La província de Girona és la setena demarcació de l'Estat espanyol que té el litoral més ocupat per la construcció. Segons un informe de Greenpeace, que es refereix a dades de l'any 2005, el 40% del terreny situat dins de la franja des primers 500 metres (de mar cap endins) de la costa gironina està afectada per l'acció de l'home, amb edificacions dins l'entorn natural. La dada curiosa, segons revela l'informe, és que bona part d'aquesta ocupació es va produir abans de l'any 1987. De fet, Girona és la tercera província que menys va créixer en aquest sentit en el període comprès entre 1987 i 2005, amb tan sols un 2% d'ocupació "artificial".

Dins de Catalunya, la demarcació gironina és la segona que té més superfície ocupada per la construcció, per darrere de Barcelona (58%), i lleugerament per davant de Tarragona (39%). Les províncies catalanes també se situen en la meitat en la que menys construcció hi va haver dins d'aquesta franja de 500 metres del litoral en el període 1987-2005. Si bé a Girona tan sols es va veure afectada un 2% de la superfície, a Barcelona va ser un 19% i a Tarragona un 11%. D'aquest estudi es desprèn, doncs, que bona part de les edificacions que ocupen a dia d'avui la façana de la Costa Brava i la resta del litoral català estan fetes d'abans de 1987.

Per municipis, l'estudi de Greenpeace també situa una població gironina dins del llista del que, amb una superfície d'entre 200 i 500 hectàrees, tenen una ocupació per sobre del 80%. Concretament, Castell-Platja d'Aro, amb un 83% del seu terreny edificat dins de la franja de 500 metres des del mar, es troba dins d'un grup on també hi figuren Fuengirola (95%), Benicàssim (92%), Torremolinons (90%), Cambrils (88%) o Badalona (88%).

Com a nota positiva, l'informe també col·loca dos municipis gironins dins dels llistat dels que tenen més superfície protegida en la franja de 500 metres de la costa. Dins de la categoria de poblacions amb major percentatge de protecció respecte la seva superfície total hi apareix Torroella de Montgrí i l'Estartit, amb un 87% de les seves 617,2 hectàrees protegides.

També Cadaqués, dins la categoria de municipis amb major protecció efectiva tenint en compte les declaracions de Parc Nacional o Natural, se situa dins la llista dels més ben considerats. El municipi de l'Alt Empordà, amb un 73% de les seves 749 hectàrees protegides, se situa tercera de la llista, per darrere de Nijar (Almeria) i Almonte (Huelva).

Litoral "destruït"

Catalunya ocupa el segon lloc de les comunitats autònomes amb més costa destruïda durant els anys del "boom" immobiliari, després de la Comunitat Valenciana, segons l'informe de costes de Greenpeace. Segons les dades de l'estudi al 2013, que analitza mitjançant imatges de satèl·lit la primera franja costanera municipi a municipi, la Comunitat Valenciana ocupa el primer lloc en superfície costanera total ocupada -el 51% de la seva franja costanera ja està construïda-, seguida per Catalunya, amb el 44%, i Andalusia, amb el 36% del seu terra costaner urbanitzat.

Greenpeace també va presentar la llista dels deu pitjors municipis en aquesta matèria, entre els quals n'hi ha dos de catalans, com Cubelles i Torredembarra. La llista la completen Calp (Alacant), Calvià (Mallorca), Chiclana de la Frontera (Cadis), Oliva (València), Orpesa (Castelló), San Bartolomé de Tirajana (Gran Canària), San Josep de sa Talaia (Eivissa), Vera (Almeria) i Zierbena (Biscaia).