El maig del 2008, dos petits creuers coincidien al moll comercial de Palamós. Era la primera vegada que aquest tipus de vaixells amarraven plegats a un port gironí. En els següents cinc estius aquesta situació s'ha donat en moments molt puntuals, d'aquí a la seva excepcionalitat i espectacularitat per a un port petit d'una vila com Palamós. Avui és una d'aquestes ocasions.

A les set del matí, el Crystal Symphony i el Seabourn Quest ja estaran en aigües de la badia de Palamós amb intenció d'entrar a port. Tots dos creuers tenen programat amarrar a les vuit del matí, però un haurà de ser el primer, ja que per les maniobres el pràctic de port haurà d'ajudar-los un per un. En tot cas, a partir de dos quarts de nou, la imatge dels dos fantàstics vaixells blancs als molls de la vila serà una de les imatges de l'estiu.

El Seabourn Quest està a l'equador d'un viatge de 20 dies que va començar a Mònaco i després de passar per ports de França, Itàlia, Catalunya, València, Balears o Còrsega finalitzarà el seu recorregut al port del Pireu, a Grècia. A bord, uns 430 passatgers atesos per 330 tripulants fruiran d'una jornada a Palamós.

La seva propietària, Seabourn, és una companyia creada el 1986 per un consorci d'inversors noruecs encapçalats per l'industrial Atle Brynestad. Inicialment, la societat es va anomenar Signet Cruiselines, però un conflicte amb la propietat de marques li va fer adoptar el nom de Seabourn Cruise, a causa de l'existència d'una petroliera que ja es deia així i no estava gens d'acord que una altra fes ús del seu nom comercial.

El seu primer buc, anomenat Seabourn Pride, habitual del port gironí, va entrar en servei el 1988, seguit per una d'idèntic, el Seabourn Spirit, un any després. El tercer vaixell bessó estava previst inicialment per al 1990, però la seva entrega es va retardar a causa de les dificultats financeres dels socis noruecs i finalment va ser adquirit per Royal Viking Line el 1992 com Royal Viking Queen.

Els problemes econòmics de Seabourn van ser aprofitats per Carnival Corporation per controlar el 25% de les accions de la naviliera a un preu molt interessant el 1991, i un 25% més el 1996, any en què va incorporar el tercer vaixell a la flota per rebatejar-lo amb el seu nom actual: Seabourn Legend.

Aquí no va acabar la història accionarial, perquè el 1998 Carnival va adquirir el 50% de participació del 50% restant a Seabourn i va afegir tres més d'una altra societat naviliera, fent que a les portes del nou segle, la flota de Seabourn arribés a sis naus convertint-se en una filial de propietat absoluta de Carnival Corporation, el gran holding mundial de creuers que també controla companyies com la italiana Costa, l'espanyola Ibero Cruceros, l'alemanya Aida Cruises, les britàniques Cunard i P&O, les nord-americanes Princess, Holland America o Carnival Cruise Lines, entre d'altres. Tot un imperi sobre el mar.

Una inversió milionària

Construït a Itàlia al llarg dels anys 2010 i 2011 amb una inversió propera als 250 milions de dòlars, aquest creuer té 225 cambrots, amb consideració de suites. El 90% té una terrassa privada per gaudir del mar i el paisatge (depenent de com es decideixi l'atracament d'avui els passatgers veuran mar obert o el centre de Palamós des de les seves estances). Totes tenen un bany molt ample, una gran pantalla de TV, CD, DVD, un minibar que es va reomplint seguint els desitjos i preferències dels hostes, material de papereria personalitzat, una cosa que ja va caient en desús però que molts encara aprecien, i un atles del món per poder consultar mapes i altres informacions de viatge.

Pel que fa als espais comuns, la zona exterior té dues piscines i un jacuzzi. A la zona de popa, quan el vaixell fondeja a algun port massa petit o davant d'una platja, es munta una marina des d'on practicar tot tipus d'esports d'aigua que el vaixell porta a bord. Per la banda gastronòmica, tres restaurants, des del més seriós al més informal, i sobre totes les coses materials que pugui tenir el Quest, una obsessió de la companyia vers els seus passatgers: el personal que els assessora en tot moment sobre coses a fer a bord, però sobretot a terra, indicant tant les coses que un no es pot perdre com les menys conegudes i originals, i per això fan un estudi a fons de cada una de les escales.

Per exemple, al cas de Palamós, que ja s'ha convertit en port d'escala imprescindible, es detallen les millors platges de la zona, les ?botigues més autèntiques on ?comprar coses realment originals o fins i tot apropar-se a la sub?hasta del peix acompanyat per algun dels cuiners de la tripulació, tot perquè un passatger d'aquesta companyia se senti especial, ?despres d'haver pagat entre 9.000 i 15.000 euros per un gran viatge marítim per la mediterrània.

El Crystal Symphony està iniciant un viatge de 13 dies i la d'avui és la seva primera escala després de sortir des de Barcelona anit. En el seu viatge l'objectiu és arribar fins a Lisboa fent escales a Mònaco, Saint Tropez i Palma. Després passarà per Cartagena, Gibraltar i Cadis per finalment rodejar la península Ibérica fins a la capital portuguesa.

Naviliera japonesa

El vaixell pertany a Crystal Cruise Lines, una línia de creuers de luxe japonesa fundada el 1988 que destaca per les seves dues naus de mida mitjana, d'alta gamma. És una subsidiària de la naviliera Nippon Yusen Kaisha, que té 838 vaixells de tot tipus, inclosos els de passatgers que operen per aquesta empresa.

El Symphony va ser construït a Finlàndia el 1995 amb un cost de 300 milions de dolars i ara fa cinc anys va ser reformat íntegrament per posar-lo al dia per 23 milions de dolars més. Pot portar com a màxim 1.000 passatgers i té una tripulació fixa de 545 professionals del món de l'hoteleria i la marina mercant.

Els passatgers van acomodats en 480 cabines, de les quals 64 son suites amb diferents graus de luxe, un luxe que es mesura sobre l'espai disponible. Per fer-nos una idea de les dimensions, les més grans tenen uns 100 metres quadrats i un servei permanent de majordoms.

Pel que fa a la gastronomia, hi ha una oferta tan gran com les dimensions del vaixell: un restaurant seriós, un grill just al costat de la piscina, un petit restaurant d'alta gastronomia italiana i un japonès, per recordar que s'està a bord d'una nau de propietat nipona, tot i que la seu d'aquesta divisió estigui als Estats Units i la seva bandera sigui de Bahames per clares raons fiscals i laborals. Per l'entreteniment a bord, hi ha tots els tipus d'aparells d'alta tecnologia imaginables per l'ús individual i, per quan es tracta de coses més socials, dos teatres, un d'ells amb capacitat per a 500 espectadors i un altre més petit on convidats d'alt nivell imparteixen conferències sobre temes de tot tipus o bé relacionats amb els indrets que es visiten.

En el que coincidiran les dues navilieres, competidores directes en el segment dels viatges marítims de luxe, serà en portar els passatgers que així ho vulguin a conèixer els punts ja clàssics d'un dia al port: Girona, Pals, Peratallada, la BisbalÉ i l'inevitable museu Dalí.

El Seabourn Quest salparà a les cinc de la tarda, posant rumb a Saint Tropez. Una hora més tard ho farà el Crystal Symphony seguint el mateix rumb, ja que la propera escala prevista serà el Principat de Monaco. La tranquil·litat relativa tornarà al port només per unes hores, ja que demà hi ha una nova escala, la tercera del Thomson Dream aquest any.