L´educació pública cobrirà 135 km reivindicatius de Ribes de Freser a Barcelona

La marxa en defensa de l'educació pública, que ja compta amb un centenar d'inscrits, es durà a terme entre el 25 i el 30 d'aquest mes

01.08.2013 | 10:07
El cartell de la Marxa per l´Educació.
El cartell de la Marxa per l´Educació.

La plataforma Assemblea Groga -que integra a representants de guarderies, associacions de pares i mares d'alumnes, professors de secundària, mestres, universitaris, interins i estudiants- va presentar ahir la marxa en defensa de l'actual model d'educació pública que ha convocat, del 25 al 30 d'agost. Fins al moment, s'hi han inscrit un centenar de persones, que cobriran en diferents etapes la distància entre Ribes de Freser -municipi on la consellera d'Ensenyament disposa d'una residència- i Barcelona.

La plataforma va anunciar, en una roda de premsa, que la protesta té per objectiu mantenir una "educació pública, lliure de retallades i precarització, inclusiva, laica i en català, des de la guarderia a la universitat".

Aquesta primera Marxa per a l'educació pública recorrerà un total de 135 quilòmetres entre els municipis de Ribes de Freser i Barcelona per tal de denunciar que "l'educació ja no està al servei de la societat".

Al llarg del trajecte, els participants -de moment ja s'han inscrit unes cent persones- podran pernoctar en escoles públiques i poliesportius.
El recorregut començarà el 25 d'agost a Ripoll i, fins al dia 30, travessarà les localitats de Torelló, Vic, Hostalets de Balenyà, Granollers, Cerdanyola i Badalona.

Els representants de les diferents associacions i entitats que integren la plataforma també van criticar la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) i la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) perquè -van afirmar- "imposen un control ideològic de la població".

La representant d'estudiants universitaris Ruth Gozalbo va defensar, durant la presentació de la marxa, que l'encariment de les taxes universitàries se suma als problemes que el pla Bolonya suposa per als estudiants, ja que "fa incompatible compaginar estudis i treball"; concloent que "les classes treballadores estan sent desallotjades de la universitat".

Per la seva banda, el professor de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Manuel Vargas va argumentar que les reformes suposen "un atac sense precedents a l'autonomia universitària".

Els portaveus de les de guarderies, de les associacions de pares i mares d'alumnes i del professorat de secundària i primària, Àngels Rabadà, Daniel Cots i Amanda Ortega, respectivament, van centrar les seves crítiques en la falta d'inversió econòmica que permeti suplir el professorat de baixa, millorar les infraestructures i, també, en l'augment de la ràtio professor-alumne.

El representant dels estudiants de secundària Daniel Pulido, de la seva banda, va carregar contra la Formació Professional dual que es pretén implementar als instituts, una nova modalitat que va considerar discriminatòria i que empeny els joves a la "precarietat laboral".

Desconfiança
Els membres de l'assembleatambé es van mostrar desconfiats davant la possibilitat que, si el Consell de Política Fiscal i Financera assignava ahir més dèficit a Catalunya -la presentació es va fer abans que aquesta dada es conegués-, això suposi un canvi de polítiques educatives. "Qui tingui diners tindrà educació de qualitat, els altres quedaran exclosos", ha tancar Rabadà.

Enllaços recomanats: Premis cinema