En lloc d'aclarir l'origen del claustre de Palamós -avui s'estudia la Catedral Vella de Salamanca com a possible procedència- un dels elements més singulars del conjunt juga a la distracció. El castell esculpit en la part superior d'una de les galeries ha posat en escac els investigadors durant un any llarg. Les primeres anàlisis associaven el relleu als segells d'Alfons VIII, monarca de Castella abans de la fusió amb el Regne de Lleó. L'investigador Gerardo Boto relaciona ara el polèmic disseny amb Sancho IV, rei ja de Castella i Lleó en la segona meitat del segle XIII.
La primera polèmica ha passat a segon terme. El bon estat de l'escultura i la "correcta morfologia" d'aquest element feia pensar que el castell era una falsificació, un afegit. "És fals, però no inventat", va precisar Boto des de l'inici. El professor de la Universitat de Girona sosté que l'element es va tallar de nou seguint el model primigeni, potser deteriorat i inservible. És a dir, que els picapedrers contractats per l'antiquari zamorà Ignacio Martínez el van reproduir fidelment en els tallers del barri madrileny de Ciudad Lineal, just davant de la finca on s'erigia l'enigmàtic claustre.
Segona part: a quin monarca representa el castell? El matís no és intranscendent. Que el símbol pertanyi a Alfons VIII implica que la procedència estaria a Castella, d'on va ser rei, i no a Lleó. La hipòtesi invalida l'origen salmantí, el més ferm en l'actualitat. "Seria una aberració situar un símbol de Castella a Lleó, és com posar un castell de Portugal a Zamora", explica Gerardo Boto.
Examinat amb calma, el redescobridor del claustre de Palamós precisa que "s'assembla molt als segells d'Alfons VIII, rei de Castella del segle XII, però s'assembla tant o més als castells que apareixen en els segells de Sancho IV, monarca de Castella i Lleó de finals del segle XIII".
Significa això que el conjunt que va recrear l'antiquari zamorà va poder construir-se en un tardà segle XIII per a la moda romànica? No exactament. El professor Boto compara l'exemple de Palamós amb el monestir benedictí de San Andrés del Arroyo, a Palència. L'edifici "va rebre el segle XIII unes peces afegides per canalitzar els desaigües: fins a dotze gàrgoles amb la figura de lleons carregant castells". Boto es pregunta "si el castell de Palamós no és un afegit del segle XIII, en època de Sancho IV". Segons aquesta teoria, sols es conservaria la reproducció d'un dels quatre originals adossats a cadascun dels costats del conjunt patrimonial.
El cobejat claustre ja no és només motiu de disputa entre Castella i Lleó i Catalunya en ple segle XXI. Des del llunyà segle XIII, en plena Baixa Edat Mitjana, Alfons VIII de Castella i Sancho IV del regne unificat de Castella i Lleó reclamen per sí les galeries que l'antiquari zamorà Ignacio Martínez va muntar a Madrid en els anys trenta amb destí a una frustrada operació comercial que va acabar amb el claustre a Palamós.
