El catedràtic de la UB Mariano Marzo va defensar dijous en la seva ponència a Tribuna de Girona la necessitat d'establir un equilibri en el trilema energètic que ha d'afrontar el país, tenint el compte tres extrems: energia, ecologia i economia. Defensa que la seguretat d'abastament és fonamental per al creixement i que cada territori ha de ser conscient de quins recursos té. En aquest sentit, però, qüestiona que el fracking sigui un camí viable per Catalunya.

La Garrotxa i el Ripollès són un territori adequat per extreure energia mitjançant la tècnica del fracking?

No. La resposta és que no perquè no hi ha acumulacions geològicament interessants. Hi ha un darrer informe que va sortir la setmana passada del Departament d'Energia dels EUA, que ha fet un anàlisi de zones arreu del món i a Espanya per primera vegada, en front d'un altre informe que es va fer al 2011, que fa una estimació de recursos i considera que no es reuneixen algunes condicions geològiques bàsiques perquè existeixi aquest recurs. Primer de tot, no existeix el recurs. Segon, econòmica i tècnicament seria molt discutible si es pot aplicar aquesta tècnica.

Què atrau una empresa com Teredo Oils cap a aquesta zona?

Teredo Oils no buscava, en un principi, gas no convencional. El que passa és que de la manera que es va presentar va ser poc adient per l'opinió que va generar a la zona de Riudaura. Va alarmar el territori, el seu permís no era per això, però ell mateix va entrar en una dinàmica de presentar-se com que buscava això.

És a dir, el gran problema és una manca de comunicació respecte al que es volia fer realment?

Penso que sí. La gent no se n'ha d'assabentar per una sèrie de fets consumats, sinó que en qualsevol projecte energètic hi ha d'haver tres condicions: tècnicament ha de complir totes les condicions; administrativament també; i la societat i la gent que viu en aquella zona ha d'estar informada. Si no es compleix alguna d'aquestes condicions el projecte està mal gestionat.

Fins a quin punt pot arribar a ser un condicionant l'oposició del territori?

Molt sovint, caiem en l'error de pensar que tot el que ens sona a projecte industrial o empresarial està ben formulat. En aquest cas no estava ben formulat i això va crear problemes. En segon lloc, una empresa seriosa ha d'ocupar-se de les seves relacions amb el territori. Un projecte energètic implica infraestructures i, d'alguna manera, greuge al territori. Com a empresa que treballa a la zona, s'ha de gestionar la indignació que pot provocar l'afectació del territori. Crec que és un bon exemple de com no s'han de fer les coses i que per això el territori va reaccionar.

Vostè va afirmar fa poc en una conferència que no s'ha comptat prou amb l'opinió d'experts. Què hi dirien si s'hi hagués comptat?

Els haguessin dit el que no hi ha recurs. Nosaltres no és que tinguem un coneixement perfecte del subsòl, però precisament en aquesta zona on ja s'havien fet prospeccions tenim un coneixement prou adient per saber que el que s'està buscant allà no s'havia presentat. Jo hagués preguntat quins són els seus plans, com pensa procedir, quins són els seus objectius, que ho expliquin millor. D'alguna manera, amb això pots adonar-te de si és un projecte seriós o, com és en aquest cas, un projecte estrambòtic liderat per un personatge particular com tothom es va adonar en les seves intervencions.

Quines eren exactament les seves intencions?

Crec que el que va passar és que a Riudaura, als anys 70, en uns sondatges que es van fer va sortir gas. Les seves intencions eren veure la viabilitat d'aquest gas. De totes maneres, les prospeccions que s'han fet a Girona han sortit en quantitats no comercials. Ell intentava anar darrere d'això, però no és suficient. En aquesta zona hi ha una sèrie de fractures i estructures geològiques que fan que possiblement aquest gas estigui sortint a través d'aquestes fractures des de llocs que estan més al nord. Al Pirineu Oriental sí que hi ha un sistema petroler, això és conegut.

Ha comentat que hi havia gas però no en quantitats comercials.

No. El que he dit és que en els sondatges que s'han fet ha sortit sempre gas en quantitats no comercials. Això vol dir que s'ha generat, però no hem trobat l'estructura adequada per trobar una acumulació important. El problema del Pirineu Oriental és que l'estructura ecològica és molt complexa. Això val molts diners i suposa un risc elevat per les companyies que fan exploracions.

El fracking es denomina una forma d'extracció de gas no convencional. Aquest "no convencional" no inspira gaire confiança a nivell de possibles riscs.

No sabem com circulen els fluïds que s'injecten en el subsòl. No és tant un problema de contaminació d'aqüífers, perquè són molt superficials i aquestes explotacions es fan a quilòmetres de profunditat. Una vegada s'injecta el fluid, una part es queda allà baix i no sabem ben bé que passa i caldria saber-ho. Hi pot haver escapaments de metà, hi ha terratrèmols induïts de petita magnitud i s'alteren les condicions de subsòl. També hi ha afectació sobre el territori, amb camions circulant constantment, xarxes de camins que s'han de fer i afectació durant una o dues generacions. També necessita molta aigua dolça, i s'ha de saber quin recurs d'aigua té la zona.

Mediambientalment són tot interrogants?

Jo diria interrogants i possibles riscs. Hi ha un trilema energètic. És com compaginar medi ambient, economia i seguretat d'abastament, com aconseguir un equilibri. En un país en construcció com el nostre la seguretat d'abastament és important, no la pots deixar de banda. Si vols anar a una reindustrialització, el teu país ha de ser més competitiu que el veí. És en aquest sentit que crec que els EUA han decidit que el medi ambient és important, part de la població té una preocupació, però fan una priorització entre els tres extrems i crec que van per la seguretat d'abastament i la competitivitat de les empreses. El problema és saber què farà Europa.

Hi ha un avantatge econòmic?

És de dues menes. D'una banda, és barat i les empreses als EUA són competitives. És tan barat que estan exportant el carbó que abans utilitzaven a Europa. La segona és geopolítica. Ells aspiren a l'autosuficiència energètica. S'estan posicionant geoestratègicament tant des del punt de vista de l'abastament energètic com de competitivitat econòmica.

Per què creu que ara la Generalitat surt a dir que no concedirà permisos fins que no s'ho hagi estudiat bé? No ho hauria de fer de totes formes?

Jo crec que sí. Crec que el nostre país hauria de conèixer el seu subsòl des de fa temps. No aquesta administració, un país ha de saber que el seu subsòl és un valor, un recurs, una riquesa. El que no pot ser és que en ple segle XXI encara no tinguem perfectament categoritzat què és el que amaga el nostre subsòl i que això no ho sàpiga el territori. Hem de perdre la por al subsòl i saber que tenim un recurs que podem gestionar.

També han sortit altres propostes per buscar petroli a la Costa Brava. N'hi ha?

El que s'està fent és exploració. La tècnica de sísmica consisteix a obtenir imatges del subsòl que s'interpreten. És un procés que concedeix l'Estat i s'està buscant gas perquè l'exploració a tot el Mediterrani està donant sorpreses, sobretot a l'oriental, amb grans troballes a Israel, Xipre i al Líban. Hi ha alguns indicis que es podrien mirar zones que fins ara no s'han mirat. La seguretat energètica és un valor que mai podem oblidar, i si tenim un actiu, l'important és saber si el tenim i valorar els pros i els contres. Però cal saber si ho tenim.

La contrapartida és l'afectació sobre un altre dels valors del territori, l'ecosistema marí?

És cert. Però pensem que Noruega és un país riquíssim amb petroli, és un país amb un nivell de defensa del medi ambient impecable, com pot ser Escòcia també, i no renunciem a l'explotació dels seus hidrocarburs. Una cosa és la regulació i mirar que això no afecti a l'ecosistema i l'altre és no fer res per evitar el que hauríem de fer, que és utilitzar les millors pràctiques.