una "atribució incorrecta" dels assassinats. "Ell ho vivia com fer un bé" i serà això el que hauran de determinar els pèrits. Joan Vila en porta dos, i ahir mateix van entregar els informes.
