Durant tot el 2012, el protocol específic per lluitar contra l'ablació a les comarques gironines va detectar 13 casos de risc. Aquí, com també ha passat aquest any, cap de les menors havia patit una extirpació de clítoris. Amb dades dels últims sis anys es pot veure com el nombre de nenes ateses a la província és oscil·lant però cada cop és més baix. Durant l'any 2008 es van atendre fins a 89 casos de risc de mutilació genital a Girona, cosa que suposa un 85,3% més de casos respecte als que es van tractar durant el 2012.
Una xifra però que sortosament al llarg dels anys va rebaixant-se. El 2009, a la regió policial de Girona es van atendre fins a 27 nenes i ?l'any següent, 15. L'any amb menys casos de risc de mutilació genital femenina a la província és la del 2001 quan es van tractar vuit nenes ens situació de ric d'ablació.
En cas que es detecti que una nena ha estat víctima d'ablació, l'afer s'envia directament als jutjats. A partir d'aquí, la investigació ha de determinar en quin moment les nenes han patit l'extirpació del clítoris. I és que, com concreta Rosa Negre, a partir de l'any 2005 el Codi Penal castiga aquest delicte independentment del lloc on s'hagi comès i afegeix que "encara que l'ablació es faci a l'Àfrica, nosaltres podem actuar".
La llei castiga l'ablació amb penes que van des dels sis fins als 12 anys de presó. Aquest mes de maig, per exemple, l'Audiència de Barcelona va condemnar uns pares gambians de Vilanova i la Geltrú (Garraf) a dotze anys de presó per practicar l'ablació del clítoris a les seves dues filles.
I a les comarques gironines, l'Audiència Nacional ha processat una mare de Lloret de Mar per mutilar els genitals de dues filles durant un viatge a Gàmbia. L'afer es va descobrir el 2011, durant una revisió ginecològica a les nenes, i se sospita que les petites van patir la mutilació dels genitals el 2006.
