Si anéssim analitzant dia rere dia i de mica en mica els fenòmens politicoadministratius figuerencs, fins i tot els més insignificants, no podríem sinó arribar a concloure que sembla ser que la ciutat on Dalí només podia néixer no en té prou de ser la més surrealista de les que es puguin fer i desfer sinó que, amb una persistència inassequible al defalliment, vol ser també olímpica en el sentit més grec i mitològic de la paraula, no sé si per desfer-se d'aquella denominació despectiva, "Figueres, presó olímpica" amb la qual va ser batejada amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona.
Dic això perquè sembla com si un rei Minos hagués contractat i posat tota la seva confiança en els serveis d'un Dèdal rediviu, amb la finalitat de construir un laberint circulatori en el qual, dia rere dia, s'està transformant la florida capital empordanesa de manera que, si seguim així, a Figueres, els ciutadans que hàgim tingut la gosadia d'entrar en ella esdevindrem una espècie de "teseus" innecessàriament enfrontats a uns obligats vigilants "minotaures", sense que cap Ariadna ens vulgui facilitar cap fil que ens pugui alliberar d'aquest mai més ben dit embolic.
La darrera prova d'aquest enrenou, a veure si sóc capaç d'explicar-ho amb menys paraules de les que equivalen a una imatge: Imaginin-se que vostès arriben a una plaça quadrada (la del doctor Ernest Vila, per exemple) per algun dels seus cantons (els Carrers Nou o Rutlla, tant li fa), i volen dirigir-se a un dels cantons més propers al punt d'arribada pel qual només necessitarien haver de recórrer un costat de la proposada figura geomètrica.
Doncs bé, a Figueres, l'invent d'aquest ja no tan original think tank per fer la vila més sostenible, més eficaç, menys contaminant, més intel·ligent i projectar-nos des del particular a l'universal (Que a totes aquestes propagandetes pseudoecologistes estem apuntats des dels temps que Vila es va adornar la solapa amb el pin del conjuntural iniciàtic-verd-catalanista Elelman) és que el que hom ha de fer, en ambdues ocasions, per arribar al punt de destinació, és donar la volta completa a la plaça, potser per poder contemplar l'estafa de la coberta fotovoltaica, que sembla ser que els seus ideòlegs i la major part del poble no saben que el que ingressa l'ajuntament el paguem la resta dels mortals amb un sobrecost de l'electricitat consumida.
Dalí potser hauria dit genial!, però fem una espècie de simbiosi grecoibèrica i, a la manera de Fuenteovejuna cridem tots a una: Eureka! Hi ha més casos i coses, com el semàfor intel·ligent de la plaça de la Palmera que, per produir les cues més llargues que en més de quaranta anys els conductors hem patit, s'ha hagut d'amagar la seva estupidesa tallant la circulació en un dels carrers que devia regular...
Però el que més crida l'atenció, a l'oposició popular pel cap baix, és que Dèdal s'hagi construït unes ales que el permeten escapar-se cada dia del laberint.
