El fet que la reducció del volum de les deixalles domèstiques i industrials no repercuteix en el cost del servei de recollida va generar un intens debat en en darrer Consell d'Alcaldes de la Garrotxa. En els darrers 5 anys, la crisi ha reduït en un 16% el volum d'escombraries recollides. En concret el 2008 es ?recollien unes 28.000 tones i al 2012 se'n van recollir 23.500. En canvi, la major part dels municipis han aprovat puges anuals o, els menys, han congelat algun any la taxa.

Hi va haver alcaldes com el de Sant Jaume, Ferran Puig (Junts- AM) que van proposar un canvi de model menys cenyit al territori. És a dir, que fos intercomarcal. Per la seva part, l'alcalde de les Planes d'Hostoles, Eduard Llorà (CiU), va raonar que és complicat aproximar la reducció del volum de desperdicis al cost del servei de recollida. En tant que exemple, va assenyalar que el camió s'atura i s'omple del contenidor tant li fa que estigui mig buit o ple. Va argumentar que l'acció de buidar el contenidor del camió té el mateix cost independement del que hi hagi dins del receptacle.

La discussió repecutirà en el ple del Consell Comarcal de la Garrotxa de demà (dijous 11 de juliol), on, previsiblement, es tirarà endavant la proposta d'aprovació de l'obertura d'un procediment obert (amb més d'un criteri d'adjudicació) per la contractació de la concessió administrativa del servei públic de recollida de deixalles en proximitat a la Garrotxa. La concessió actual per deu anys ha acabat.

Espontaneïtat dels alcaldes

La relació entre el volum de les escombraries i el preu per la seva recollida va ser tractat a l'assemblea d'alcaldes amb espontaneïtat. La llibertat en les expressions orals dels batlles va derivar del fet que les actes del Consell ja no es publicaran a la web del Consell Comarcal de la Garrotxa. Els escrits referents a les intervencions al Consell d'Alcaldes es van poder consultar durant un mes a la nova web del Consell, però fa unes setmanes les van treure. A més, en la darrera assemblea, els alcaldes van donar el consentiment al fet de no publicar-ne més. Abans van debatre si les publicaven sense els debats i només amb un extracte dels acords i, al final, van decidir que el millor per a ells és que no es publiciti res.

L'argument dels batlles va ser que la funció dels consells és presentar propostes, però no resoldre-les. És a dir, una espècie d'analisi de situacions en el qual tots poden dir la seva en plena llibertat, sense que se n'enteri ningú. Els determinis finals s'aproven o es tomben als plens comarcals que es solen fer pocs dies després del consell d'alcaldes, on ja s'ha comptat i debatut quasi tot.

El breu temps en el qual les actes van estar a Internet van ?exposar temes a la llum pública que van ser causa de petits problemes a ?alguns dels alcaldes. Bàsicament, un tema referent a la catalogació de les masies va arribar a la Comissió d'Urbanisme de Girona primer per la premsa que per l'alcalde.

L'opacitat del Consell dels alcaldes garrotxins no és única perquè el del Ripollès va tancar la porta a la premsa durant el mandat passat perquè la presència d'un sol peridista atabalava molt. A la ?Garrotxa ja no les havien obert mai, però algú, fa poc, va tenir la bona intenció de posar les actes de les reunions dels representants públics a Internet, però ja està corregit i no ho faran més.