La província de Girona va perdre per al 2012 un 0,4% de població, amb un descens de 2.791 persones respecte l'any anterior. Aquesta és la primera vegada que disminueix el nombre d'habitants a la demarcació des que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) va començar a publicar les xifres de població a l'any 1971. La reducció va anar acompanyada d'un increment de les emigracions i un descens de les immigracions, on l'any passat el saldo migratori amb l'estranger va acabar sent negatiu, per tercera vegada consecutiva, amb una diferència de -1.111 persones.
Les estadístiques de població han tendit sempre, en les darreres dècades, a anar a l'alça. La curva positiva dels últims 42 anys (l'INE va començar a publicar aquestes dades al 1971) es va invertir l'any passat amb el primer descens d'habitants a la província de Girona. Concretament, a 1 de gener de 2013 la demarcació havia perdut 2.791 habitants respecte la mateixa data de l'any anterior.
Aquest descens del 0,4% va ser, en gran part, motivat per un creixement constant de les emigracions en els darrers anys i una baixada de més del 50% de les immigracions en quatre anys. Trenca amb la tendència a créixer que havia portat les comarques gironines a guanyar un 25% de població entre 2002 i 2012, amb 182.909 habitants més en deu anys. De fet, segons les dades publicades ahir per l'INE, aquesta va ser la crescuda més important per dècades que hi va haver. Al 1971 a la província hi havia 412.401 residents, una xifra que al cap de deu anys, al 1981, havia incrementat un 11,7%, amb 54.162 persones més. En les dues dècades següents, el creixement es va moderar. Entre 1981 i 1991 l'increment va ser del 8,5% (amb 39.039 habitants més), i de 1991 a 2001 l'augment va ser del 8,3% (45.593 residents més). En total, de 1971 a 2013 la població ha crescut un 45%.
Saldo migratori negatiu
Les dades publicades ahir per l'INE anaven acompanyades de les del saldo migratori a 1 de gener del 2013. En aquest sentit, pel que fa els moviments a l'estranger es va intensificar la tendència dels últims tres anys, en la que a les comarques gironines ha anat creixent el saldo negatiu. L'any 2008 va ser l'últim en el que el balanç entre les immigracions i les emigracions deixava un creixement de la població, amb un resultat positiu de 7.343 habitants més. Des de llavors, la balança s'ha invertit, és a dir, hi ha més emigrants i immigrants. Al 2009 el saldo va ser de -963 habitants, al 2010 de -1.746 i al 2011 de -1.242. Les dades de l'any passat mostren un salt encara més important d'aquest saldo negatiu, ja que es va potenciar un 68,5%, passant a ser de -3.932.
Això és fruit d'una pujada progressiva de les emigracions i, sobretot, d'una baixada més intensificada de les immigracions a les comarques gironines des de l'estranger.
Així, entre 2011 i 2012, el nombre de persones que van arribar a la demarcació va baixar un 20,9%, passant de 9.980 a 7.899 immigrants. Per contra, els que van marxar per viure fora de la província van pujar un 6,2%. El que és el mateix, hi va 610 emigrants més, passant d'11.222 a 11.832. D'aquests, la franja d'edat en la que més gent opta per marxar de les comarques gironines és entre els 26 i els 35 anys, que agrupa 3.763 dels emigrants del 2012.
Observant els resultats dels darrers cinc anys, des del 2008, les dues tendències es veuen encara més intensificades. D'una banda, el nombre d'immigrants ha baixat un 51,55% des de llavors, passant de 15.972 als 7.899 del 2012; mentre que l'emigració de la província ha pujat un 17,1%. Al 2008, 8.629 van decidir marxar a viure a l'estranger, mentre que les darreres dades mostren que l'any passat n'hi va haver 11.832.
