Les meduses albirades aquest maig al Mediterrani són més grans i abundants que en els últims tres anys, segons que han comprovat els integrants del projecte Jellyrisk, dins d'una campanya oceanogràfica promoguda per la Unió Europea, que han navegat durant un mes per detectar aquests animals marins.

La investigadora de l'Institut de Ciències del Mar (CSIC) Verónica Fuentes, que participa en aquest programa internacional, ha explicat que s'han vist grans quantitats de la medusa luminescent "pelagia noctiluca", especialment tòxica, a la costa catalana i valenciana i que són "les més grans" detectades mai en les campanyes realitzades fins ara. "Hem vist bancs de diversos quilòmetres d'extensió amb una densitat de 30 o 40 meduses per metre cúbic, que és moltíssim", afirma la investigadora, advertint que caldrà veure si finalment aquests bancs arriben a les platges. "Les que hem trobat aquesta primavera són realment molt grans, cosa que vol dir que han tingut un bon període d'alimentació durant l'hivern per arribar a la mida actual", assegura.

La "pelagia noctiluca", una espècie que realitza tot el seu cicle de vida en el Mediterrani, és una de les més tòxiques i urticants d'aquest mar, així com també és també de les que generen més alerta quan es troben a les platges. Fuen?tes preveu que si les condicions de vent els són favorables, hi haurà moltes "pelàgies" a la costa mediterrània espanyola aquest estiu. Encara que estudis previs apuntaven que en anys d'hiverns plujosos hi ha menys presència de meduses a la costa, no sembla que aquest any sigui així. "Potser no sigui només la pluja, sinó que influeix també la temperatura, però no hi ha prou informació per fer prediccions precises, encara no tenim l'eina per fer bones prediccions", comenta la científica.

A més, han trobat altres tipus d'organismes urticants, com la caravel·la portuguesa, una altra espècie tòxica que prové de l'Atlàntic i que, segons explica Verónica Fuentes, "aquest any s'ha vist molt a les Balears".

Les zones on s'han detectat més meduses durant la campanya són concretament el golf del Lleó, les illes Balears, la costa de Barcelona i l'estret de Mesina (Itàlia), encara que "s'han vist pràcticament per tot el Mediterrani" -apunta la científica.

Per intentar esmorteir l'impacte de les meduses en les activitats humanes, han reprès una campanya de ciència participativa a tot l'Estat per tal d'obtenir la màxima quantitat de dades possible sobre la presència d'aquest organisme a les platges. L'objectiu és establir mapes de risc per proliferació de meduses, i fer un modelat espacial i temporal (moviments i dates) de la dinàmica d'aquestes espècies.

Per obtenir les dades es requereix a qui albiri meduses que enviï aquesta valuosa informació que s'incorporarà a una base de dades, amb la qual es confeccionarà el mapa de riscos que serà accessible al públic per mitjà del web o d'una aplicació per a mòbils.

En la xarxa d'albirament de què actualment disposa el programa a Catalunya participen tots els ajuntaments de la costa, així com els serveis de salvament i de socorrisme. Per això han creat una aplicació que facilita que els col·laboradors enviïn les dades que posteriorment es validen. Així, els usuaris de les platges poden saber dia a dia a través dels seus mòbils quin tipus de meduses hi ha en cada platja, si són perilloses o no, i saber què cal fer en el cas de picades. Al seu torn, s'està creant una base de dades central lligada a una xarxa europea, amb què modelitzar el Mediterrani complet.