La directora general de Turisme, Marian Muro, va anunciar ahir que el Govern estudia començar a Lloret de Mar una prova pilot per reconvertir destinacions turístiques obsoletes. Segons Muro, cal però que els empresaris estiguin disposats a posar diners per modernitzar els establiments actuals. Abans, caldria fer una diagnosi de què cal millorar i establir unes prioritats a l'hora d'invertir. Aquest és un dels acords que va sortir de la primera jornada de la Mesa Empresarial de Turisme, una iniciativa privada d'empresaris turístics de la localitat. La jornada la va clausurar el conseller del ram, Felip Puig, que va assegurar que sense estat propi no hi haurà recursos suficients per millorar algunes de les mancances que presenta Lloret.

La Mesa Empresarial de Turisme de Lloret de Mar és una iniciativa d'empresaris turístics que s'han unit per aconseguir rellançar la destinació, atraure noves inversions i millorar la imatge turística de Lloret. En la seva gènesi no hi ha cap administració pública, ja que consideraven que havien de començar a debatre des del sector privat les necessitats de la destinació.

Després de la presentació de la mesa fa unes setmanes, ahir van organitzar a l'Hotel Guitart Monterrey la primera jornada de debat, a la qual van convidar l'alcalde de Lloret de Mar, Romà Codina, la directora general de Turisme, Marian Muro, i el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig. Durant la jornada, es va signar un conveni de col·laboració amb el consistori amb l'objectiu de millorar la competitivitat de Lloret com a destinació turística i centrant-se en dos projectes: la reconversió de destinacions madures i l'atracció de noves inversions relacionades amb l'activitat turística.

Segons va explicar el president de la mesa, Climent Guitart, els empresaris, de la mà de l'ajuntament, tindran definits d'aquí a quatre mesos quins són els projectes que consideren prioritaris per poder-los presentar perquè optin a fons europeus.

Rellançar la destinació

Durant la jornada organitzada per la mesa, la directora general de Turisme, va explicar que ja tenen enllestit el Pla estratègic de Turisme i que un dels punts és precisament treballar en la reconversió de determinades destinacions de Catalunya que necessiten d'un rellançament i modernització. Muro va anunciar que estudiaran començar amb aquest programa de reconversió de destinacions obsoletes amb una prova pilot a Lloret de Mar. D'aquesta manera, l'administració va agafar el guant que li havien llençat els empresaris, que li reclamen que els faci costat, especialment facilitant tràmits burocràtics per atraure inversions.

Muro va deixar clar que els empresaris hauran d'aportar diners en aquest programa pilot i que s'hauran d'implicar en el projecte. "Hi ha d'haver una clara implicació del sector privat, no només amb el projecte sinó també econòmica", va manifestar Muro. La directora general va explicar que caldrà fer una diagnosi de què cal millorar i establir unes prioritats per saber per on començar.

L'encarregat de cloure les jornades va ser el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, que va reconèixer que Lloret continua essent líder a Catalunya en turisme de sol i platja però que ha perdut pistonada. Va afirmar, per tant, que considera que és important que el sector privat prengui una iniciativa com la de la Mesa Empresarial de Turisme i va assegurar que el paper de l'administració és "acompanyar" però que és el sector privat qui ha de "liderar" un canvi a Lloret. Un canvi que, segons Puig, passa per una aposta per la qualitat i la modernització.

El conseller també va llençar un missatge en clau de país i va assegurar que moltes de les inversions que reclamen els empresaris de Lloret de Mar no podran ser una realitat fins que Catalunya tingui estructures d'estat. "El continuar com fins ara no ens portarà ?l'autopista fins a Lloret, o us haig de recordar els anys que portem amb la N-II?", es va preguntar el conseller.

Per això, va justificar que moltes de les millores que necessita Lloret no depenen de l'administració local ni catalana i, per tant, va remarcar que si no hi ha un retorn "equitatiu" respecte als impostos que es paguen des de Catalunya no es podran impulsar aquestes millores.