L´acusat de matar el masover de Vilobí nega el crim i evita respondre al fiscal

La defensa posa de manifest com podria haver fugit quan el van deixar sol i, en canvi, va esperar la policia i l'ambulància

09.07.2013 | 09:50
L´acusat, Sayon Kourouma, a l´Audiència de Girona amb el seu advocat -Óscar Álvarez- al fons.
L´acusat, Sayon Kourouma, a l´Audiència de Girona amb el seu advocat -Óscar Álvarez- al fons.

La primera sessió del judici contra l'acusat de matar un masover de Vilobí el 6 de setembre de 2011 ha començat amb un silenci parcial. Sayon Kourouma es va negar a respondre a les preguntes del fiscal Enrique Barata i les de l'acusació particular -Maria del Huerto Otegui- i només va considerar necessari contestar al seu advocat -Óscar Álvarez Gómez- per tal de desvincular-se del crim.

La seva intervenció es va centrar fonamentalment en tres aspectes: explicar el seu periple vital que el va dur de Guinea a Vilobí d'Onyar, negar que fos l'autor del crim emparant-se en la gratitud i respecte que professava a la víctima després que l'hagués rescatat de la misèria i el deixés viure a ca l'Artau i la col·laboració amb les autoritats que va mostrar en tot moment descartant la possibilitat de fugir que se li va presentar en nombroses ocasions.

L'acusat nega que hagués matat a cops el masover utilitzant una clau per canviar rodes de cotxe, menys encara que ho hagués fet perquè aquest li havia ocultat que el canvi de nom d'un vehicle que li havia promès no es podia fer perquè ja estava donat de baixa. Va donar a entendre que l'autoria de la mort corresponia a una tercera persona que no va saber identificar perquè no va veure. Sí que va esmentar que aquella nit, després d'haver anat a la benzinera a comprar alguna cosa per menjar i recarregar el mòbil aprofitant que el masover anava a visitar un amic, va trobar-se la porta del barri oberta i el cadàver a terra.

En veure l'escena, va tractar de socórrer la víctima i es va tacar de sang, d'aquí les empremptes que va deixar al seu cotxe. No obstant, recorda que va anar a casa del seu veí per demanar ajuda i aconseguir que truquessin a emergències. En aquest punt, l'advocat va dirigir l'interrogatori per tal de fer notar que l'acusat podia haver fugit del lloc dels fets sense que ningú se n'adonés. Ho va tornar a fer més tard en recordar com Kourouma es va estar sol en una rotonda del poble esperant que arribés l'ambulància, a la que va acompanyar fins a ca l'Artau.

La defensa va incidir en la qüestió de la col·laboració del processat amb els Mossos d'Esquadra fent-li reconèixer que havia accedit a entregar la seva roba, deixar que li prenguessin mostres d'ADN i posant-se a disposició dels agents en tot moment.

El cotxe

Malgrat el fiscal no va obtenir cap resposta per part de l'acusat va fer constar en acta les preguntes que li volia realitzar, algunes de les quals van ser contestades a posteriori durant l'interrogatori de la defensa. És el cas de l'assumpte del cotxe com a mòbil del crim. Kourouma assegura que ell no podia conduir en estar en situació irregular i que, en cap cas, hauria matat el masover perquè aquest no li va comentar que el cotxe estava donat de baixa.

L'acusat recorda que el vehicle l'utilitzava de dormitori després que la víctima li oferís dormir allà en comptes de sota un pont, on se'l va trobar. Per aquesta raó indica que no era motiu per assassinar-lo ja que ell ja estava completament agraït per poder viure allà. Tanmateix, va referir que havia ofert a un amic seu quedar-se amb el cotxe aprofitant que el masover li donava de franc.

El fiscal demana 18 anys de presó per a Kourouma, en acusar-lo d'un delicte d'assassinat amb traïdoria. L'acusació pública eleva la petició a 25 anys.

Enllaços recomanats: Premis cinema