Es dobla el nombre de centres evangèlics a les comarques gironines

Aquestes dades són només una petita mostra d'un treball que comptabilitza un total de 7.958 centres de culte arreu del territori català, la qual cosa suposa un increment de l'1,36% respecte l'anterior edició del mapa de 2010. Ara bé, aquesta lleugera tendència a l'alça no és tan pronunciada com en anys anteriors.

De tots els centres de culte, l'Església Catòlica segueix sent àmpliament majoritària ja que un 84% dels centres pertanyen a aquesta branca del Cristianisme. A més, s'han creat 135 nous llocs de culte que formen part de religions minoritàries com el budisme, l'hinduisme, els cristians ortodoxos o el judaisme, entre d'altres.

Si s'observen les dades de les comarques de Girona, l'Alt Empordà és la que té més centres de culte de diferents religions (235), seguit pel Gironès (223) i la Selva (202). A l'altra cara de la moneda s'hi troba el Pla de l'Estany, la comarca gironina amb menys centres de culte, un total de 89, la majoria dels quals són catòlics.

És, però, entre els evangèlics on Girona sobresurt especialment. El Gironès té 27 centres de culte on es reuneixen regularment els fidels d'aquesta religió, sense comptar totes les associacions i agrupacions no estables que no s'han comptabilitzat en l'estudi, ja siguin evangèliques, islàmiques o catòliques, entre d'altres. Aquest fet és, possiblement, un reflex de l'onada migratòria de persones de Sud-Amèrica que han vingut a Girona en els últims anys, l'àmplia majoria de les quals són evangèliques. La resta de comarques gironines no comptabilitzen un nombre tan elevat de centres evangèlics, només l'Alt Empordà i la Selva s'hi acosten.

La següent religió que té força centres de culte a les comarques gironines és l'Islam. Des de l'any 2010 hi ha un 13,33% més de centres islàmics a Girona on l'Alt Empordà, el Gironès i la Selva tornen a ser les comarques que n'acullen més, equiparant-se amb nuclis urbans com el Baix Llobregat o el Vallès Occidental, on la població practicant de l'Islam és nombrosa.

Les religions minoritàries han creat 135 nous centres de culte en els darreres tres anys, 52 dels quals estan a Girona. Això suposa un augment de poc més del 12%. Es visualitza que la tendència a la creació de nous centres de culte per part de les confessions minoritàries s'està frenant ja que en les darreres edicions dels mapes religiosos, l'increment havia superat àmpliament el 20% i ara, en canvi, es manté força més avall.

Altres col·lectius religiosos com els Testimonis de Jehovà es mantenen estables des del 2010, al voltant de la catorzena de centres, la majoria dels quals es troben repartits entre l'Alt Empordà, el Baix Empordà i la Selva.

A nivell català, la zona de Barcelona és on es concentra el major nombre de centres de culte, sent el Barcelonès el nucli central amb 1.166 centres de diferents religions, seguit d'Osona (567) i el Vallès Occidental (383). Respecte les confessions religioses, les que han obert un major nombre de centres de culte són les esglésies evangèliques (57), les comunitats islàmiques (36) i les comunitats cristianes ortodoxes (22). Percentualment, el major increment a Catalunya l'han viscut les comunitats ortodoxes (amb un augment superior al 70 %), les comunitats budistes (20%) i les comunitats islàmiques (18 %). Els salons del Regne, dels Testimonis Cristians de Jehovà, per altra banda, representen poc més del 10% dels centres de culte a Catalunya.

Les dades proporcionades per la Direcció General d'Afers Religiosos provenen de dues fonts. Les xifres sobre temples catòlics han estat facilitades pels deu bisbats amb seu a Catalunya. En canvi, la resta de religions han estat estudiades per l'equip Investigacions en Sociologia de la Religió, de la Universitat Autònoma de Barcelona, que realitza aquest estudi ininterrompudament des del 2001.?