Tots els grups de l'oposició de Lloret van votar en contra de la liquidació de la piscina que proposava el Govern i van demanar responsabilitats per haver autoritzat fer canvis en el projecte per 1,5 milions d'euros sense l'aprovació del ple. Era el segon cop que aquestes modificacions arribaven a ple i, com en el primer, tampoc es van aprovar.

El Govern municipal proposava aprovar una liquidació per a les ?obres de la piscina de 693.000 euros, ja que deduïen 974.000 euros per penalitats de demora i millores que no s'havien executat. L'oposició creu que no s'havia de pagar de més i, en tot cas, aquests diners s'havien de restar dels 9,5 milions que ja s'ha pagat pel projecte. El regidor Josep Valls (CiU) va recordar que l'empresa constructora, una UTE d'OHL, S.L. i Àrids Vilanna, S.L., va reclamar a l'Ajuntament 1,6 milions d'euros de liquidació per obres realitzades. El consistori, però, després d'un informe tècnic conclou que la liquidació és de 693.000 euros i no els 1,6 milions reclamats per la companyia.

Així, segons va detallar Valls, l'informe determina que del total reclamat s'hi han de deduir 974.000 euros. Uns 480.000 euros per penalitats de demora; 34.000 euros més per un tancament perimetral que no s'ha executat; 362.000 euros per millores que s'havien ofertat inicialment i no s'haurien realitzat; i 94.000 euros de consums de gas i electricitat.

Tots els grups, però, es van mostrar totalment en contra de pagar aquests diners a l'empresa, ja que consideren que mai s'hauria d'haver autoritzat i executat una despesa d'1,5 milions sense que s'aprovés prèviament en el ple. El portaveu del PSC, Joan Bernat, va demanar a l'alcalde que digués qui era el responsable d'haver autoritzat les obres sense l'aprovació del ple i va apuntar que hi ha d'haver responsabilitats polítiques en el cas, "perquè si no tot segueix igual". "Estem d'acord amb les penalitats de demora, però s'han de deduir dels 9,5 milions del projecte i no dels 1,6 milions que es reclama", va afirmar Bernat, que va afegir que probablement l'empresa presentarà contenciós contra l'Ajuntament. El regidor d'ICV-EUiA, Javier Rodríguez Pacios, va coincidir a demanar responsabilitats polítiques a qui hagués donat l'autorització i va afegir que no val "escudar-se en els tècnics".

El portaveu del Millor, Marc Fuertes, va anunciar que portarà el cas als jutjats, perquè siguin els regidors del Govern qui assumeixin l'1,6 milions que reclama l'empresa i no l'Ajuntament, ja que considera que són unes obres que no han estat autoritzades pel consistori. També va acusar el Govern de l'anterior mandat d'haver adjudicat "a dit" el projecte arquitectònic "escudant-se en la propietat intel·lectual". El portaveu del PP, Enric Martínez, va defensar que el seu grup no votaria a favor dels 1,6 milions, encara que els presentessin "camuflats" i des del mateix grup van apuntar que no els agrada com es conclou l'obra.

Valls va respondre que ICV i PP van votar a favor del projecte en un inici per un valor de 12,3 milions i ara votaven en contra de pagar l'obra final que puja a 10,1 milions, "un 20% menys". L'alcalde Romà Codina va destacar que ell és "el màxim responsable" del tot el que passa a l'Ajuntament i que ho portaven a ple per "responsabilitat", ja que creu que s'ha de pagar una obra que ja s'ha executat.

El regidor d'ERC, Jordi Orobitg, també al Govern, va reconèixer que en aquest cas hi ha hagut "mala praxis", però va defensar que calia pagar el que es devia a l'empresa, perquè està provat que s'ha executat. Va apuntar també que si arriba als jutjats, l'Ajuntament haurà de pagar més.

Moment polèmic

En un dels punts que inicialment semblava de tràmit -el compte de 2012- es va viure un dels moments més tensos. Va ser entre el regidor d'Hisenda, Arseni Frigola (CiU), i Marc Fuertes (Millor). Frigola va titllar Fuertes "d'aprofitat de la política" i de "corrupte de la política" i li va dir que aprofita el càrrec per "dèries contra algunes persones concretes". També va recordar que abans de regidor no era mai al poble. Fuertes prèviament havia criticat amb duresa la gestió econòmica de l'actual govern.