L'empresariat gironí va conèixer ahir, de primera mà, les directrius de l'estudi que analitza els eixos en els quals s'hauria de sostenir Catalunya si es converteix en un estat propi. Els seus autors, representats pel sociòleg Salvador Cardús, l'enginyer Sergi Rovira i el doctor en Biologia Ramon Folch, van explicar el document a 28 representants del sector empresarial integrat al Grup Impuls per Girona (GiG), integrat per les cambres de comerç, la FOEG, Pimec Girona i el Fòrum Carlemany.

L'objectiu de la reunió era exposar l'escenari en el qual es trobaria el país en cas d'assolir la independència, explicant el resultat d'un treball que es va iniciar fa prop de tres anys. El socioecòleg Ramon Folch va destacar el canvi del context des que es va començar a treballar en aquest projecte, en el qual han col·laborat experts de diferents sectors claus per a l'organització d'un estat propi; llavors, va apuntar, "només haurien dit que era probable mentre que ara és plausible".

Després d'un primer acte a Tarragona, la d'ahir a Girona va ser la primera reunió d'envergadura amb l'empresariat català. Salvador Cardús va especificar que la finalitat de trobades com aquesta és "afavorir la reflexió sobre l'escenari de futur al món empresarial", un sector que, precisament, "necessita fer previsions de futur" i respecte el qual va considerar que "seria absurd que es posessin d'esquenes o volguessin aturar canvis". Ell mateix va assenyalar que el document s'ha centrat en allò "fonamental" i que, per elaborar-lo, "s'ha buscat l'assessorament d'experts". En aquest sentit, Folch va incidir que l'estudi serveix per "recordar als polítics que a més d'un procés constituent s'ha de pactar com es gestionen els recursos" i tots els elements imprescindibles per al desenvolupament del país.

Cardús va destacar el paral·lelisme del treball iniciat fa tres anys al voltant del projecte "Estatuir Catalunya" amb el que ara realitza el Consell de Transició Nacional de Catalunya -del qual ell en forma part-. Però també va deixar clar que "llavors l'objectiu no era afegir-se a cap moviment majoritari sinó "estudiar les decisions estratègiques" que s'haurien de prendre en cas d'arribar a ser un estat independent. Sobre aquesta possibilitat, Ramon Folch va assenyalar que "no és res que no hagi passat moltes vegades a Europa en l'últim segle", referint-se a Finlàndia, Eslovènia o Croàcia.

Sergi Rovira va explicar que s'han estudiat 15 àmbits i es proposen accions concretes, estructurades en tres nivells, dels quals va destacar els processos constituents per establir un Estat i els àmbits crítics que poden fer fracassar el procés.