França ha tornat a deixar caure que la connexió íntegra amb tren d'alta velocitat entre Barcelona i París encara tardarà força anys. El primer ministre francès, Jean-Marc Ayrault, va defensar el criteri d'ajornar fins després del 2030 la construcció de la major part de noves línies ferroviàries del TAV en el país gal, incloent-hi el tram Perpinyà-Montpeller que havia d'unir amb alta velocitat París amb Girona, Barcelona i Madrid.

En una entrevista publicada per la revista L'Usine Nouvelle, Ayrault va declarar que comparteix el diagnòstic de l'informe sobre les infraestructures de transport que va elaborar el diputat socialista Philippe Duron, en què fins i tot es deixa per a després de 2050 el projecte d'una nova connexió ferroviària entre Espanya i França per als Pirineus centrals. De fet, els mitjans de comunicació francesos ja es van fer ressò la setmana passada de la voluntat del Govern francès d'endarrerir aquestes obres per motius pressupostaris, tal i com va recollir Diari de Girona.

En el seu informe Duron estima que les 70 grans infraestructures projectades per un termini d'una vintena d'anys costarien 245.000 milions d'euros, un xifra que segons l'actual executiu francès no és assumible. Això es tradueix en una renúncia per adaptar la línia Perpinyà-Montpeller. Actualment per aquest tram ja hi passen els trens del TAV que van de Girona a París, però no ho fan amb la velocitat màxima perquè les infraestructures no estan dotades de les mesures de seguretat per permetre que els trens passin a 300 quilòmetres per hora.

Segons l'agència EFE, Ayrault va assenyalar que l'anterior govern conservador "va cometre un error" en "concentrar-se en les infraestructures i oblidar-se dels serveis" i va mentir a l'"haver donat a entendre que es podrien fer inversions de més de 250.000 milions en els propers 20 anys. És irreal tècnicament i financerament". Sobretot, perquè l'agència encarregada de finançar només disposa actualment d'uns 2.000 milions d'euros anuals.

Duron, que va treballar vuit mesos en la revisió dels projectes de transport, es decanta per millorar les infraestructures existents, sobretot les de proximitat, i deixar aparcats les de noves línies de TAV per a després de 2030.

Poques excepcions

Les úniques excepcions serien les que ja estan sent construïdes, la Tours-Bordeus (que completa la que ja existeix entre París i Tours) i Le Mans-Rennes (continuació de la París-Le Mans en servei). A aquestes dues podria afegir-se també abans de 2030 la prolongació de la línia a Bordeus fins a Tolosa.

No obstant això, quedaria despenjada l'alta velocitat entre Bordeus i la frontera espanyola pel País Basc, un corredor que hauria de conformar-se amb la línia convencional actual.

Altres línies de TAV que es retardarien més de 20 anys serien la París-Orleans-Clermont Ferrand-Lió. El primer ministre va explicar que França és un país "àmpliament articulat amb vies fèrries i autopistes que cal renovar. Sé que aquesta gran xarxa és imperfecta i la corregirem", i va avançar que les decisions es prendran amb consens.

"La qüestió és quin tipus d'inversions necessiten més els nostres territoris a curt i mitjà termini", va assenyalar. A Catalunya la conselleria de Territori va lamentar aquesta decisió del goven francès, que va qualificar de "pas enrere", i va manifestar la voluntat que des de la Catalunya Nord es pressioni per recuperar el tram.