Avui podem volar de Girona a Brussel·les per menys de 40 euros i en menys de dues hores. El TAV a Madrid val uns 100 euros i tarda unes quatre hores a arribar-hi. Brussel·les, doncs, és més a prop que Madrid.

Darrerament, amb permís de Berlín, hem vist com la nostra capital és a Brussel·les i no pas a Madrid. Tot el procés que està endegant el nostre país té una clara vocació d'integració europea i té l'objectiu de deixar de dependre de Madrid per passar a dependre de Brussel·les. No podem deixar de parlar de dependència ja que un país membre de la UE no és un país independent, en el sentit clàssic de la concepció primària dels estats moderns.

Fa pocs dies, a la seu de la Generalitat de Catalunya, les quatre diputacions catalanes vam signar un acord d'actuació conjunta en les relacions internacionals. El primer acte fruit d'aquest acord ha tingut lloc a Brussel·les, i precisament a la delegació del Govern de la Generalitat en aquesta ciutat. Tota una declaració d'intencions.

La Diputació de Girona ha volgut potenciar la tasca que estava desenvolupant en aquest sentit i ha creat el Servei de Programes Europeus. Aquest servei, adreçat al món de l'Administració local, es complementarà amb el punt Europe Direct que la Universitat de Girona ha posat en marxa recentment, adreçat a la ciutadania en general.

Pensem en un futur proper en el qual Brussel·les tindrà un paper fonamental per a nosaltres, però no podem deixar de banda que avui la capital de la UE ja és clau en la distribució dels ingents recursos europeus. El Consell Europeu va aprovar, el 7 i 8 de febrer, un sostre màxim de despesa de 959.988 milions d'euros. Ara toca que el Parlament Europeu faci la seva feina per aprovar el pressupost definitiu.

A més d'aquest límit, que va implicar que es tombés la proposta més ambiciosa feta per la Comissió Europea, una altra cosa està clara: almenys el 20% d'aquests recursos s'hauran de destinar a actuacions que fomentin la transició cap a una economia baixa en carboni. Se segueix, així, la recomanació de l'"Estratègia Europa 2020" de la Comissió Europea, que tracta d'aconseguir un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, l'únic possible i necessari, que ha de donar resposta a l'agònica demanda de reactivació de l'activitat econòmica i de creació d'ocupació.

L'aposta europea per l'economia baixa en carboni està clarament en sintonia amb la determinació de la Diputació de Girona en relació amb l'impuls del Pacte d'alcaldes signat per diversos municipis. Els resultats de l'esperat pressupost europeu ens determinaran els recursos que podrem destinar als plans desenvolupats el darrer any en matèria d'energies renovables i eficiència energètica (PAES).

La Diputació de Girona vetlla perquè el món local sigui un clar perceptor d'aquests recursos que vindran principalment dels fons estructurals i que, encara que hi passin, ja no vénen ni de Madrid ni de Barcelona, sinó que vénen de Brussel·les.