Alerten d´irregularitats econòmiques a la Creu Roja durant la presidència d´Homs

L'Àrea d'Acció Social va detectar que no es justificava amb la documentació pertinent l'ús dels diners que es donava

26.07.2013 | 10:11
Joaquim Homs, en una imatge d´arxiu | ACN
Joaquim Homs, en una imatge d´arxiu | ACN

Dos informes de l'Ajuntament de Banyoles han posat al descobert irregularitats econòmiques a la Creu Roja del Pla de l'Estany durant la presidència de Joaquim Homs, actualment imputat per presumptes abusos sexuals a nois immigrants. En ells, s'esmenten reiterades "irregularitats" en l'ús dels diners que rebia l'entitat -uns 30.000 euros anuals- per no presentar la documentació requerida sobre les activitats dutes a terme des del 2008 fins al 2010. Aquesta informació està inclosa al sumari del cas, juntament amb un informe policial on es vinculen aquestes irregularitats amb la capacitat econòmica d'Homs per "manipular" les víctimes oferint-los feina o diners a canvi de suposats favors sexuals.

Joaquim Homs, que és funcionari de presons i portava molts anys vinculat a la Creu Roja de Banyoles, va ser detingut el dia 10 de juny passat després que tres joves immigrants el denunciessin per uns suposats abusos sexuals. El jutge va obrir diligències per aquests fets i va citar a declarar diversos d'aquests joves. Homs va passar dues nits a comissaria i després va ser traslladat al Jutjat d'Instrucció número 3 que porta el cas, per prendre-li també declaració. Dos dies després es va ordenar la seva posada en llibertat provisional, mantenint-se la seva imputació.

Els informes policials recollits al sumari del cas assenyalen que Joaquim Homs controlava de manera "exclusiva" els mitjans econòmics i materials de l'entitat per utilitzar-los en benefici propi i poder cometre els suposats abusos sexuals a canvi de favors com ara contractes de treball. En relació a les possibles irregularitats econòmiques, es recull a la documentació que l'expresident de l'entitat no justificava els diners públics que rebia de l'ajuntament.

Concretament, en un informe policial es diu que "com a mínim gestionava la subvenció concedida mitjançant conveni amb l'Ajuntament de Banyoles per un import anual de 30.000 euros" i s'afegeix que "disposava de diners en metàl·lic suficients per gestionar al seu criteri el destí d'aquests". Un fet que, segons la policia, "donaria credibilitat al que manifesten els menors sobre les donacions, els sopars, els suposats contractes, etc" a canvi de presumptes favors sexuals.

En el sumari també es subratlla que, malgrat l'informe desfavorable -on es demanava que no es continués subvencionant l'entitat fins que no es justifiquessin els diners-, l'Ajuntament ho ha continuat fent fins a l'actualitat.

Els dos informes desfavorables

L'Ajuntament de Banyoles va signar el gener del 2008 un conveni de col·laboració amb la Creu Roja del Pla de l'Estany per a la prestació de serveis sanitaris a la ciutat amb una durada de quatre anys, que acabava el 31 de desembre del 2011. La normativa estableix que les entitats beneficiàries han de justificar els diners de la subvenció rebuda però Creu Roja del Pla de l'Estany no ho va fer, segons un informe tècnic recollit al sumari del cas.

Concretament, es va emetre des de l'Àrea d'Acció Social el 10 de maig del 2011 i s'informa "desfavorablement sobre qualsevol atorgament futur de la subvenció a aquesta associació". L'informe es va transmetre a l'ajuntament perquè fes les comprovacions pertinents i prengués una decisió al respecte. Tal com estableix la normativa, "l'ens local pot comprovar pels mitjans que consideri oportuns que les quantitats atorgades s'inverteixen en els fins als quals estigui condicionada la subvenció". En cas contrari, es diu a l'informe, s'haurà de procedir al reintegrament de les quantitats percebudes i l'"exigència de les altres responsabilitats que s'escaiguin". També es deixa constància a la Intervenció Municipal que fins a la data de l'informe no s'ha rebut cap resposta de l'entitat.

Aquest, però, no és l'únic document on apareixen les presumptes irregularitats econòmiques durant la presidència de Joaquim Homs a la Creu Roja del Pla de l'Estany. En data d'1 de març del 2010 -dos anys després d'haver-se signat el conveni-, es va redactar un informe municipal des d'Acció Social on es diu que Creu Roja no havia presentat les justificacions corresponents a la subvenció i que tampoc ho havia fet en els anys anteriors. També es deixava constància que l'entitat no s'havia posat en contacte amb aquesta àrea per facilitar algun tipus d'explicació.

El 29 de novembre del 2010 es va requerir a l'entitat la documentació necessària per justificar els diners de la subvenció de l'any 2010, tot recordant que era "indispensable" per poder-se acollir a futures subvencions. Es dóna el cas que el president de l'entitat en aquell moment, Joaquim Homs, feia tres dies que havia presentat un escrit amb les despeses contretes durant els anys 2008 i 2009 però no s'hi havia adjuntat la documentació pertinent, segons es recull al sumari.

Sense justificar tampoc la subvenció del Consell Comarcal

El llavors president de la Creu Roja del Pla de l'Estany també tenia a disposició 8.000 euros anuals del Consell Comarcal en concepte de repartiment d'àpats a la gent gran amb mobilitat reduïda, que tampoc es justificava amb els corresponents rebuts. Així ho recull la declaració del director de l'Àrea de Benestar Social del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, Antonio Pérez, feta el 10 de juny. En ella, Pérez afirma que té coneixement que el servei es feia de forma correcte però que no hi havia cap document que ho justifiqués perquè amb Joaquim Homs, diu textualment, "tot funcionava de paraula".

Creu Roja i el coneixement de les possibles irregularitats

Segons la documentació recollida al sumari, Creu Roja hauria tingut coneixement de les suposades irregularitats econòmiques al comitè comarcal del Pla de l'Estany, dirigit en aquell moment per Homs, i dels "rumors" de que podria estar relacionat amb abusos de caire sexual. Així ho recull la declaració que va fer el dia 11 de juny el president del comitè comarcal del Pla de l'Estany de Creu Roja, Lluís Hostench, on va reconèixer que hi havia hagut una reunió entre Homs i representants de la Creu Roja de Girona i de Barcelona on se li va proposar deixar la presidència per aquests fets. Hostench també explica que ho va parlar amb Homs i que aquest últim "no li va donar importància".

Durant la declaració, el responsable de Creu Roja del Pla de l'Estany també va afirmar que, mentre Homs va estar al capdavant de l'entitat, "gestionava tots els recursos, tant econòmics, socials, logístics i de voluntariat" però que amb el canvi de president el funcionament ha canviat.

El 'modus operandi' del presumpte abusador

L'informe policial, recollit al sumari del cas, assenyala que Homs no triava les víctimes a l'atzar sinó que buscava un perfil concret de persones -sempre immigrants- amb una "clara mancança de recursos econòmics" per establir amb facilitat una relació de "dependència econòmica". Això encaixaria, segons la policia, amb la "dependència emocional i la manipulació permanent a què van estar sotmeses" i que va portar a les víctimes a amagar durant anys els suposats abusos.

Els testimonis de les set víctimes que fins al moment es té coneixement -tres d'ells ho han denunciat formalment-, coincideixen amb els fets relatats per tots ells. Això, segons la policia, dóna credibilitat a la versió dels joves, que només es diferencien en el temps o pel tipus de necessitat que tenia cada jove i que els feia anar a Creu Roja a demanar ajuda, ja sigui per voler regularitzar els papers, trobar una feina o per manca de diners.

Segons l'informe dels Mossos d'Esquadra, Homs utilitzava la seva situació de responsable de la Creu Roja per establir una relació afectiva, basada en la confiança obtinguda després dels favors o promeses realitzades per "guanyar-se l'afecte" i la "dependència" dels menors. Un cop assolida aquesta "dependència als favors", Homs cometria els abusos denunciats, "augmentat de forma progressiva la intensitat així com les amenaces en relació als favors concedits als joves".

Totes les víctimes coincideixen amb els suposats abusos, alguns comesos fins i tot en presència d'altres joves. En els seus relats, expliquen que van ser agredits amb tot tipus de tocaments corporals -petons a la boca, tocament als genitals, intents de penetració, dutxes conjuntes, ensabonaments, massatges i masturbacions- així com el visionat de pel·lícules pornogràfiques.

Tot en un ambient "amigable", fins al punt que les víctimes eren "manipulades" i ho assumien com a situacions "normals" per poder mantenir les condicions laborals -alguns reconeixen haver treballar sense contracte a la Creu Roja i cobrant en negre-, diners en efectiu o la regularització de la documentació. Els actes descrits se situen entre els anys 2006 fins al 2013 i s'haurien comès al domicili de l'imputat, a les oficines de Banyoles de l'entitat, als vehicles de la Creu Roja i al Club Natació Banyoles, entre d'altres.

Alguns testimonis reconeixen en les declaracions que havien d'estar sempre disponibles per Homs i que si no ho feien o es negaven a algunes coses els amenaçava amb perdre el que els havia aconseguit amb frases com ara "la porta és molt gran" o "en el teu lloc n'hi ha cinquanta mil".

En les conclusions policials, se subratlla també com Homs actuava amb "certa permissibilitat" en un marc de "total impunitat", atès que les diferents institucions que tenien coneixement de les suposades irregularitats no van dur a terme "cap actuació contundent" al respecte que servís per aclarir i esbrinar el que realment havia passat durant tots aquests anys. "Existia una certa complicitat entre l'Ajuntament, la Creu Roja i Benestar Social per tal de no prendre cap determinació al respecte", es recull en l'informe policial.

El moment en què el cas surt als mitjans

El cas el van destapar un grup d'educadors socials de Banyoles, que havien rebut queixes per part d'alguns nois usuaris de la Creu Roja sobre l'actitud d'Homs i els presumptes abusos sexuals a canvi de favors. Els educadors van presentar una denúncia als jutjats, que s'acompanyava d'algunes cartes dels joves on relataven els suposats abusos quan encara eren menors d'edat.

Es van obrir diligències per aquests fets i després de declarar davant del Jutjat d'Instrucció número 3 que porta el cas, Homs va quedar amb llibertat amb càrrecs i se li va prohibir acostar-se a menys de 300 metres als joves denunciants Per la seva banda, Creu Roja va apartar-lo de forma fulminant i s'ha personat a la causa oberta com a part "interessada i afectada", alhora que va manifestar plena col·laboració per tal que la investigació es resolgui al més aviat possible.

Enllaços recomanats: Premis cinema