La benevolència de l'assassí confés Joan Vila Dilmé es desfà com l'estómac de les ancianes que va matar enverinant-les amb lleixiu al geriàtric La Caritat d'Olot. La veritat és corrosiva com l'àcid desincrustant de l'última víctima -Paquita Gironès- i l'aurèola de compassió amb què el zelador vestia els seus crims per fer-los menys execrables és clarament una invenció. Cap dels onze ancians que va matar entre l'octubre de 2009 i 2010 va demanar que l'"ajudessin a morir". Ni un. Ni tan sols eren les persones que estaven en pitjors condicions del centre. "No es trobaven en una fase terminal, ni molt menys", va testimoniar ahir una de les companyes de feina de l'assassí durant la tercera sessió del judici.

L'elecció de les víctimes no era doncs una qüestió de mala salut, al geriàtric tots patien les xacres de l'edat i la malaltia. Qui no era invàlid tenia Parkinson, el cos d'alguns estava engarrotat i d'altres perdien el seny puntualment. N'hi havia que només els costava respirar i estaven cansats d'arrossegar l'oxigen amunt i avall però cap va tractar mai de ?suïcidar-se ni ho va demanar. Eren dependents i prou, per això s'estaven al geriàtric. Joan Vila en va escollir 11 -es desconeix si al seu cap la llista era més llarga- però res se sap del criteri que va seguir. I es va tornar cruel. De les injeccions d'insulina i els còctecls de barbitúrics va passar a matar a base de dosis de lleixiu i àcid desincrustant.

Probablement no sigui casualitat que li costés agafar el son la primera nit que va canviar el mètode per centrar-se en el lleixiu. "Vaig saber que havia anat al tanatori a donar el condol a la família [de l'assassinada Sabina Masllorenç] perquè va trucar a La Caritat i va dir que estava amb un amic menjant una pizza, que l'havia afectat molt [la mort] i que havia necessitat una pastilla de dormir del seu pare", recordava clarament una altra vetlladora. Sabina Masllorenç va ser la primera a morir a causa del lleixiu i l'àcid càustic. Va ser el 12 d'octubre de 2010 però en vindrien dos més, el 17 i el 18 d'octubre. Els vuit primers van trobar la mort en l'insulina i els barbitúrics.

Joan Vila "donava excessives explicacions a la família" quan moria alguna de les seves víctimes i només quedava tranquil "un cop s'enduien el cadàver". El nerviosisme se li havia accentuat darrerament i li feia seguir patrons inusuals, com acceptar les cigarretes de tabac negre, que ell odiava. Petits detalls que amagaven un canvi però "jo no vaig notar res d'estrany, és el que em dol, no haver pogut veure res per dir-ho", va lamentar-se la ?treballadora de La Caritat, que havia donat al zelador l'adreça d'un psiquiatre.

L'assassí confés estava "tip de vells", estava "cremat" i volia canviar de feina. Ho van confirmar els onze testimonis d'ahir. Deu més havien fet el mateix dimarts. L'home que a la sala de confort solia pintar les ungles a les ancianes més desvalgudes parlava llavors de fer un curs per aprendre a maquillar morts o anar a treballar a la fàbrica d'embotits.

Potser aquestes idees ja li han fugit del cap. El fiscal Enrique Barata demana que se'l condemni a 194 anys de presó i les acusacions particulars -Jaume Dalmau, Rafael Berga i Jordi Coma- eleven la petició a 202 anys. L'advocat de la defensa -Carles Monguilod- vol vint anys de llibertat vigilada.