«Rius de Llibertat» clausura el cicle d´actes amb una caminada popular

Quaranta-nou municipis gironins han celebrat una setantena d'actes a favor de la independència

15.07.2013 | 09:15
La caminada d´ahir va passar per la platja de Sant Martí d´Empúries.
La caminada d´ahir va passar per la platja de Sant Martí d´Empúries.

Taules rodones, tertúlies, fires o versions de caràcter extraordinari de tradicions catalanes com la Dansa de la Mort de Verges o el Ball del Cornut de Cornellà del Terri. Aquests han esdevingut alguns dels actes englobats en el marc de les jornades per un nou Estat per a Catalunya "Rius de Llibertat", iniciativa organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana que va posar ahir el seu punt i final amb una caminada per la platja entre L'Escala i Sant Pere Pescador i una posterior arrossada popular. Els dos actes de clausura van comptar amb una assistència que oscil·lava "entre les 300 i les 400 persones", segons va apuntar l'alcalde de Sant Pere Pescador i portaveu de les jornades, Jordi Martí. El batlle es va mostrar satisfet per la participació existent i també va destacar la cohesió popular palesa en el transcurs de la iniciativa. "La valoració és molt positiva. Que diferents pobles s'hagin posat d'acord per poder organitzar una setantena d'activitats tan diverses és un aspecte fins i tot inèdit en aquests temps recents", va indicar.

"Rius de Llibertat" s'ha celebrat durant tres dies, des del passat 12 de juliol i fins ahir, i ha comptat amb la participaió de 49 municipis del Pla de l'Estany, el Gironès i l'Alt i Baix Empordà situats a les conques del Ter i el Fluvià. En tots aquests pobles s'hi ha dut a terme la lectura d'un manifest que servia per contextualitzar la història de Catalunya i que ha estat traduït a diferents idiomes.

Un treball cooperatiu

Una de les principals característiques de les jornades populars ha estat el treball cooperatiu entre pobles. En aquest sentit, Martí va destacar el rol compromès de tots els municipis participants i el treball que ha desenvolupat cada nucli: "Quan es va plantejar la idea sabíem que hi havia pobles petits que, si no sumaven esforços entre ells, probablement no podrien fer activitats per si mateixos per la falta de recursos".
Així, durant els actes -de caire gastronòmic, cultural, musical o vinculats amb l'entreteniment- hi ha hagut pobles que han organitzat activitats, però també indrets que s'han dedicat a aportar "suport logístic" o a "assistir a les iniciatives promogudes pels seus pobles veïns", va assenyar l'alcalde.

"Amb aquestes jornades es buscava, sobretot, que es poguessin fer diferents activitats de manera propera, utilitzant una política de proximitat. Entenem que aquest procés haurà de culminar, com a mínim, amb una data i una pregunta clara per a la consulta", va afegir Martí.

D'altra banda, l'alcalde de la localitat altempordanesa va recordar que el desenvolupament de les jornades ha estat marcat per l'"autofinançament" de totes les propostes. "No hem rebut cap patrocini per tirar endavant la iniciativa. És per aquest motiu que agraïm a tots els convidats que hi hagin participat només per amor a l'art".

Possible nova edició

La hipotètica edició d'aquesta iniciativa conjunta pel 2014 depèn del camí per arribar a l'Estat propi. "No descartem tornar a fer les jornades l'any vinent si el procés sobiranista no ha arribat a bon port. En aquest cas, entenc que el format es podria discutir si calgués", va explicar Martí.

Enllaços recomanats: Premis cinema