Portbou va viure el juliol passat la part més tràgica de l'incendi que es va declarar al seu terme poques hores després que s'iniciés el de la Jonquera, quan dues persones de la mateixa família van perdre la vida precipitant-se per un penya-segat intentant fugir del foc. Just quan s'havia desviat tot el trànsit de l'AP-7 i la N-II a aquesta població, la carretera es va convertir en una autèntica "ratera" que no va deixar marge de maniobra als conductors. Un any després, la via continua exactament igual.
"No s'ha fet absolutament res", es lamenta el seu alcalde, Josep Lluís Salas (CiU). La carretera no té voral i és tan estreta que es fan taps de circulació quan autobusos i caravanes volen passar per un mateix punt i no tenen prou espai per girar. Fa anys que reclamen la millora dels dos quilòmetres de carretera que hi ha fins a la frontera francesa, que passa sobretot per l'eliminació dels revolts. L'alcalde recorda que el projecte està fet des de fa molts anys però en el context de crisi actual continua sine die. "Demano sobretot als polítics que siguin conscients del problema que tenim perquè si torna a haver-hi un foc, que tornarà a passar, es tornarà a repertir la tragèdia", afirma amb preocupació. El PP va tombar la petició de fer amb urgència les obres de millora el febrer passat després que arribés al Congrés per iniciativa de CiU.
Explotacions perdudes
L'incendi de Portbou va ser més petit en extenció -tot i que major en víctimes- que el que va començar en un aparcament del Pertús i va arribar gairebé a les portes de la capital altempordanesa, Figueres, aquest 22 de juliol. A banda dels boscos i dels danys als municipis, molts dels afectats que tenien explotacions i negocis a la zona van veure com les flames s'enduien les seves inversions i, en molts casos, el bestiar i la infraestructura. Aquest és el cas d'un granger de Boadella, Jesús Ramió, que encara no ha aconseguit recuperar-se. "Ens han demanat una gran quantitat de papers i ha arribat tot denegat del Ministeri d'Interior; hauria preferit que m'haguessin dit que no cobraria i que no m'haguessin marejat tot aquest temps", diu. Va haver de marxat obligat pels Mossos perquè el foc havia encerclat la granja i la casa, que es va salvar de les flames gràcies a les pastures de vaques. Actualment està produint la meitat de llet que fa un any. Ha passat de quaranta vaques a tenir-ne una vintena -dotze van morir cremades. També hi va perdre la línia de la llum, vuit barraques de poliester amb vedells petits, cabres, truges, totes les bales, dos dipòsits d'aigua, un grup de pressió i la maquinària. El pèrit va estimar els ?danys en 80.000 euros però les asseguradores n'han acabat pagant només una quarta part.
Un altre pagès de Llers, Jaume Teixidor, també va veure com el foc arrassava la seva granja. Un any després, ha refet la nau. Era un dels damnificats més ben posicionats, ja que tenia una bona cobertura de l'assegurança -uns 600.000 euros. Això el va esperonar a moure's ràpid per recuperar-se quan abans millor. Però va "topar amb l'administració". Va haver de renovar els papers i pagar un permís d'obra. Com que tot anava molt lent, va començar a aixecar les parets de forma "il·legal". Ja havia perdut un any de feina. Finalment, ?l'assegurança li va donar el 90% i ells hi ha hagut d'afegir 30.000 euros per a tenir-ho tot en condicions. La granja, però, encara està buida. Li falta la connexió d'aigua i algun altre retoc que està fent amb les seves mans per no haver de contractar una altra empresa. Fins passat l'estiu, no preveu poder tenir-hi animals. "El foc no m'ha deixat marca ni ha acabat amb mi però l'administració sí. Estic disposat a plegar perquè no puc més", diu.
La meitat del ramat
"Treballar amb 500 ovelles no és el mateix que amb 900 però anem tirant", explica David Joan, un ramader de Biure que va perdre més de la meitat del ramat. No tenia assegurada tota l'explotació i, finalment, ha rebut 18.000 euros. "M'he hagut de conformat, tot i que tenia assegurat molt més".
