El projecte És farina de Girona, nascut l'any passat i que agrupa pagesos i flequers de la demarcació, preveu produir aquesta temporada 1.400.000 quilos de farina, gairebé el doble de l'any passat quan es van recollir 800 tones. Aquesta segona collita aplega 300 hectàrees i ha augmentat el nombre de productors passant de 22 a 29. Actualment, la meitat dels membres del Gremi de Flequers Artesans gironins treballen amb aquest producte i 35 d'ells l'utilitzen per fer tots els seus pans. A més, unes sis fleques de les comarques barcelonines també s'han interessat per la farina 100% gironina. Ahir es va començar a segar la segona collita i la farina estarà llesta d'aquí a dos mesos.

El projecte És farina de Girona va néixer l'any passat pocs mesos després que sortís al mercat el Pa de Tramuntana, una varietat que es fa amb farines procedents de blats antics que es conreavejavascript:cargarFckEditor('pTexto');n als Aiguamolls de l'Empordà. Davant l'èxit aconseguit amb aquest pa, el Gremi de Flequers Artesans de les comarques gironines va decidir fer un pas més i elaborar pans de quilòmetre zero, fets exclusivament a les comarques gironines, amb farines de la demarcació, seguint el sistema de producció integrada que té cura del medi ambient.

El projecte engloba tots els actors que intervenen en el procés, des dels agricultors fins als flequers passant per l'IRTA Mas Badia i les dues úniques farineres que hi ha a la demarcació situades a Banyoles i la Bisbal d'Empordà. La primera collita, que es va recollir l'any passat comptava amb 22 pagesos adherits i 210 hectàrees de camps de les comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà i el Pla de l'Estany. En total, es van obtenir 800.000 quilos de farina que van generar 4 milions de peces de pa.

Aquest any, la iniciativa s'ha consolidat augmentant notablement el nombre d'hectàrees conreades i, sobretot, la producció de blat. En total, ara ja són 300 hectàrees de camps de les comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Pla de l'Estany i la Selva cultivades que permetran obtenir 1.400.000 quilos de blat.

A més, aquesta segona collita també ha augmentat el nombre de productors, 29, la majoria d'ells de l'Alt i el Baix Empordà. Aquest mateix divendres ja s'han començat a segar els camps i recollir el fruit de l'esforç comú. Després, es portarà el blat a les dues farineres gironines i s'espera tenir a punt la farina dintre de dos mesos.

«Tot i els bons auguris tenim clar que res d'això servirà sinó fem arribar el nostre projecte a la ciutadania, sabem que hem de posar més esforços en arribar als clients», va assenyalar el president del Gremi de Flequers Artesans de les comarques gironines, Robert Figueres.

Actualment, 140 membres

Actualment el gremi compta amb 140 membres i la meitat d'ells ja treballen la farina 100% gironina. Uns 35 només utilitzen aquest producte per fer tots els seus pans. «Creiem que és un bon inici, la idea és que es vagin sumant més flequers», va assenyalar Figueres. Una de les bones notícies és que la farina ja ha despertat interès a la demarcació de Barcelona. De moment, sis fleques ja l'utilitzen per crear els seus pans.

I és que tant el Pa de Tramuntana com la farina gironina està agradant a clients i empresaris d'arreu.

«Sabem que el producte és una mica més car però els ciutadans ens demanen el pa i els flequers estan molt contents amb els resultats», va assenyalar el president del gremi. En principi, la farina gironina del segell És farina de Girona costa el doble que alguna de les farines més barates del mercat. No obstant això, des del sector, asseguren que els empresaris que utilitzen aquest producte no han de posar additius o productes químics que encareixen el preu. «Tenim estudis que mostren que el 40% del pa que es ven és artesanal davant del 60% que compra pa d'altres qualitats», va assenyalar Figueres.

Nou pa amb arrels marineres

A més, des del gremi de flequers subratllen que la farina gironina s'ha cultivat, conreat i tractat seguint les directrius de la producció integrada. Això significa que s'ha realitzat un control exhaustiu dels cultius, una auditoria de la qualitat, anàlisis dels camps i s'ha tractat el blat tenint respecte pel medi ambient.

«El projecte s'ha consolidat, donem un producte d'alta qualitat on el consumidor pot saber què s'ha fet en cada moment», va ressaltar el president de Producció Integrada, Eliseu Muní. En concret, el director de l'IRTA Mas Badia, Josep Maria Pagès, va detallar que aquesta segona campanya s'ha caracteritzat per l'episodi de sequera que es va registrar durant els mesos de desembre i gener i la gran humitat que hi ha hagut aquesta primavera. Un fet que ha afavorit l'aparició de malalties però que s'han tractat amb productes respectuosos amb el medi ambient.

Pagès també va detallar que continuen buscant i investigant per millorar el seu producte. D'una banda, s'intenta trobar diverses varietats de blat que s'adaptin millor al terreny i puguin generar més farina.