Alcaldes de destacats municipis gironins es van posicionar ahir en contra de la reforma de les administracions públiques que promou l'Esta, criticant que el Govern espanyol presenta els ajuntaments com a mals gestors i els acusa d'arrossegar elevats endeutaments. Per contra, aquests alcaldes defensen que els consistoris catalans estan sanejats i que el seu endeutament és del 4%, mentre que el de l'Estat és del 53%.

En un esmorzar organitzat per Alcaldes.eu es van donar cita els batlles de Girona, Carles Puigdemont; Figueres, Marta Felip; Bescanó, Xavier Soy -també vicepresident de la Diputació-; Sant Pere Pescador, Jordi Martí; Cadaqués, Joan Figueras; i Roses, Carles Pàramo; així com el president de la Diputació i alcalde de Castell-Platja d'Aro, Joan Giraut; el secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Joan Cañada; i el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadaler.

El tema de debat va ser la nova llei de reforma de les administracions públiques que promou l'Estat i que, entre d'altres, preveu dissoldre ajuntaments de menys de 5.000 habitants amb pèrdues i treure algunes competències als consistoris per donar-les a les diputacions. Els alcaldes van considerar que els ajuntaments s'estan usant de "cap de turc" i que, darrere d'aquesta reforma, no hi ha tant criteris econòmics sinó criteris polítics perquè l'Estat busca "recentralitzar i uniformitzar".

"L'Estat està presentant les administracions locals com a exemples de mala gestió i parla de costos per habitant sense tenir en compte les singularitats dels municipis petits", va manifestar el secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals, Joan Cañada. Per desmentir l'acusació d'administració ineficaç, Cañada va dir que, segons dades del 2012, la mitjana dels balanços pressupostaris dels ajuntaments catalans és de superàvit. A més, va especificar que, del total d'endeutament que arrossega l'Estat, només un 4% pertany als ajuntaments i un 17,6% a les comunitats autònomes, mentre que l'Estat concentra la major part d'aquest dèficit -més del 53%-. Cañada també va defensar la solvència dels consistoris catalans ja que, a tall d'exemple, va esmentar que l'Ajuntament de Madrid arrossega un deute de 7.500 milions mentre que el deute de tots els ajuntaments de Catalunya junts -inclòs el de Barcelona- és de 6.000. Ell mateix va advertir que aquesta nova llei amaga una voluntat de privatitzar serveis. Segons va apuntar, si competències com les llars d'infants es volen traspassar a les diputacions, aquestes es veuran desbordades i hauran de convocar concursos públics per oferir la gestió de diverses llars a la vegada. Cañada també va criticar que mentre la Generalitat està impulsant reformes per millorar l'eficiència, l'Estat manté "intacta" la seva estructura. "L'administració que més ha de fer els deures és l'Estat, que no ha reduït ni una sola unitat de la seva estructura i es dedica a dir-nos a tots plegats el que hem de canviar", va lamentar.

Per la seva part, el president de la Diputació, Joan Giraut, va advertir que la Diputació no podrà assumir les competències que l'Estat pretén derivar-li "de manera precipitada" perquè tindrà una manca de recursos tècnics i econòmics. A més, va assegurar que eliminar ajuntaments o que la Diputació assumeixi més competències "no és la solució", i va apuntar que la via per fer més eficaç la gestió local passa per mancomunar serveis.

Una "bajanada" de llei

L'alcalde de Roses i diputat per CiU al Congrés, Carles Pàramo, va qualificar la llei de "bajanada" i va assegurar que és "inaplicable". Segons va apuntar, dels 8.000 municipis que hi ha a l'Estat, només 500 tenen problemes econòmics i, per tant, presentar els ajuntaments com als "culpables" de la mala situació econòmica de l'Estat és "mentida". L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, es va mostrar decidit a fer els "debats que calguin" per parlar d'eficiències, però va criticar que el debat sobre la situació econòmica dels ajuntaments està "viciat i pervertit en origen".