diumenge dietari

Fa anys que bona part dels porcs europeus es crien i s'engreixen aquí. Hi deixen tots els residus i tota la contaminació de purins per, després, exportar la carn (un 75% a la UE). Això s'ha convertit en les darreres dues dècades en una "indústria" molt destacable a Catalunya, que ha multiplicat les granges gegantines. Aquest és un negoci que consisteix en posar preu a la contaminació. És la miserable història de tots els suds del món, convertits en abocadors a sou del nord.

diumenge Motos, cotxes i dones

Sempre he pensat que el gènere femení és superior en molts aspectes al masculí. I observant el comportament d'uns i altres quan és la temporada de Fórmula 1 o de motos, em ratifico en aquesta opinió. Mentre els homes deixen tot el que estan fent per amorrar-se al plasma més proper i viure unes emocions que no comprenc, les dones continuen fent la seva. Personalment adoro la temporada de Fórmula 1 i de Moto GP, perquè em permet quedar-me en solitari envoltat de dones.

dilluns Les molècules del PSC

Al PSC sempre l'ha perdut la seva falta de concreció i la seva tendència natural a eternitzar els debats fins convertir-los en quelcom que cansa i fins i tot irrita bona part de la societat. També s'ha caracteritzat per proposar plans de màxims que després "se cepilla" el Guerra de torn. L'últim cas és el federalisme de Navarro, que essent un punt de partida insignificant per a una part important dels catalans, ha quedat desnaturalitzat a la primera de canvi. El PSC s'encamina irremeiablement a una desfeta molecular. Caldrà veure si d'alguna d'aquestes molècules en neix res interessant o el que quedi dins del calaix de sastre ideològic en què s'havia convertit es reparteix entre ERC, ICV i PP/Ciutadans.

dimarts Exportant talent

Entre un 5% i un 6% dels graduats en infermeria a la Universitat de Girona no exerciran mai aquí perquè no trobaran feina. Aquest percentatge de joves marxarà a l'estranger, segons dades que ha facilitat la degana d'Infermeria. La majoria exerciran a Anglaterra, que fa anys que és el principal destí. Comença a ser necessari que algú exposi què gasta Catalunya en formar joves que després van a enriquir a altres societats. Anglaterra porta molts anys important infermeres catalanes. Deu invertir molt poc en formar-ne de seves. Ben pensat, quin sentit té invertir-hi si es poden importar d'un país que ofereix places per damunt de les seves necessitats. Quan es parla de talent o de gent formada, exportar no és ni un valor ni un negoci, sinó que és una descapitalització.

dimecres Política creativa

Fa molts anys que la gestió dels polítics va deixar de ser creativa per ser molt previsible i basada en mecàniques molt encotillades. El conseller Santi Vila, per esclavituds del seu passat d'alcalde o per la seva saludable falta d'experiència política i incontinència verbal, va anunciar i prendre la decisió d'exiliar els camions de la N-II cap a l'autopista. Va encertar de ple. No només s'han desplomat els accidents i s'ha pacificat el trànsit. Resulta, també, que la Generalitat pràcticament no haurà de compensar econòmicament la concessionària Acesa pel pas dels camions per l'autopista perquè, gràcies al gran volum de trànsit que s'hi ha derivat, la concessionària ingressa els diners que pretenia. La gestió creativa provoca danys col·laterals. En aquest cas, els negocis de la N-II que es desplomen i els camioners que es queixen per haver de pagar. Però la política ha de consistir en fer el que sigui millor per a la majoria i per a la societat.

Dijous Ser conservadora

La conversa que ha penjat a la xarxa el setmanari satíric El Triangle entre la presidenta del PP català i l'antiga amant del fill malcriat del president Pujol, no fa cap revelació transcendental sobre la política catalana ni sobre la corrupció dels entorns de la política. Entenc, però, que Sánchez-Camacho hagi intentat evitar que la conversa sortís a la llum perquè el que s'hi escolta diu molt sobre les capacitats i substrat dels dos personatges. Especialment revela molt, i quasi res de bo, de la presidenta catalana del partit conservador/catòlic espanyol. Després de les dues hores de jocosa conversa amb la boca plena, s'arriba a la conclusió que ser conservadora espanyola ja no és el que era.

Divendres Empatx de Manel

No hi ha festival o recital que aspiri a un cert reconeixement que no programi aquest estiu els Manel, llevat del recital del Camp Nou, clar! Reconec la meva animadversió al·lèrgica a la música folk en general i molt en particular als Manel o qualsevol banda que faci anar aquell ridícul instrument anomenat ukulele. Però fòbies personals a banda, els Manel s'enfronten a un risc: el seu grandiós èxit pot acabar en un empatx que representi passar del tot al res. És molt temptador esprémer aquest moment de glòria, però els barcelonins haurien de reflexionar sobre si els cal modular-se una mica.