L´acusat d´abusos sexuals usava diners de la Creu Roja en benefici propi

Creu Roja nega irregularitats econòmiques i assegura que ha complert els convenis amb Ajuntament i Consell

27.07.2013 | 07:45
Joaquim Homs, a l´esquerra, al costat de l´alcalde, Miquel Noguer, signant un conveni el 2008.
Joaquim Homs, a l´esquerra, al costat de l´alcalde, Miquel Noguer, signant un conveni el 2008.

Dos informes de l'Ajuntament de Banyoles han posat al descobert irregularitats econòmiques a la Creu Roja del Pla de l'Estany durant la presidència de Joaquim Homs, imputat per presumptes abusos sexuals a nois immigrants. En ells, s'esmenten reiterades "irregularitats" en l'ús dels diners que rebia l'entitat -uns 30.000 euros anuals- per no presentar la documentació requerida sobre les activitats fetes entre 2008 i 2010. Aquestes dades són al sumari del cas, juntament amb un informe policial on es vinculen aquestes irregularitats amb la capacitat econòmica d'Homs per "manipular" les víctimes oferint-los feina o diners a canvi de suposats favors sexuals.

Joaquim Homs, que és funcionari de presons i portava molts anys vinculat a la Creu Roja de Banyoles, va ser detingut el 10 de juny després que tres joves immigrants el denunciessin per suposats abusos sexuals. Homs va passar dues nits a comissaria i després va ser traslladat al Jutjat d'Instrucció número 3, per prendre-li declaració. Dos dies després se'n va ordenar la llibertat provisional, mantenint-ne la imputació.

Els informes policials recollits al sumari del cas assenyalen que Homs controlava de manera "exclusiva" els mitjans econòmics i materials de l'entitat per utilitzar-los en benefici propi i cometre els suposats abusos sexuals a canvi de favors, com ara contractes de treball. En relació amb les possibles irregularitats econòmiques, es recull que l'expresident de l'entitat no justificava els diners públics que rebia de l'Ajuntament.

Irregularitats econòmiques

Concretament, en un informe policial es diu que "com a mínim gestionava la subvenció concedida mitjançant conveni amb Banyoles per un import anual de 30.000 euros" i s'afegeix que "disposava de diners en metàl·lic suficients per gestionar-los segons el seu criteri".

En el sumari també se subratlla que, malgrat l'informe desfavorable -on es demanava que no es continués subvencionant l'entitat fins que no es justifiquessin els diners-, l'Ajuntament ho ha continuat fent fins a l'actualitat.

El 10 de maig de 2011, l'Àrea d'Acció Social va informar "desfavorablement sobre qualsevol atorgament futur de la subvenció a aquesta associació". L'informe es va transmetre a l'Ajuntament perquè fes les comprovacions pertinents, com també es va deixar constància a la Intervenció Municipal que no s'havi rebut cap resposta de l'entitat.

Aquest, però, no és l'únic document on apareixen les presumptes irregularitats durant la presidència d'Homs. L'1 de març del 2010, es va redactar un informe municipal des d'Acció Social dient que Creu Roja no havia presentat les justificacions a la subvenció i que tampoc ho havia fet els anys anteriors.

El llavors president de la Creu Roja del Pla de l'Estany també tenia a disposició 8.000 euros anuals del Consell Comarcal en concepte de repartiment d'àpats a la gent gran amb mobilitat reduïda, que tampoc es justificava amb els corresponents rebuts. Així ho recull la declaració del director de l'Àrea de Benestar Social del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, Antonio Pérez, feta el 10 de juny.

Segons la documentació, Creu Roja hauria tingut coneixement de les suposades irregularitats econòmiques i dels "rumors" que podria estar relacionat amb abusos de caire sexual. Així ho recull la declaració que l'11 de juny va fer el president del comitè comarcal del Pla de l'Estany de Creu Roja, Lluís Hostench, on va reconèixer que hi havia hagut una reunió entre Homs i representants de la Creu Roja de Girona i de Barcelona, en què se li va proposar deixar la presidència per aquests fets.

L'informe policial assenyala que Homs no triava les víctimes a l'atzar sinó que buscava un perfil concret de persones -immigrants- amb una "clara mancança de recursos econòmics" per establir amb facilitat una relació de "dependència econòmica". Això encaixaria, segons la policia, amb la "dependència emocional i la manipulació permanent a què van estar sotmeses" i que va dur les víctimes a amagar durant anys els suposats abusos. Els testimonis de les 7 víctimes -3 han denunciat-, coincideixen amb els fets relatats. Això, segons la policia, dóna credibilitat a la versió dels joves.

Segons l'informe dels Mossos d'Esquadra, Homs utilitzava la seva situació de responsable de la Creu Roja per establir una relació afectiva, basada en la confiança obtinguda amb favors o promeses.

Relat dels abusos

Totes les víctimes coincideixen en els suposats abusos i en els seus relats expliquen que van ser agredits amb petons a la boca, tocament als genitals, intents de penetració, dutxes conjuntes, ensabonaments, massatges i masturbacions, així com el visionat de pel·lícules pornogràfiques.

Tot en un ambient "amigable", fins al punt que les víctimes ho assumien com a situacions "normals" per poder mantenir les condicions laborals, diners o la regularització de la documentació. Els actes descrits se situen entre 2006 i 2013 i s'haurien comès al domicili de l'imputat, a les oficines de l'entitat, als vehicles de la Creu Roja i al Club Natació, entre d'altres.

En les conclusions policials, se subratlla també com Homs actuava amb "certa permissivitat " en un marc de "total impunitat", atès que les diferents institucions que tenien coneixement de les suposades irregularitats no van dur a terme "cap actuació contundent". "Existia una certa complicitat entre l'Ajuntament, la Creu Roja i Benestar Social per tal de no prendre cap determinació al respecte", recull l'informe policial.

Enllaços recomanats: Premis cinema