El foc de l'Empordà, que va arrasar el juliol de l'any passat més de 10.500 hectàrees repartides en 17 municipis, ha servit de lliçó per avançar cap a una gestió forestal més efectiva. I en els dotze mesos transcorreguts ja s'han posat en marxa diverses mesures encaminades a millorar la protecció de les zones cremades, i també a reforçar la prevenció perquè no es repeteixin situacions similars, asseguren diversos experts i afectats.
L'actual prioritat és impulsar mesures de protecció, com ara franges de seguretat i la recuperació de pastures, amb l'objectiu de fer un "mosaic" que faci de tallafoc com ja hi havia hagut dècades enrere i com ja estan fent alguns municipis i particulars.
Alguns municipis afectats, com és el cas de Cantallops, de 250 habitants, han pres consciència de la necessitat d'estar ben protegits després de veure com les flames es van quedar a 500 metres de les cases gràcies a un vent que va jugar al seu favor. "Vam veure amb impotència que el foc era imminent i ningú sabia què fer", recorda un dels voluntaris, Joan Noguer, que forma part de la brigada que ha netejat els entorns de les cases fent una franja de seguretat de 25 i 30 metres en unes 5 hectàrees. En Joan forma part de les persones que s'han inscrit a l'ADF de l'Albera que, després de netejar amb l'ajuda de tècnics tot el perímetre, tenen previst posar un ramat de vaques que pasturi la zona amb l'objectiu de mantenir-la neta. De moment, ho han fet amb les vaques d'un pastor però ja estan estudiant posar un ramat de forma permanent. També estan aixecant una barraca de pedra seca, una construcció tradicional del paisatge de garriga, en uns terrenys municipals a tocar del poble on ja tenen posat el fil elèctric. Servirà de refugi per als animals i també hi haurà punts d'aigua.
A més de totes aquestes mesures, un altre aspecte fonamental per evitar futurs problemes és tenir la zona neta. "Tots els pobles haurien de tenir el seu perímetre net per evitar desgràcies en cas d'un incendi", apunta Joan Noguer, però la realitat és que encara hi ha molta feina per fer. Els 48 pobles de l'Alt Empordà amb risc d'incendi elevat tenen redactats el pla per fer les franges però només 4 ho fan de forma periòdica, mentre que uns 10 ho fan de forma més esporàdica. "Queden molts que no ho han fet encara", lamenta el tècnic forestal contractat pel Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Xavier Laporta.
Replantació d'oliveres
Els afectats coincideixen que un foc és sempre una desgràcia, sobretot si s'ha cobrat víctimes mortals, com és el cas del de l'Empordà. De forma paradoxal, però, aquest incendi també ha servit per fer aflorar iniciatives de recuperació de l'entorn natural, com és el cas de la finca de Pere Borrat a Vilanant, indret on hi havia una trentena d'oliveres -algunes de 200 anys- i pins que van quedar arrasats per les flames.
Gràcies a un ajut provinent de la campanya solidària "Foc Empordà", Borrat ha plantat 70 oliveres noves de sis i set anys de dues varietats autòctones i la previsió és que pugui tornar a collir olives en dos anys que serviran de tallafocs. Per fer-ho, ha talat la soca de les velles, que ja tornen a brotar, i ha arrencat tots els pins que hi tenia amb l'ajuda d'una retroexcavadora.
