El dia després de l'alliberament de les cooperants.Montserrat Serra (a l'escala, primera per l'esquerra) baixant de l'avió de la Força Aèria.El president de Metges Sense Fronteres i la germana de Blanca Thiebaut a la roda de premsa. La germana de Thiebaut arribant a l'aeròdrom.
Ja estan en territori espanyol. Les cooperants alliberades de Metges Sense Fronteres Montserrat Serra i Blanca Thiebaut van arribar ahir a la tarda la base aèria de Torrejón de Ardoz, a Madrid, on van poder tornar a veure la seva família per primera vegada després d'haver passat 21 mesos de captiveri a Somàlia. Van ser segrestades el 13 d'octubre de 2011 en un campament de refugiats somalis de Dadaab, a Kenya. Un grup armat van tirotejar el seu vehicle, el va interceptar i les va raptar. Les cooperants es trobaven immerses en un projecte que consistia en la construcció d'un dispensari mèdic.
Metges Sense Fronteres va realitzar ahir una roda de premsa ahir per valorar l'alliberament. La germana de Blanca Thiebaut, Inés, va assegurar que les cooperants es troben bé d'ànim però febles i que necessitaran temps per tornar a la seva vida normal. Inés Thiebaut va voler "compartir" la "immensa alegria" que estan vivint després de l'alliberament. "Estan bé d'ànim malgrat la llarga captivitat", va indicar la germana de la cooperant, que va demanar als mitjans "suport i comprensió" perquè el més important ara mateix és que les dues cooperants i les seves famílies tinguin espai i temps.
Inés Thiebaut va agrair a Metges Sense Fronteres el suport que ha brindat a les famílies de les segrestades durant "el llarg desert", així com el treball diari de tots els que han fet possible el seu alliberament i al Govern, que "des del primer dia ens ha estat acompanyant".
El president de l'organitzacióhumanitària, José Antonio Bastos, va indicar que Serra i Thiebaut "necessiten temps i tranquil·litat per recuperar-se d'aquest malson" i va evitar donar detalls sobre les circumstàncies del rescat perquè podria "posar en perill" moltes persones a Somàlia, així com als cooperants que segueixen segrestats i als treballadors de les organitzacions internacionals. Sí que ha assegurat que des del segrest, Metges Sense Fronteres i el Govern espanyol han tingut "una sinergia i col·laboració constructiva i clara".
"L'alegria no pot cobrir completament la nostra ràbia i el nostre dolor", va seguir el president de Metges Sense Fronteres, que va anunciar que, en els propers dies, l'organització reflexionarà i analitzarà l'impacte del segrest sobre les seves operacions a Somàlia i prendrà una decisió sobre la seva continuació de les operacions en aquest país.
Metges Sense Fronteres va admetre que el segrest de les cooperants va afectar negativament la capacitat d'aquesta organització humanitària a Somàlia. En roda de premsa a Nairobi, el cap de programes de l'entitat a l'Àfrica Oriental, Will Robertson, va informar sobre l'alliberament de les cooperants, que van ser segrestades en el camp de refugiats somalis d'Ifo, a Dadaab, indicant que "l'incident va congelar les nostres operacions, hem tingut un creixement limitat. Va tenir un gran impacte en la nostra capacitat de desenvolupar activitats per salvar vides a Somàlia", va dir Robertson.
El responsable de Metges Sense Fronteres va reconèixer que el segrest de les cooperants va ser un incident molt assenyalat per aquesta organització. "Estem molt preocupats pel risc de seguretat que pateix el personal de Metges Sense Fronteres a Somàlia, encara han de resoldre's algunes qüestions", va apuntar.
No es parla de pagaments
El cap de programes va rebutjar pronunciar-se sobre la participació de Metges Sense Fronteres en el pagament del rescat de les cooperants espanyoles, si bé va admetre que l'organització ha rebut el suport de sectors implicats dins de Somàlia. "No sóc capaç de respondre a aquesta qüestió -sobre si Metges Sense Fronteres va oferir un rescat per alliberar les cooperants- perquè podria danyar futures operacions de l'entitat i d'altres ONG dins de Somàlia", va afirmar.
"Sentim que la nostra prioritat és garantir la seguretat del personal i les operacions, per això no respondrem. Seria inadequat i imprudent aportar detalls sobre la captivitat o el rescat", va resoldre.
Per la seva banda, la vicepresidenta del Govern, Soraya Saénz de Santamaría, va destacar que l'Executiu i Metges Sense Fronteres han treballat bé conjuntament, coordinadament, "amb un gran enteniment per a una finalitat superior": l'alliberament de les cooperants Montserrat Serra i Blanca Thiebaut. "Al llarg de tots aquests mesos hem tingut una total comunicació i coordinació i el que hem fet, com a Govern, és posar-nos a la seva disposició i tractar d'ajudar-los en tot allò que ens han demanat i que ens han reclamat", va comentar en la conferència de premsa posterior al Consell de Ministres.
Sáenz de Santamaría, que va ser preguntada per les gestions del Govern en l'alliberament, va comentar que el segrest, que ha durat 21 mesos, ha estat molt llarg -"ens ha tingut molt temps en suspens", va dir- ha estat "molt difícil i complex". "Celebrem aquest alliberament, que les tinguem a Espanya, que estaran amb les seves famílies; i creiem que ens hem de quedar amb això -va emfatitzar-, que hem treballat bé conjuntament, coordinadament, amb un gran enteniment per un fi superior que era alliberar-les i recuperar la seva vida normal i la seva dignitat", va concloure.
La Coordinadora Estatal d'Associacions de Solidaritat amb el Sàhara (CEAS-Sàhara) va celebrar ahir l'alliberament de Blanca Thiebaut i Montserrat Serra. L'organització, a través d'un comunicat, manifesta la seva alegria en rebre la notícia de l'alliberament, la mateixa alegria, diu, que va suposar fa un any la posada en llibertat de tres cooperants de CEAS-Sàhara. En el comunicat es dóna la benvinguda a les dues cooperants a les quals considera "companyes en la lluita per un món més just i solidari", i es felicita la família, amics i Metges Sense Fronteres, a la qual pertanyen, pel seu "esforç, dedicació i energia".
La situació a Somàlia
Somàlia viu en un estat de guerra civil i caos des de 1991, quan va ser derrocat el dictador Mohamed Siad Barré, la qual cosa va deixar el país sense un govern mitjanament efectiu i en mans de milícies islamistes, senyors de la guerra que responen als interessos d'un clan determinat i bandes de delinqüents armats.
Des d'aquest mateix any, la presència de Metges sense Fronteres ha estat constant al país, on en l'actualitat manté diversos projectes humanitaris.
