Detecten vuit casos de nenes residents a les comarques gironines amb risc de patir l´ablació

Mossos i serveis socials convencen una mare que no retorni al seu país d'origen davant el perill que mutilessin els genitals a les seves tres filles

17.07.2013 | 09:56
La cap de l´URPAC, la sotsinspectora Rosa Negre, al seu despatx de la comissaria de Vistalegre de Girona, seu de la Regió Policial | ACN
La cap de l´URPAC, la sotsinspectora Rosa Negre, al seu despatx de la comissaria de Vistalegre de Girona, seu de la Regió Policial | ACN

Els mossos i els serveis socials han detectat aquest 2013 vuit casos de nenes residents a les comarques gironines que corrien risc de patir l'ablació. En algun d'aquests, el protocol específic per lluitar contra la mutilació genital femenina s'ha activat perquè les menors tenien germanes a qui ja se'ls havia extirpat el clítoris. Per evitar que les nenes puguin ser mutilades aprofitant un viatge al país d'origen, policia i agents socials fan un seguiment periòdic a les famílies i els intenten convèncer perquè abandonin la pràctica o bé no agafin l'avió. Això ha passat, per exemple, amb una mare que ha decidit no retornar a viure a l'Àfrica davant el perill que les seves tres filles patissin l'ablació.

D'ençà del 2002, les comarques gironines compten amb un protocol per prevenir i lluitar contra els casos de mutilació genital femenina. Tot i que a Catalunya no hi ha constància que es facin ablacions, les ètnies que la practiquen -totes, subsaharianes- sí que aprofiten les vacances per tornar als seus països d'origen i, allà, marcar de per vida les nenes.

Cada vegada que es detecta que hi ha risc evident que una menor sigui mutilada, s'activa el protocol. Segons explica la cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà (URPAC), la sotsinspectora Rosa Negre, depenent de cada cas, s'actua d'una o altra manera.

Si es detecta que el viatge de les menors és imminent, l'afer es posa en coneixement dels jutjats i la fórmula que se sol adoptar és prohibir que la nena agafi l'avió. Hi ha altres casos, però, en què no cal adoptar mesures urgents. Això passa, per exemple, quan hi ha membres de la família que han patit l'ablació fa temps, i que ja han arribat mutilades a Catalunya.

Aleshores, policies i agents socials fan un seguiment periòdic a les menors (que sovint inclou revisions ginecològiques) i intenten convèncer els pares perquè abandonin la pràctica. Allò que es fa és, doncs, actuar de forma preventiva.

Aquest 2013, en el que portem d'any, s'han detectat cinc famílies residents a comarques gironines on les filles (en concret, vuit menors) corrien risc de patir l'ablació. I en algun d'aquests, com precisa Rosa Negre, s'ha activat el protocol "perquè les petites tenien germanes grans que ja havien estat mutilades".

Desistir de tornar

Entre els casos d'aquest 2013, n'hi ha un de paradigmàtic i que, com concreta la sotsinspectora, ha servit per posar de relleu "la tasca de prevenció" que fa la xarxa. Es tracta del d'una dona subsahariana que viu al Gironès i que té diversos fills, dels quals tres són nenes. La mare pateix una situació econòmica precària i havia decidit retornar a viure a l'Àfrica (fins i tot, ja tenia els bitllets comprats).

"Ens vam posar en contacte amb ella per plantejar-li què podria passar quan arribés al seu poblat i si hi havia risc que mutilessin les nenes", relata Rosa Negre. De fet, la mare pertany a una ètnia que practica l'ablació més cruenta de totes: la infibulació (en què no només s'extirpa el clítoris sinó també els llavis de la vagina). Ella mateixa n'havia estat víctima.

"Ens va respondre que realment tenia por, perquè creia que no podria protegir les nenes i que, fins i tot, la més gran seria obligada a casar-se", diu la cap de l'URPAC. Gràcies al suport rebut per part de mossos i agents socials, al final la mare ha decidit quedar-se aquí amb els seus fills i seguir intentant sortir-se'n.

"Això demostra que, en el si de les comunitats subsaharianes que viuen a la demarcació, s'ha fet una bona feina a l'hora de combatre la mutilació genital femenina", valora Rosa Negre.

Entre 6 i 12 anys de presó

Durant tot el 2012, el protocol específic per lluitar contra l'ablació a les comarques gironines va detectar tretze casos de risc. Aquí, com també ha passat aquest any, cap de les menors havia patit una extirpació de clítoris.

En cas que es detecti que una nena ha estat víctima d'ablació, l'afer s'envia directament als jutjats. A partir d'aquí, la investigació ha de determinar en quin moment les nenes han patit l'extirpació del clítoris. I és que, com concreta Rosa Negre, a partir del 2005 el Codi Penal castiga aquest delicte independentment del lloc on s'hagi comès. "És a dir, que encara que l'ablació es faci a l'Àfrica, nosaltres podem actuar", explica la cap de l'URPAC.

La llei castiga l'ablació amb penes que van des dels 6 fins als 12 anys de presó. Aquest mes de maig, per exemple, l'Audiència de Barcelona va condemnar uns pares gambians de Vilanova i la Geltrú (Garraf) a dotze anys de presó per practicar l'ablació del clítoris a les seves dues filles.

I a les comarques gironines, l'Audiència Nacional ha processat una mare de Lloret de Mar (Selva) per mutilar els genitals de dues filles durant un viatge a Gàmbia. L'afer es va descobrir el 2011, durant una revisió ginecològica a les nenes, i se sospita que les petites van patir la mutilació dels genitals el 2006.

Enllaços recomanats: Premis cinema