Els Mossos d'Esquadra creuen que el zelador acusat d'assassinar onze ancians al geriàtric 'la Caritat', Joan Vila, va anar confessant els crims quan la investigació avançava i se sentia acorralat. Els agents que es van encarregar de la investigació reconeixen que les confessions de Vila van ser "útils" per saber detalls sobre com va cometre els crims però sostenen que l'haurien "enganxat igualment" en bona part dels assassinats. El primer crim el va confessar quan, declarant com a testimoni, li van dir que hi havia càmeres de videovigilància que l'havien captat. El segon i el tercer quan ja sospitaven que podien ser morts no naturals i els altres vuit quan el jutjat ja havia emès l'orde d'exhumació.

Quan va morir la darrera de les víctimes de l'assassí en sèrie d'Olot per ingerir àcid desincrustant, va començar una investigació per esbrinar què havia passat. D'entrada, segons han explicat els agents de l'àrea d'investigació que es van fer càrrec del cas, pensaven que l'anciana s'havia empassat "accidentalment" algun líquid tòxic.

Es agents van començar a prendre declaració a treballadors i familiars. Mentre interrogaven Joan Vila com a testimoni, i després de força estona declarant, va acabar confessant que havia estat ell qui l'havia "ajudat a morir". Tot i això, els mossos creuen que ho va fer perquè es va sentir "acorralat" quan va saber que les càmeres de videovigilància l'havien gravat sortint de l'habitació on hi havia els productes de neteja i entrant, després, a la de la víctima.

Els mossos admeten que la confessió de Vila va ser important per saber com havia matat les víctimes i també per assegurar que algunes de les morts havien estat criminals. Això passa essencialment en les dues víctimes del 2009 perquè, com a conseqüència del pas del temps, havien desaparegut les restes biològiques i les autòpsies no van ser concloents.

En la resta de casos, però, els agents creuen que el zelador va confessar només perquè veia que l'anaven a descobrir. En la segona i tercera víctimes, segons els agents, ho va confessar quan la investigació ja apuntava cap a morts criminals i a Joan Vila com a autor. "Havien mort tres persones en una setmana, en un mateix lloc i en circumstàncies sospitoses, no calia ser un expert per pensar que darrere la primera hi havia hagut més crims", ha afirmat un dels agents.

En el cas de les altres vuit víctimes, segons han ressaltat els mossos, Vila no va demanar voluntàriament declarar de nou davant del jutjat fins que va saber que el jutge ja havia emès un ordre per exhumar més cadàver. Els agents ressalten que quan el nombre de víctimes confirmades ascendia a tres, van analitzar les morts de tots els interns que havien finat en el torn de Joan Vila.

"Ho vam fer junt amb forenses i van mirar si hi havia alguna cosa sospitosa entre les malalties que tenien i les circumstàncies de la mort", ha explicat un dels agents que detalla que van elaborar un llistat amb les víctimes que havien d'exhumar per comprovar si havien mort també a mans del zelador.

Aquesta llista inicial excloïa les dues víctimes de l'any 2009 reconegudes per Vila. Els agents han explicat que és perquè els forenses van explicar que no hi podrien trobar restes per esclarir si havien estat víctimes d'assassinat, tal com finalment va passar. Des de l'any 2005, quan Vila va començar a treballar a 'la Caritat', i fins que el van detenir van morir 59 persones al geriàtric, 27 de les quals durant els seus torns.